Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

D’ençà que els Homo caminen sobre la Terra fins a pràcticament l’any 1800, la major part de l’energia que consumia la nostra espècie provenia dels aliments que ingeria.

• Segons estudis, cap al 1800, el consum energètic global per persona era d’uns 20 GJ/any. Avui, aquest consum mitjà ha augmentat fins als 400 GJ/any per persona, un increment de 20 vegades. Això significa que la població mundial actual, de més de 7.000 milions de persones, consumeix l’equivalent al que consumirien 140.000 milions d’humans de l’any 1800.

Catalunya és una regió altament industrialitzada i el consum energètic mitjà per habitant aquí s’ha multiplicat per 77 amb relació al consum d’un habitant de principis del segle XIX. Per a la Garrotxa això significa que, amb una població de 56.000 persones (any 2013), la pressió sobre el territori equivalent a 4.300.000 persones. Us imagineu el que suposa pel territori una presència humana d’aquestes proporcions, fins i tot vivint amb el consum energètic dels nostres rebesavis?

“La Petjada termodinàmica  quantifica en termes generals la quantitat de dany que la nostra activitat tecnològica està causant als ecosistemes del planeta.

Aquesta activitat, impulsada per l’energia que fem servir en la nostra vida diària, fa tant de mal als sistemes planetaris dels quals depenem com si 140.000.000.000 de persones de l’època preindustrial visquessin  actualment sobre la Terra.

S’estima que uns 1000 milions de persones vivien al planeta just abans de la revolució industrial. La civilització humana moderna d’avui té 140 vegades més impacte al planeta que el que feien els nostres avantpassats de l’època.

Davant d’aquest grau de pressió, no és d’estranyar que la nostra activitat estigui danyant l’atmosfera, el sòl i l’ aigua al món. La pregunta és: Fins a quin punt estem al límit en què els sistemes de la Terra ja no podran fer front a aquesta pressió, i, finalment, ens obliguin a aturar i desistir del creixement continuat? “

L’any 1975 l’ecòleg canadenc i activista Jack Vallentyne va introduir un concepte que va anomenar “Demotechnic Índex“.

L‘índex demotechnic (DI) és la relació entre el consum d’energia tecnològica total i la quantitat  d’energia que la població humana ingereix amb l’alimentació. Els humans caçadors recol·lectors tenen un DI de 0, és a dir, que només utilitzaven l’energia que obtenien de l’alimentació sense utilitzar cap font d’energia tecnològica. Les societats preindustrials amplien el consum d’energia mitjançant la inclusió  d’alguna energia tecnològica com les bèsties de càrrega i l’ús de l’aigua i el vent, però encara estem parlant d’un DI molt baix (DI =1,2).

Aquest post, que hem traduït lliurement i actualitzat, es va publicar el 23 de març de 2013 a http://www.paulchefurka.ca/  i examina l’estat del món en termes d’aquest índex, al qual l’autor del post ha rebatejat com Petjada Termodinàmica o PT.

La Petjada tecnològica mesura l’impacte en el planeta del nostre ús d’energia. També ens permet  mesurar el canvi del nostre impacte en el temps.

Primer veiem la Petjada Termodinàmica d’un ciutadà mundial mitjà cap a l’any 1800, 1900 i 2010:

• Cap 1800 el PT individual mitjana era una mica per sobre d’1, llavors pràcticament no s’utilitzava energia d’origen tecnològic.
• El 1900 el PT mitja era aproximadament de 4, significant que cada persona tenia el mateix impacte que quatre  persones sense ús d’energia d’origen tecnològic.
• Pel 2010 el PT d’un “ciutadà” mundial mitjà era gairebé de 20. Cada persona viva avui comporta la mateixa càrrega en el planeta que 20 persones 200 anys enrera.

Veiem ara les Petjades Termodinàmiques individuals actuals per diverses nacions:

El PT mitja d’un americà és aproximadament de 79. Un europeu mitjà té una PT d’aproximadament de 36, i un Indi mig és aproximadament de 6. Xina té una PT mitja aproximadament igual a la mitjana mundial d’avui que com hem dit és de 20. Finalment, Catalunya té una PT de 77 (2009).

Per últim, veiem  com la Petjada Termodinàmica de quatre nacions ha canviat amb el temps:

  

  

L’Equivalent Humà

La unitat de petjada termodinàmica  és similar al concepte de l'”esclau d’energia“. Així la PT representa la feina d’un nombre d'”equivalents humans”.

El següent gràfic potser és el més interessant. En multiplicar la xifra PT mitjana global pel de la població mundial en cada moment, podem estimar la població “equivalent humà” del món en el temps. Aquest valor reflecteix tant el nostre creixent consum d’energia i  la nostra creixent població mundial. És una mesura del creixent impacte planetari del nostre creixement.

• El 1800 la població del món era una mica menys de mil milions, mentre que la població “equivalent humà” era de poc més de mil milions.
• Per a l’any 2013 (PT=20), la població del món era de 7.200.000.000 mentre que la població “equivalent humà” s’hauria disparat a més de 140.000 milions de persones. Això significa que l’ecosistema Terra està experimentant un impacte equivalent a 140.000.000.000 humans que viuen i treballen amb el múscul, la fusta i l’energia animal.

Podem tenir una millor idea del que significa per al planeta acollir 140.000.000.000 d’equivalents humans si ens fixem en la mitjana de la densitat de població humana. Aquesta s’estima en 50 persones per quilòmetre quadrat, calculats sobre la superfície terrestre del món excloent l’Antàrtida. Si tenim en compte l’impacte en termes d’equivalents humans, però,  la densitat seria de 1.000 habitants!!, per quilòmetre quadrat. Això és similar a tenir la densitat de la població de Bangladesh a tots i cada quilòmetre quadrat de la superfície de la terra en tot el planeta – incloent totes les planes, estepes, tundra, taigà, pantans, boscos, deserts i muntanyes – a excepció de l’Antàrtida.