Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog

Que les necessitats són superiors als recursos i que aquests sempre són escassos és una realitat coneguda des de fa molts anys.

Per això ens ha cridat poderosament l’atenció la notícia publicada en el darrer número de L’Argelaga (revista semestral de l’Ajuntament d’Argelaguer), que informa:

“L’Ajuntament d’Argelaguer compta amb una plantilla d’un sol operari per al manteniment, i en algunes feines l’ajuden tant l’alcalde com els regidors. Així i tot, el terme municipal és gran, i hi ha coses en què no podem destinar el temps que hi faria falta. És per això que s’ha pensat en la creació de brigades ciutadanes per treballar en la millora de l’espai públic, i així fomentar la responsabilitat ciutadana i fer veure als argelaguencs i argelaguenques que des del voluntariat i la consciència podem aconseguir una millora en la conservació dels espais públics del municipi.”

Responsabilitat ciutadana o manca de recursos?

La necessitat de fomentar la responsabilitat i la consciència ciutadana no és nova. Però que sigui ara quan l’Ajuntament ha decidit iniciar aquesta iniciativa ens fa pensar més en una precarietat econòmica de les arques municipals que no pas en una voluntat genuïna d’impulsar el voluntariat. De fet, en els programes electorals de CiU i ERC no hi figurava cap proposta per crear brigades ciutadanes.

A més, aquests dies també llegim a La Vanguardia que l’Ajuntament d’Almenar (Lleida) pagarà els llibres escolars dels nens de famílies sense recursos a canvi que els pares realitzin hores de treballs comunitaris.

Aquestes iniciatives —que a molts poden semblar bones idees— probablement aniran proliferant, però no tant com una aposta real per la responsabilitat ciutadana, sinó com una resposta del sistema a la crisi social i econòmica que estem vivint.

Els riscos d’aquestes iniciatives

Les derives possibles d’aquestes polítiques són preocupants:

• De brigades voluntàries es pot passar a brigades obligatòries.

• De tasques comunitàries es pot acabar suplantant feines remunerades.

• De treballs per a l’administració es pot acabar oferint mà d’obra gratuïta a empreses privades.

Compte, que encara prendrem mal!

Dades econòmiques i alternatives

Segons dades de l’IDESCAT (2011), Argelaguer té:

• Població activa: 285 persones.

• Persones aturades registrades: 30.

Si a aquestes xifres hi sumem la subocupació i el fet que les perspectives per al 2013 (i anys posteriors) no són gens optimistes, queda clar que cal repartir la feina i reduir progressivament la jornada laboral per facilitar que més persones puguin accedir a un lloc de treball.

En lloc de promoure brigades ciutadanes o condicionar ajudes públiques a treballs comunitaris, creiem que les administracions locals haurien d’assumir un paper proactiu per garantir el dret al treball.

Una proposta: ajuntaments com a oferents de treball d’última instància

Els ajuntaments haurien de poder oferir feina remunerada equivalent al salari mínim interprofessional a tota persona que:
✅ Pugui i vulgui treballar.
✅ No tingui accés al mercat laboral convencional.

Això garantiria uns ingressos mínims a tota la població i ajudaria a pal·liar la precarietat laboral.

Cap a un model de governança més participatiu

Per fer això possible, cal aprofundir en:
🔹 Participació ciutadana.
🔹 Transparència en la gestió del pressupost municipal.
🔹 Democràcia real en la presa de decisions.

I assumir, d’una vegada per totes, que el creixement econòmic i la plena ocupació no tornaran mai més.