Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

Són moltes les plantes silvestres de fulla que són comestibles, però que malauradament hem perdut el costum de recol·lectar i menjar. En aquest post us en parlarem de dues molt comunes, entre altres, a Argelaguer: el colitx  i l’agrella.

Els colitxos (Silene vulgaris) són una espècie de planta de la família de les Cariofil·làcies.  Aquesta planta és originària de les zones temperades d’Euràsia i de l’Àfrica del Nord. S’ha estès a l’Amèrica del Nord i Austràlia.

Els colitxos creixen als herbassars, les vores dels camins i als camps de conreus, des de les terres baixes fins a l’alta muntanya. Als camps conreats es consideren sovint una mala herba.

És una planta herbàcia, perenne, de tiges generalment sense pèls, ramificada, de 20 a 60 cm d’alçària. Té les fulles oposades, ovades o lanceolades, agudes i senceres.

Les flors, d’1,5 a 2,5 cm d’amplada, són molt característiques pel seu calze inflat, que protegeix la corol·la formada per 5 pètals blancs profundament dividits en dos lòbuls. La floració s’esdevé entre març i octubre. El fruit és una càpsula petitona amb moltes llavors.

L’època de recol·lecció és a principi de la primavera, abans que la planta floreixi.

És fàcil descobrir aquesta planta per la flor i, aleshores, les fulles ja són força dures per menjar en amanida, però encara són bones per coure. De qualsevol forma al voltant segur que hi ha exemplars que encara no han florit: aquests són els més adequats per menjar crus.

Ús gastronòmic

Les fulles de colitxos tenen diversos usos gastronòmics. De sabor molt agradable i especial, són molt bones tant menjades crues en amanides, com saltejades amb all o cuites en truita. Altres plats són l’arròs amb colitxos i el potatge de cigrons amb colitxos. Antigament, a La Manxa, quan els hi faltava la carn, preparaven un plat amb un guisat de colitxos i tortes de gaspatxo anomenat gazpacho viudo (gaspatxo vidu).

L’agrella verda, paradella crespa o llengua de bou  (Rumex acetosa) és un arbust amb activitat biològica medicinal. El seu rizoma o arrel i les fulles tenen activitat laxant suau i pot prevenir els constipats i curar afeccions dermatològiques cròniques. Va tenir un elevat ús popular, ja des de fa molts anys, tot i que avui en dia no s’utilitza gaire i comença a estar en desús.

L’agrella verda pertany a la família de les poligonàcies. La seva etimologia es basa en el nom genèric del llatí Rumex, el qual indica la forma de la fulla.

Aquesta planta és nativa d’Àsia. Es troba en zones temperades i tropicals d’arreu del món. Es troba a tot Catalunya i a les Illes Balears en herbassars nitròfils, sobre sòl humit i marges de cursos d’aigua. És un arbust que no pot viure en llocs secs i molt càlids ni en zones on la temperatura sigui molt baixa.

És una planta hemicriptòfita, hermafrodita o unisexual. Mesura de 50 cm a 1,2 m d’alçada; normalment no sobrepassa l’alçada d’un metre, i és per això que el podem considerar arbust. La seva rel és fasciculada i pivotant. És de color groguenc-ataronjat i mesura fins a 30 cm de llarg i, a més, està proveïda de diverses arrels adventícies les quals solen ser molt gruixudes. La tija és herbàcia i la seva ramificació és simpòdica. També té ratlles longitudinals i és simple o amb ramificacions en la part superior. Les fulles són lobulades i de disposició alterna. Les fulles basals són peciolades, amb el limbe ovat-lanceolat i base cunejada o arrodonida i les caulinars presenten un pecíol curt o bé són sèssils. Les fulles superiors són més reduïdes. Ni les fulles ni la tija presenten pilositat. La inflorescència és de panícula laxa. Té flors verticilades disposades en panícules denses, estretes, ascendents, i de 10 a 50 cm de llarg. El periant està format per sis peces; les externes són patents i les internes o valves erectes són tuberculades i acrescents en la fructificació. El seu color pot ser verd-blanc o rosat i sol florir a partir de l’abril.  L’androceu està format per 7-8 estams oposipètals, de difícil visualització. El gineceu presenta un ovari lliure, ovoide que dona lloc posteriorment al fruit. El fruit és un petit aqueni envoltat per valves internes: té el contorn ovat de 2-3 mm de llarg i 0.9-1,7 mm d’ample. El seu color és castany o castany fosc i prové d’un únic carpel (és unicarpelar).

Ull no confondre amb l’agrella roja ben fàcil de distingir per tenir els nervis de les fulles vermells.

Ús gastronòmic

L’agrella es pot menjar crua en amanides o fregides o guisades com substitut de qualsevol recepta en què utilitzem les bledes o els espinacs.

Font: Wikipedia