Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

“Podem només esperar que les nacions i la humanitat en el seu conjunt aprenguin ràpidament que l’ús de recursos per captar recursos retrà un menor retorn i demandarà costos i riscos creixents en un món en què l’energia s’esgota i es torna cada vegada més dispersa.”
— David Holmgren, 2009

Davant l’esgotament dels combustibles fòssils, el canvi climàtic i la crisi de biodiversitat, la societat industrial es troba en una cruïlla. Diversos autors han proposat possibles escenaris de futur. L’objectiu d’aquest article és explorar aquests escenaris i reflexionar col·lectivament sobre com preparar-nos per als reptes que s’apropen.

Tres grans enfocaments sobre el futur

Els estudis sobre el futur de la societat industrial acostumen a agrupar-se en tres grans blocs:

1. Superació: L’esperança que la innovació tecnològica resolgui tots els grans problemes actuals i permeti continuar el creixement econòmic i poblacional.

2. Adaptació: L’acceptació que caldran canvis significatius per afrontar els límits planetaris, però confiant en la capacitat de la civilització occidental per adaptar-s’hi amb èxit.

3. Col·lapse: El reconeixement que el model de creixement continuat és insostenible i que l’esgotament dels recursos comportarà una reducció radical de la complexitat social i de la població.

Els quatre escenaris de David Holmgren

David Holmgren, cocreador de la permacultura, proposa en el seu llibre Future Scenarios: how communities can adapt to peak oil and climate change – disponible en l’espanyol – un marc de quatre escenaris basat en dues variables: la disponibilitat d’energia i l’impacte del canvi climàtic. Són:

1. Tecno-explosió: Es basa en el descobriment de noves fonts d’energia que permetrien continuar creixent. És un escenari molt improbable, tant per limitacions físiques com per la falta de noves tecnologies reals que substitueixin els combustibles fòssils amb la mateixa densitat energètica.

2. Tecno-estabilitat: Proposa un futur en què les renovables i la tecnologia permeten mantenir l’actual qualitat de vida amb cert equilibri ecològic. Tot i ser desitjable, també és altament improbable per la manca de coordinació política global, la resistència a reduir voluntàriament el consum i el temps necessari per a una transició d’aquesta magnitud.

3. Descens energètic: Preveu una reducció gradual de l’activitat econòmica i de la població humana al llarg de diverses generacions, amb una ruralització progressiva i una tornada a estructures semblants a les societats preindustrials. És, segons molts autors, l’escenari més realista i el més desitjable dins de les opcions plausibles.

4. Col·lapse: Representa una caiguda ràpida de la societat industrial, amb una forta disminució de la població i pèrdua de coneixements i infraestructures. És l’escenari cap on ens dirigim si mantenim l’obsessió pel creixement sense tenir en compte els límits biofísics del planeta.

Quina combinació d’escenaris veurem?

És molt probable que no visquem un únic escenari aplicable arreu, sinó una combinació segons els territoris i els grups socials. Alguns països rics podran sostenir una aparença de tecno-estabilitat durant uns anys, mentre altres zones ja viuen els primers símptomes del col·lapse. En un mateix territori conviuran estils de vida molt diferents, amb una minoria que mantindrà un alt consum de recursos, una altra que podrà adaptar-se amb cert èxit, i una majoria que patirà una reducció dràstica del seu nivell de vida.

I nosaltres, què fem?

Davant aquest panorama, la pregunta clau és: com volem viure aquest descens? Podem optar per ignorar-lo i confiar en solucions màgiques, o bé començar a preparar-nos de manera conscient, col·lectiva i solidària.

A Argelaguer i en molts altres pobles de la Garrotxa, ja hi ha iniciatives en marxa que apunten cap a aquest descens energètic conscient: horts comunitaris, fires de l’intercanvi, grups de consum, espais de debat i de suport mutu. El repte és ampliar-les, connectar-les i fer-les sostenibles.

---

I tu, quin escenari creus que és el més probable? Creus que encara hi som a temps de viure una transició no-violenta i col·lectiva cap a un futur més simple, però més resilient? Ens agradaria llegir la teva opinió!