Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog.

coherència

[del ll. cohaerentia, íd.]
2. Actuació d’acord amb el pensament.

Quan algú decideix iniciar un procés de canvi, gairebé sempre és perquè ha detectat una incoherència entre el que pensa i el que fa. Per exemple, qui comença a fer esport sol ser algú que s’ha adonat de la contradicció entre voler estar sa i portar una vida sedentària.

Cadascú afronta aquesta incoherència a la seva manera. Alguns la resolen fent una passejada de 20 minuts cada dia; d’altres, fent un cim cada setmana; i n’hi ha que necessiten fundar un club excursionista. Tots aquests passos són vàlids i mereixen reconeixement i suport incondicional.

El problema apareix quan hi ha persones que ni tan sols perceben la incoherència, o —encara pitjor— quan l’han detectada, però no fan res per canviar.

En el nostre cas, com a persones vinculades a aquest blog, la incoherència es fa evident quan prenem consciència que el model econòmic i social dominant és injust, irresponsable, insolidari i profundament egoista. I quan, a més, entenem que aquest model ens aboca a l’esgotament dels recursos naturals, al canvi climàtic i a la destrucció de la biodiversitat amb greus conseqüències per a tots els éssers vius i les generacions futures, la càrrega de la incoherència esdevé insuportable.

Aquesta consciència és el que ens empeny a iniciar un procés de transició: una voluntat de transformar, de mica en mica, els nostres hàbits i maneres de viure, allunyant-nos d’un model que rebutgem i apropant-nos a un model que sí que volem. En aquest procés, el que anem guanyant és coherència.

La transició pot ser individual, familiar, comunitària o institucional. La poden iniciar persones, però també escoles, hospitals, ajuntaments, cooperatives…

Tanmateix, sovint trobem qui —en lloc d’animar-nos o reconèixer l’esforç fet— es dedica a assenyalar les incoherències que encara mantenim: que si defenses la transició i segueixes utilitzant el cotxe; que si vius en una casa gran, o tens un mòbil intel·ligent; que si de tant en tant compres aliments no de proximitat; o que viatges en avió o AVE per vacances…

Però no podem deixar que aquestes crítiques ens facin enrere. La transició és un camí llarg, difícil i ple de contradiccions. El sistema actual no facilita gens aquest procés i, sovint, ens arrossega a incoherències inevitables.

Malgrat tot, continuar avançant —encara que sigui a poc a poc— és el que ens fa créixer i ens acosta a una vida més alineada amb el nostre pensament i els nostres valors. Mantenir-se en el camí, malgrat les dificultats, ja és en si mateix una victòria.

Salut i bona transició.