Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog

Espigolar és una paraula que ve del món agrícola i que vol dir “arreplegar allò que un altre ha deixat”. Aquesta acció tan senzilla ha tingut —i encara té— un profund significat social, econòmic i ètic.

En paraules de Josep Salafranca:

“Quan els llauradors havien fet el desplegament d’homes i dones, sacs, carros i algun camió, es dedicaven frenèticament a collir, ensacar, pesar i carregar el producte de la terra. En dos dies, arrasaven camps de gran extensió… En aquest punt, famílies humils, generalment del veïnatge, demanaven permís al propietari per tal d’espigolar el camp.”

La pràctica d’espigolar, és a dir, permetre que les persones amb pocs recursos recullin el que queda als camps després de la collita, forma part de la nostra història i cultura. Està profundament arrelada a la societat agrícola tradicional, basada en valors de solidaritat, justícia i supervivència.

Espigolar a la Bíblia i a la història

El dret a espigolar és reconegut fins i tot a la Bíblia. En el Deuteronomi (Dt 24,19) es diu:

“Quan seguis la collita de la teva terra, no segaràs fins al límit extrem del teu camp ni recolliràs les espigues caigudes; les deixaràs per al pobre i l’estranger, per als orfes i les vídues.”

També en la història legislativa de la península hi trobem referències. Una regulació de 1585, atorgada per Felip II a les Corts de Montsó, establia:

“Por disposición divina, se permite a los pobres entrar en los campos y propiedades ajenas para aprovechar las espigas que han caído en el suelo.”

La pràctica al segle XX i la seva reaparició

Fins fa no gaire, especialment durant la guerra i la postguerra, espigolar era habitual a Catalunya. Era una forma de subsistència, especialment per a les famílies més vulnerables. Amb el pas del temps, aquesta pràctica va anar desapareixent… però està tornant.

Avui, veiem com persones tornen als camps per recollir allò que s’ha deixat enrere o van als boscos a buscar llenya després d’una neteja forestal. També han aparegut formes modernes d’espigolar: persones que recuperen aliments descartats als mercats o als contenidors de supermercats, o que recullen cartrons, ferralla o roba per vendre o reutilitzar.

Espigolar: necessitat o ètica?

La nostra societat genera una quantitat immensa de residus aprofitables: menjar, roba, mobles, tecnologia… Tot allò que una part rebutja pot ser una font de vida per a una altra. Cada vegada són més els que espigolen per necessitat, però també n’hi ha que ho fan per principis, per ètica ambiental i social, per no ser còmplices del malbaratament.

Per saber-ne més

Us recomanem dos documentals que ens conviden a reflexionar:

• Les glaneurs et la glaneuse (2000), d’Agnès Varda – Un clàssic del cinema documental que retrata espigoladors contemporanis a França.

• El gust pel rebuig – Una mirada crítica al malbaratament alimentari i a la recuperació d’aliments descartats.

També podeu visitar la web d’Espigoladors, una empresa social dedicada a recuperar la fruita i la verdura que es descarta, ja sigui per un descens de les vendes, per raons estètiques, per excedents de producció o perquè la fruita està madura i el consumidor ja no la compra.