Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

En un context global on les polítiques agrícoles amenacen la diversitat de les llavors tradicionals —com les recents regulacions europees que limiten l’ús de varietats autòctones—, la creació de bancs de llavors comunitaris esdevé un acte de resistència i sobirania. Cada vegada més, grans corporacions controlen el mercat de llavors amb varietats modificades, dissenyades per produir més… però menys adaptades als nostres sòls, climes i cultures.

Fem-ho nosaltres mateixos. Conservar i intercanviar llavors locals no és només un gest ecològic; és una eina clau per:
✔ Recuperar varietats adaptades als nostres territoris (més resistents a sequeres o plagues).
✔ Combatre la dependència de llavors patentades, que obliguen els agricultors a comprar-les cada any.
✔ Protegir el gust i la diversitat alimentària davant de l’homogeneïtzació industrial.

A Argelaguer, com a la Garrotxa (on des de 2005 existeix un banc de llavors gestionat pel SIGMA), podem construir xarxes similars. Aquesta guia explica com començar amb pocs recursos —des de com extreure i assecar les llavors fins a emmagatzemar-les correctament—.

Creant un banc de llavors:

• contribuïm a  la recuperació, la producció i l’intercanvi de llavors adaptades a les condicions locals,
• promourem la sobirania alimentària, i
• expressem el nostre rebuig a les llavors propietàries modificades genèticament per tenir una alta durabilitat i produir entre 4 i 5 vegades més que una varietat local, en qualsevol clima i situació i una sola temporada.

Podem iniciar el nostre banc de llavors d’una forma simple guardant les llavors dels productes que cultivem o mengem que siguin preferentment de producció ecològica i procedència local.

Escollirem, per guardar les llavors, aquelles produïdes per les verdures i hortalisses que són més gustoses o més grans amb la intenció de recollir les llavors dels millors productes. També serà important guardar llavors d’una varietat gran de verdures, hortalisses i fruites.

La manera de procedir és obrint el fruit i manualment o amb l’ajuda d’algun ganivet extreure les llavors, rentar-les i deixar-les assecar sobre un paper de cuina. Les deixarem assecar en un lloc on passi l’aire i sense sol directe si és possible. Sabrem que estan seques quan en doblegar-les es trenquen.

Les guardarem en un lloc sec, fresc i sense llum solar dins un sobre de paper o de roba que  no retinguin la humitat. També podem utilitzar bosses de plàstic que tancarem amb una grapa el que facilitarà l’entrada i sortida d’aire.

És molt important etiquetar correctament cada sobre o bossa amb el nom del producte, procedència i la data d’envasat. També pot ser d’interès incloure una fotografia del producte del qual guardem la llavor.

La viabilitat d’una llavor és la seva capacitat de germinar i pot variar bastant. De forma orientativa:

• 1 any: Ceba
• 2 anys: Blat de moro
• 3 anys: Pèsol, Enciam, Mongeta, Pebrot, Pastanaga, tomata, Escarola
• 4 anys: Bleda, Cols, Espinacs, Faves, Nap, Rave
• 5 anys: Api, Albergínia, Carabassa, Cogombre, Carabassó

Us animeu a fer un banc de llavors a Argelaguer? Entre tots ho podem fer.