Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog.

Moral prové del llatí mos, moris, que significa ‘costum’. Però la moral no és només un conjunt d’hàbits heretats; és també —i sobretot— la manera com justifiquem les nostres decisions, accions i omissions.

No totes les persones justifiquem les nostres decisions de la mateixa manera, ni una mateixa persona ho fa igual al llarg de la vida. La nostra consciència moral segueix un procés de creixement i maduració. Una de les seves funcions principals és emetre judicis sobre el que hem de fer o evitar.

El psicòleg Lawrence Kohlberg, deixeble de Jean Piaget, va estudiar a fons aquest desenvolupament de la consciència moral. Ho va fer a partir de l’anàlisi dels judicis que les persones formulen davant dilemes ètics. Va arribar a una conclusió interessant: malgrat que les normes i valors poden variar d’una cultura a una altra, els esquemes de raonament que utilitzem tenen una estructura comuna i evolucionen de forma semblant. Segons Kohlberg, el desenvolupament moral segueix una seqüència universal que va d’estadis més infantils i egocèntrics a formes de raonament més madures i altruistes.

Els tres nivells del desenvolupament moral

Kohlberg identifica tres grans nivells de desenvolupament moral: el Preconvencional, el Convencional i el Postconvencional. Cadascun d’ells inclou dos estadis, i l’evolució entre nivells és progressiva, sense salts ni retrocessos.

1. Nivell Preconvencional

En aquest primer nivell, propi de la infància o d’una maduresa moral poc desenvolupada, les normes són percebudes com una imposició externa. S’obeeixen només per evitar càstigs o obtenir recompenses. Encara no es comprèn que les normes tenen un sentit col·lectiu i que contribueixen al bon funcionament social.

2. Nivell Convencional

Aquí, la persona es guia per la voluntat de complir les expectatives socials. Es valora l’aprovació dels altres i es busca ser “una bona persona” segons els criteris del grup. Es considera correcte allò que la societat aprova, i dolent allò que rebutja. Kohlberg considera que la major part de la població adulta es troba en aquest estadi.

3. Nivell Postconvencional

En aquest nivell, la persona és capaç de raonar per sobre de les convencions socials. Accepta i defensa principis ètics universals que poden entrar en conflicte amb les normes establertes. Es reconeix la igual dignitat de tots els éssers humans (i no humans), per sobre de la llei o la tradició. Es posa en pràctica la regla d’or: “fes als altres el que voldries per a tu”. Aquest és el nivell de màxima maduresa moral, on es troba el coratge per enfrontar-se a lleis o sistemes injustos.

Desenvolupament progressiu i vinculat a la psicologia

Kohlberg sosté que aquest desenvolupament moral és progressiu i lineal. No es pot saltar cap etapa ni retrocedir un cop superada. A més, és inseparable del desenvolupament psicològic: sense creixement personal, no hi ha avanç moral.

---

Més enllà de la teoria: la moralitat en temps de transició

Per afrontar els profunds canvis que ens exigeix la transició ecosocial, cal superar el nivell convencional en què es troba la majoria de la població. No n’hi ha prou amb seguir les normes dominants ni amb buscar l’aprovació social: cal passar a una moralitat postconvencional que posi la vida, la justícia i la dignitat al centre.

Aquesta maduresa moral implica reconèixer que el nostre comportament —sovint egoista, inconscient o còmode— no només ens perjudica a nosaltres, sinó també a altres éssers i a les generacions futures. Si volem que puguin tenir una vida digna —o, senzillament, una vida—, cal actuar amb coherència i responsabilitat.

Només des d’aquesta mirada ètica més profunda podrem impulsar els canvis necessaris per fer front a la crisi de sostenibilitat. És un repte que va més enllà de les accions individuals: ens crida a repensar col·lectivament com vivim, què valorem i què estem disposats a fer per un futur viable.

---