Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

“Ha estat només en els últims cinquanta anys quan hem aconseguit perfeccionar l’art de tenir un paisatge urbà completament inútil i improductiu, alhora que ens hem fet gairebé totalment dependents de llargues cadenes de subministrament altament dependents del petroli. No obstant això, aquesta vulnerabilitat és una magnífica oportunitat de repensar com ens alimentem”.
Wendell Berry

Un altre dels àmbits clau que més afectarà la transició que estem abocats a fer junt amb la mobilitat i l’habitatge (que abordarem en un proper post), és el de l’alimentació.

Si els canvis en mobilitat es podien resumir en mou-te menys i més a prop, en alimentació es tracta de produir el que consumim i consumir el que produïm. A diferència de la mobilitat, el tema de l’alimentació és molt més complex d’abordar perquè inclou molts matisos i particularitats en funció del lloc on vivim i de les habilitats que tinguem. Intentaré, però donar unes orientacions bàsiques per tots aquells que vulgueu començar a avançar en la transició en aquest àmbit basat en la pròpia experiència.

Com en el tema de mobilitat aviat us adonareu, quan inicieu els canvis que us proposo, que més que la impossibilitat de fer-los és que el canvi d’hàbits requereixen molt temps. Per entendre’ns, és molt més ràpid anar al supermercat a comprar un enciam que conrear-la. Una vegada més, constatem que el que ens dona el petroli és potència. És a dir, la possibilitat de fer o aconseguir coses d’una forma ràpida.

Què pots fer?

Una manera simple de fer la transició en aquest àmbit és reduir progressivament el teu pressupost dedicat a l’alimentació. Això t’obligarà a anar incorporant les accions que a continuació et proposo. Totes aquestes accions es poden desenvolupar de mica en mica a partir de la situació actual fins a l’ideal d’incorporar-les íntegrament en els nostres hàbits.

1. Consumeix únicament productes frescos i de temporada i elimina tots els productes processats.
2. Conrea un hort i planta arbres fruiters. Utilitza sempre que puguis llavors locals.
3. Redueix el consum de carn i làctics de la teva dieta i cria animals, d’acord amb els teus costums i necessitats, per produir ous i carn.
4. Elabora tu mateix tot allò que puguis fer a casa (pa, melmelada, conserves, iogurt, kèfir, galetes, pastissos, salses, begudes vegetals…) i aprèn a conservar-los evitant el congelador.
5. Compra allò que no puguis elaborar tu mateix a productors locals
6. Sempre que puguis, compra a granel i a través d’una cooperativa de consum
7. Aprofita tot el que t’ofereix l’entorn. Al llarg de l’any és possible recol·lectar diferents fruits i plantes comestibles  el que sens dubte hem d’aprofitar.
8. Destina un espai per tenir un rebost on emmagatzema aliments ens serà imprescindible adquirir-los (oli, sal, llegums, cereals, arròs, farina, mel…).

La metodologia per avançar en aquest àmbit consisteix a determinar quina és la nostra situació actual i establir, per cada una de les 8 mesures, uns objectius temporals d’acord amb la nostra determinació i possibilitats.

Així per exemple podem, a partir de veure totes les nostres compres d’un o dos mesos, determinar quin volum de productes frescos i de temporada consumim i incrementar progressivament la proporció d’aquests en la nostra cistella.

De la mateixa manera podrem veure qui volum de carn, peix o productes làctics comprem i reduir progressivament aquesta quantitat fins a assolir l’objectiu que ens marquem.

Si tenim possibilitat de tenir un hort, podrem començar a conrear-lo i arribar a consumir gran part de l’any productes cultivats per nosaltres. Els excedents els podrem conservar amb les tècniques adequades i els podrem consumir els mesos en què el nostre hort produeixi menys.

Tenir un rebost ben proveït està a l’abast de gairebé tothom si ens ho proposem i serà de gran utilitat en el futur si aprenem a gestionar-lo correctament.

Òbviament, cadascú podrà establir els seus objectius i els períodes per assolir-los segons cregui més oportú. El que és important és que prenguem el control de la situació, que siguem proactius i que anem augmentant l’autonomia i resiliència personal (i familiar) en l’àmbit de l’alimentació.

Els motius per canviar no són només la necessitat de preparar-nos per una societat postpetroli i abocada a un canvi climàtic de grans dimensions i de greus conseqüències. També és important trencar amb un model insolidari i injust d’alimentació que contribueix a fer impossible l’accés a una vida digna a milions d’éssers humans,  la continuïtat sobre la Terra de moltes espècies animals i vegetals i que no respecta els drets de les generacions futures.