Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

Durant els darrers mesos he après algunes coses fonamentals sobre energia i creixement econòmic que crec que val la pena compartir. Comencem:

1. El creixement il·limitat en un planeta finit és impossible. Malgrat això, tota la nostra societat es basa en la idea que el creixement continuat i exponencial és viable.
2. L’explotació de qualsevol recurs físic segueix la corba de Hubbert. Aquesta teoria estableix que l’extracció d’un recurs arriba a un pic, a partir del qual la seva producció disminueix de manera inevitable i accelerada.
3. El creixement del PIB està directament relacionat amb l’augment del consum energètic. És impossible augmentar el PIB sense incrementar el consum d’energia.
4. El petroli és la principal font d’energia de la nostra societat i és insubstituïble. No hi ha cap altra font d’energia coneguda capaç de reemplaçar-lo totalment.
5. L’estalvi i l’eficiència energètica no garanteixen una reducció del consum global d’energia. Les societats tendeixen a utilitzar tota l’energia que poden produir. Així, l’energia estalviada mitjançant l’eficiència s’acaba consumint en altres aplicacions.
6. No tot el petroli s’extreu de pous. Una part significativa (al voltant del 20%) es produeix a partir d’altres matèries que no són estrictament petroli cru.
7. No tot el petroli té la mateixa qualitat ni rendiment. Hi ha diferents tipus de petroli amb diverses densitats i continguts de sofre, fet que implica costos de refinament molt diferents. És important fixar-se en el rendiment energètic, no només en els barrils extrets.
8. La majoria de jaciments coneguts han superat el seu pic de producció. Els nous descobriments han disminuït dràsticament en les darreres dècades, fent insostenible el nivell de consum actual (al voltant de 95 mbd). Això es deu al fet que els millors emplaçaments s’exploten primer, mentre que els menys rendibles es deixen per a més endavant, igual que passa quan es cullen pomes o es cacen bolets.
9. El Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 de la Generalitat de Catalunya aposta per una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni. També recomana avançar cap a les energies renovables.
10. “No tindrem més energia cada any com fins ara, cosa que significa que hem arribat al final del creixement. Sense creixement, els deutes són impagables, així que no queda més remei que canviar el nostre model econòmic.” — Antonio Turiel

Potser ha arribat el moment de començar a buscar formes de vida alternatives, i no només sistemes energètics alternatius. — Sergio Ulgiati

Observació final

Per als més despistats —o per a aquells que somien amb un futur completament elèctric sense haver-se aturat a pensar-hi gaire— convé recordar una dada fonamental: l’electricitat no és una font primària d’energia, sinó un vector energètic. Això vol dir que no apareix espontàniament a la natura, sinó que ha de ser generada a partir d’altres fonts com el gas, el carbó, el petroli, la nuclear, l’aigua, el sol o el vent. A més, en cada pas del procés —generació, transformació, transport i emmagatzematge— es perden quantitats significatives d’energia, sovint invisibles per a l’usuari final.

Pensar que podem electrificar-ho tot sense replantejar profundament els nostres consums, usos i prioritats és una il·lusió. L’electrificació pot formar part de la transició energètica, però no n’és la solució màgica. En un món amb recursos limitats i un sistema energètic en tensió, cal més que mai tenir una mirada crítica, informada i realista sobre les alternatives que es plantegen.