Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog.
Vivim, creixem i morim en un planeta que anomenem Terra, amb una antiguitat d’aproximadament 4.500 milions d’anys. Continuarà girant al voltant del Sol uns altres 4.500 milions d’anys, fins que sigui engolida per l’expansió del mateix Sol.
Els humans vam aparèixer com a resultat d’un llarg procés evolutiu fa uns 2 milions d’anys, però només des de fa uns pocs mil·lennis la nostra presència ha deixat una empremta destacable sobre la Terra. I només des de fa uns segles, la nostra influència ha estat realment significativa.
L’impacte de l’ésser humà sobre el planeta
En els darrers segles, el creixement de la població humana i el desenvolupament tecnològic han arribat a tal magnitud que hem modificat el clima i la geografia de la Terra. Aquesta influència ha arribat al seu màxim en les últimes dècades i ha provocat fenòmens com:
-
Degradació dels ecosistemes
-
Contaminació dels aqüífers
-
Canvi climàtic
-
Extinció massiva d’espècies animals i vegetals (molt per sobre del ritme natural)
-
Desforestació d’extenses regions
-
Expansió de les zones desèrtiques
Tots aquests efectes són conseqüència, en gran part, de l’acció humana.
Una actitud irresponsable davant el desastre ecològic
Malgrat aquestes evidències, seguim sense canviar el nostre comportament i continuem agreujant els efectes de la nostra activitat sobre el planeta i la biodiversitat.
És com si esperéssim, com nens entremaliats, que la Mare Terra ens perdonarà o negociarà amb nosaltres abans que arribem a un punt de no retorn. Però això no passarà. La Terra ni perdona ni negocia.
-
El CO₂ no desapareixerà de l’atmosfera per si sol.
-
Els rius no es descontaminaran de manera espontània.
-
Les espècies extingides no tornaran a la vida.
-
Els sòls esgotats no recuperaran la seva fertilitat d’un dia per l’altre.
-
Els milions de tones de plàstic als mars no desapareixeran.
-
Els paisatges destruïts no recuperaran la seva biodiversitat per si sols.
-
El gel desfet no tornarà a cobrir els pols ni els cims de les muntanyes en només uns anys.
La Terra no ens perdonarà. És hora d’actuar.
La Terra no ens restituirà el que hem destruït, ni ens donarà una segona oportunitat per evitar el col·lapse de la nostra societat.
El que hem destruït, extingit, contaminat o malgastat no ho recuperarem mai més. Per això, és urgent un canvi radical en la nostra actitud.
Aquest canvi ha de començar per cadascun de nosaltres i ha de començar ara.
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 
El problema és que l’ésser humà només reacciona quan es troba contra les cordes… mentrestant, anem apretant i apretant… costa fer-se’n a la idea, però el canvi hauria d’haver començat ja i tot i que s’intueixen vents de canvi, no sé si arribarem tard…
Us recomano aquest artícle El estallido que viene d’Adolfo García Ortega en el que l’autor conclou: “Creo que la única esperanza, la única vía de salida, radica en ir en dirección contraria a la que vamos. Eso lo saben los políticos. Y si no lo saben, que dejen de ser políticos, porque solo serán imbéciles.
http://elpais.com/elpais/2012/11/16/opinion/1353077046_240170.html
Estic d’acord en que aniria bé canviar de rumbe, perque és autodestructiu. Però no estic d’acord en que la Terra no perdona.
La Terra és el que és, maravellosa. No en té característiques humanes; va molt més enllà; i a la vegada no ho fa. I si les tingués, segur que seria més generosa del que nosaltres som amb els nostres congèners.
Som els essers humans els que no ens perdonem, i això també és autodestructiu, perque no ens porta a treballar en comú en la bona direcció, si no a aprofundir l’escletxa del desastre.
Precisament és el que diu el text. La Terra no té característiques humanes i esperar (com sembla que fem a l’actuar com ho fem) que ens perdoni o negocii amb nosaltres és absurd.