Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

Quant és suficient?

“Res és suficient per a qui suficient és poc.” — Epicur

Quants de vosaltres creieu que la bona vida consisteix, com deia Quico Pi de la Serra a El burgès, en menjar, jeure i no fer res? Els anglesos Robert Skidelsky, economista, i Edward Skidelsky, filòsof, han abordat aquesta qüestió al seu llibre How much is enough? (¿Cuánto es suficiente?, Editorial Crítica, Barcelona, 2012), on reflexionen de manera rigorosa sobre aquest tema.

A partir de la pregunta quant és suficient?, els autors identifiquen els béns fonamentals que constitueixen la bona vida. En un moment de crisi prolongada i canvi de paradigma, aquesta reflexió esdevé més necessària que mai.

Segons els autors, per comprendre què significa tenir suficient, cal preguntar-se què és la bona vida. Així, estableixen quatre criteris per definir els béns bàsics:

• Universals: no depenen d’una cultura concreta.

• Finals: són valuosos per si mateixos, no com a mitjà per assolir altres béns.

• Sui generis: no formen part de cap altre bé.

• Indispensables: la seva manca implica una pèrdua o dany greu.

A partir d’aquests criteris, identifiquen set béns bàsics que configuren una bona vida:

1. Salut: entesa com el funcionament natural del cos, evitant la recerca obsessiva d’una perfecció inassolible.

2. Seguretat: viure sense pertorbacions greus com guerres, crims o crisis econòmiques.

3. Respecte: reconèixer i considerar els punts de vista dels altres sense imposicions.

4. Harmonia amb la natura: relacionar-nos amb la natura i no contra ella, sense explotar-la per a beneficis propis.

5. Personalitat: tenir capacitat per dissenyar i viure el propi projecte vital, amb un espai privat per desenvolupar-se lliurement.

6. Amistat: inclou tant les relacions familiars com les no familiars, essencials per a una vida plena.

7. Oci: en el sentit clàssic, com tot allò que fem per gaudi i sense finalitat productiva.

Segons els Skidelsky, una societat orientada a garantir aquests béns hauria de:

• Reduir la jornada laboral i alliberar temps per a l’oci.

• Distribuir la riquesa i els ingressos de manera més equitativa.

• Potenciar el localisme per sobre del centralisme i la globalització.

• Implementar una renda bàsica.

• Reduir la pressió consumista i la influència de la publicitat.

És, en definitiva, una proposta que posa fi a la lògica del creixement il·limitat i centra l’economia en la satisfacció d’uns béns essencials per a tothom. Un canvi de rumb radical respecte a les polítiques actuals, però en sintonia amb els valors que el moviment Argelaguer en transició promou des de fa temps.

Si el tema us interessa, passeu per casa i us deixaré el llibre!