Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

L’arbre dels fruits miraculosos

Imagineu-vos un arbre enorme. Un arbre amb una capçada de 250 metres de diàmetre i ple de fruits madurs. Imagineu-vos que, en descobrir-lo, compta amb 4.000.000 de fruits ben macos i a punt de ser collits.

Imagineu-vos que el fruit d’aquest arbre us proporciona tanta energia que només amb 10 fruits al dia podeu alimentar-vos vosaltres i tota la vostra comunitat, i a més a més, satisfer totes les necessitats bàsiques.

L’esforç per agafar, transportar, transformar i aprofitar aquest miraculós fruit és, al principi, mínim, ja que el trobeu a l’abast de la mà.

Amb el temps, la sensació de disposar d’un recurs inesgotable i la facilitat per accedir-hi fa inevitable que comenceu a fer coses abans impensables. La vostra comunitat s’amplia amb nous membres, es construeixen infraestructures i es creen nous serveis i productes. En definitiva, comenceu a créixer.

Dels 10 fruits diaris inicials heu passat a necessitar-ne 15 al cap de pocs anys, i 25 una mica més endavant. Sense adonar-vos-en, heu engegat un mecanisme diabòlic: cada any necessiteu més fruits, i cal més esforç per recollir-los per mantenir l’organització, cada cop més complexa, de la vostra comunitat.

El nombre de fruits disponibles és, aparentment, tan gran —4.000.000, hem dit— que els poc més de 9.000 fruits anuals que consumeix la vostra comunitat 20 anys després del gran descobriment no semblen cap problema.

Però el temps passa, i el ritme de creixement continua. Quaranta anys després, el consum diari ja és de 60 fruits, cosa que representa uns 22.000 a l’any. L’esforç necessari per mantenir aquest consum s’ha complicat. Ara cal pujar a l’arbre, emmagatzemar la fruita, revisar-la, distribuir-la equitativament, i enfrontar-se a problemes nous: intents de robatori, conflictes pel control de l’accés a l’arbre, mercats negres…

En 40 anys heu consumit 325.000 d’aquests meravellosos fruits, però encara en queda un 90%. La confiança persisteix.

Seixanta anys després, els fills dels primers descobridors necessiten 85 fruits diaris, més de 30.000 a l’any. La infraestructura de recollida s’ha tornat molt complexa. Calen escales, part dels fruits són massa alts, d’altres estan malmesos pel temps… Cada cop més energia s’ha de dedicar a la recollida.

Quan ja han passat 80 anys, els nets dels descobridors consumeixen 180 fruits diaris, uns 65.000 anuals. Ja s’han consumit 2.500.000 fruits, més del 60% del total. El consum necessari per mantenir la societat que s’ha creat és tan alt que el sistema comença a mostrar signes d’esgotament.

Algunes persones comencen a alertar que en pocs anys caldran més de 200 fruits diaris. S’intenta trobar alternatives: es milloren tècniques, es cullen fruits caiguts i se’n fan melmelades com a succedani, es planten nous arbres d’espècies similars… però els resultats són lents, incerts i no substitueixen les propietats del fruit original.

Cent anys després del gran descobriment, el consum diari arriba als 225 fruits, el que representa 82.000 anuals. Ja s’han consumit més del 75% dels fruits disponibles i l’esforç necessari per mantenir el ritme és inassumible. Fa una dècada que el creixement del PIB és negatiu, perquè més d’un 20% dels fruits es dediquen simplement a recollir i transformar la resta.

En menys de 10 anys, no quedaran fruits accessibles, o el cost per obtenir-los serà tan gran que no compensarà. N’hi ha —la majoria— que creuen que aviat es trobarà una alternativa miracle (les investigacions són molt prometedores). D’altres —els menys— desconfien i comencen a preparar-se per una societat diferent. Una societat en què aquell recurs tan fantàstic descobert pels seus avis ja no estarà disponible, o només ho estarà en quantitats molt limitades i per a uns pocs.

Aquest arbre, com segurament ja heu endevinat, simbolitza la nostra dependència d’un recurs finit i no renovable: el petroli. Els fruits són l’energia barata que ha impulsat la societat industrial. Ara, davant l’esgotament progressiu, tenim dues opcions: continuar esperant un miracle… o començar a construir col·lectivament una alternativa.

Bones festes, i que el 2024 sigui l’inici d’una transició decidida cap a una vida més senzilla, resilient i arrelada al territori.

---