Aquest mes d’agost el Fons Monetari Internacional (FMI) ha “proposat” que a Espanya empresaris i treballadors pactin una retallada de sous del 10% en dos anys a canvi d’augments en la contractació. Aquesta iniciativa ha rebut el suport del  vicepresident econòmic de la Comissió  Europea (CE) Olli Rehn.

La idea és ben simple i és increïble que no se li hagi ocorregut a ningú abans. És evident. Si tinc 10 treballadors cobrant 1000,00 euros i, seguint la proposta del FMI,  els hi retallo el sou un 10% passant a pagar-los a tots 900,00 euros  puc contractar un altre treballador sense cost addicional. Genial!!

Els problemes d’aquesta proposta són diversos, però el principal  és que NO FUNCIONA.  La prova és que a Espanya els sous estan estancats des de 1994 i estan baixant des de 2008  i, per contra,  l’atur no deixa d’augmentar des de 2007- Per altra banda, el mateix FMI preveu taxes d’atur a Espanya superiors al 25% almenys fins a 2018 el que reflecteix la poca fe que té el mateix FMI que la seva proposta d’abaixar salaris comporti un augment de la contractació. És més,  segons The European Wage Structure, 1980 – 2005: How much flexibility en el període 1980 – 2005 a Europa quan han apujat els salaris han augmentat els llocs de treball i quan han baixat s’han reduït.

De la mateixa manera que abaratir l’acomiadament no va comportar una disminució en la taxa d’atur sinó més aviat el contrari, abaixar salaris tampoc comportarà augments en la contractació. Davant de l’obvietat cal preguntar-se per què el FMI fa una proposta com aquesta i quina és realment la intenció perquè retallant salaris únicament es beneficia a qui els seus ingressos no depenen de la demanda interna que amb aquesta mesura es reduirà encara més.

En un escenari de no creixement o estancament com el que es preveu per a Espanya -situació que, per altra banda, s’anirà generalitzant – el que cal és, com ja vam exposar en un anterior post, repartir l’ocupació assegurant un salari just per a tots. Una setmana laboral amb menys hores podria ajudar a abordar una sèrie de problemes urgents i interrelacionats:  atur, consum excessiu, altes emissions de carboni, poc benestar, desigualtats consolidades, així com la falta de temps per a viure d’una forma sostenible, preocupar-se pels altres, i simplement gaudir de la vida.