El passat divendres 27 de gener, l’Ajuntament d’Argelaguer per mitjà del seu regidor de Medi ambient va convocar a les diferents entitats del poble per proposar-nos de crear una Taula per la sostenibilitat a Argelaguer.

La proposta consisteix bàsicament a reunir periòdicament les associacions i veïns interessats per recollir i consensuar propostes per millorar la sostenibilitat del poble.

La iniciativa s’inclou en la línea que darrerament han desenvolupat diferents administracions per tal de fomentar l’aplicació de criteris de sostenibilitat tan dirigits a la ciutadania com a la pròpia administració (veure els exemples de l’Ajuntament de Celrà, de l’Ajuntament de Barcelona o del govern d’Andorra). L’amenaça del canvi climàtic i la presa de consciència que hem sobrepassat algun límit justifiquen aquestes iniciatives que cerquen introduir (petits) canvis que permetin seguir el model actual però de forma sostenible. És a dir, “sense comprometre els recursos i possibilitats de les generacions futures”  que és el que implícitament es reconeix que estem fent actualment  quan es plantegen iniciatives per la sostenibilitat.

El problema, però,  és que a hores d’ara ja hauria de ser evident per tothom – i més per qui tingui alguna responsabilitat de govern-, que el model de societat que tenim basat en el creixement continu és,  per definició, insostenible. I també hauria de ser evident que, si no volem prendre mal, reconduir la situació incloent criteris de sostenibilitat en el model actual és absolutament insuficient. El que cal és un canvi de model.

La sostenibilitat consisteix en  l’existència d’una veritable justícia social, d’una economia real equitativa i en què 1) el nostre ritme de consum de recursos naturals no superi la capacitat dels sistemes naturals per regenerar-los; en què 2) el ritme en què consumim recursos no renovables no superi el ritme de substitució per recursos renovables duradors; en què 3) el ritme d’emissió i de generació de contaminants no superi la capacitat de l’aire, de l’aigua i del sòl d’absorbir-los i processar-los i en què 4) la diversitat biològica, la salut humana i la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl es conservin a uns nivells que siguin suficients per preservar la vida al planeta.

.
Està demostrat que res d’això és possible amb el model actual de creixement continuo.

.

Cal treballar per construir un nou model sense creixement, local, simple i democràtic. Basat en satisfer necessitats i no en augmentar el benefici. I aquesta pot ser una tasca engrescadora i plena de satisfaccions.

.

L’Ajuntament d’Argelaguer, com  tots els ajuntaments, té una responsabilitat enorme. Té l’obligació d’informar de la gravetat de la situació actual  i actuar de forma conseqüent i responsable. Darrere la següent corba la carretera està tallada i cal posar un cartell d’avís. No posar-lo per “no espantar la gent” és una greu irresponsabilitat.

 .

Seria molt positiu que l’alcalde d’Argelaguer  i els regidors convoquessin als veïns del poble per informar-los del que objectivament ja sabem i de les conseqüències de no actuar.

 .

Dir que el sistema actual que tenim pot ser sostenible si reciclem més, si estalviem aigua i electricitat, si tenim un hort o si instal·lem una placa fotovoltaica o un acumulador d’aigua, …. simplement és enganyar a la gent.

 .

Cal ser valents, pensar en els que vindran després de nosaltres i dir la veritat a la gent, la crua realitat, i posar-nos a treballar seriosament en el canvi de model.

 .

A la llarga tots ho agrairem i potser encara som a temps de construir – o si més no d’intentar-ho – un model digne i just a Argelaguer en el que el nostre ritme de consum de recursos naturals no superi la capacitat dels sistemes naturals per regenerar-los,  en el que el ritme en què consumim recursos no renovables no superi el ritme de substitució per recursos renovables duradors, en el que el ritme d’emissió i de generació de contaminants no superi la capacitat de l’aire, de l’aigua i del sòl d’absorbir-los i processar-los, i en el que la diversitat biològica, la salut humana i la qualitat de l’aire, l’aigua i el sòl es conservin a uns nivells que siguin suficients per preservar la vida al planeta.