Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog.

En la darrera entrada vam parlar de les característiques de les monedes complementàries i què les diferencia de les monedes convencionals. En l’entrada d’avui veurem com funcionen.

El primer que necessitem és un grup de persones que acceptin la nova moneda. No cal que siguin molts, a partir d’un grup de 8-10 persones es podria començar a desenvolupar una moneda complementària.

Ja tenim el grup o la comunitat dins la qual es mourà de forma restrictiva la moneda que volem crear. En el nostre cas, podríem anomenar la nova moneda Llierca amb la intenció que sigui utilitzada per persones, comerços, professionals i institucions dels municipis de la vall on s’ubica geogràficament Argelaguer.

Totes les persones que formin el grup hauran d’oferir serveis o productes que necessitin els altres i hauran de donar-li un valor en llierques. Existeixen diversos models, però el més senzill potser és establir l’equivalència d’1 llierca  igual a 1 euro. Així, si un membre del grup ofereix ous i els està oferint a 2,00 euros actualment, als membres de la comunitat els oferirà a 2,00 llierques. Altres poden oferir excedents del seu hort, arreglar roba, passar el motocultor, llenya, cura de nens o de gent gran…

Tots els membres comencen a utilitzar els llierques amb un saldo de 0,00 llierques. Quan es produeix un intercanvi d’un servei o producte, la persona que l’ofereix suma el valor en llierques al seu saldo i la persona que l’adquireix o utilitza resta el mateix valor en llierques del seu saldo. De manera que el total de llierques en la comunitat és sempre zero. Es comú establir un límit de saldo positiu i  negatiu que pot tenir qualsevol persona (per exemple +/- 300,00 llierques), límit que el grup estableix. Es podria començar amb un límit baix i anar-lo pujant progressivament en funció del grau d’ús de la moneda.

Els intercanvis es poden registrar de diferents maneres. En una llibreta que cada membre del grup té, en una aplicació del mòbil, en un full de càlcul compartida o a través d’un programa específic o una plataforma web.

D’aquesta manera, els diners no marxen del grup. Es fomenta així l’economia local i es genera riquesa i resiliència al potenciar l’ús de la nova moneda el desenvolupament de capacitats i habilitats no utilitzades en la comunitat en què es mou la nova moneda anteriorment. I, molt important, els membres del grup redueixen les seves necessitats de moneda convencional.

El llierca es governaria mitjançant l’assemblea de membres que l’accepten i utilitzen.

Les possibilitats que amb una moneda complementària s’obren són moltes i aquestes es multipliquen quantes més persones l’accepten.  També és possible que sigui acceptada per comerços i professionals locals i per entitats públiques locals com els ajuntaments acceptant aquests, per exemple, el pagament íntegre o parcial de les taxes municipals amb la nova moneda. L’ajuntament amb els llierques recaptats podria contractar serveis o comprar productes que ofereixen els membres de la comunitat que utilitza el llierca, remunerar tasques comunitàries o pagar les retribucions i dietes de l’alcalde i els regidors (totalment o parcialment).

Per saber més podeu seguir els enllaços que us adjuntem d’algunes monedes complementàries que ja funcionen:

• El Boniato (Mercado Social Madrid)
• Cooperativa Integral Catalana (CIC)
• El Copón (Cuenca)
• El Eco (Alt Congost, Barcelona)
• El Galeuro (Galicia)
• La Jara (Aljarafe, Sevilla)
• El Málaga Común (Málaga)
• La Pepa (Alcalá de Guadaira, Sevilla)
• El Puma (Pumarejo, Sevilla)
• El Sol Totana (Totana, Murcia)
• La Turuta (Vilanova i la Geltrú, Barna)
• El Vecino (Valladolid)
• El Zoquito (Cadiz)

 

Si estàs interessat a crear una moneda complementària a la Vall del Llierca et convoquem a una trobada el pròxim 20 de juny a les 18 h al Casal d’Argelaguer i t’animo a fer-ne difusió d’aquesta convocatòria entre tots aquells que creguis pugui interessar.