Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

L’any 2007, a Espanya es van consumir 6.500.000 tones de plàstic, de les quals només un 21% es va reciclar. (Font: CEP)

El plàstic ha envaït i contamina tot el nostre entorn, convertint-se en un element omnipresent en la nostra vida quotidiana: el fem servir per rentar-nos, alimentar-nos, desplaçar-nos, relacionar-nos… Les seves restes es troben fins i tot en els llocs més remots i en tots els ambients, siguin terrestres, marítims o aeris.

El terme plàstic fa referència a materials amb capacitat d’entrar en un estat plàstic. N’hi ha una gran varietat, i poden classificar-se de diverses maneres, com ara en naturals i sintètics, aquests darrers derivats principalment del petroli.

Tot i els avantatges dels productes plàstics, aquests es converteixen en un problema quan es rebutgen, ja sigui perquè són d’un sol ús o perquè els llencem quan es trenquen. Malgrat que la majoria de plàstics podrien ser reutilitzats o reciclats, la realitat és que avui dia aquests residus representen un problema de difícil solució. La seva recollida i gestió són tasques costoses i complexes, no només per la gran quantitat de plàstic generat, sinó també pel seu elevat volum.

Una família austríaca, tres anys reduint el plàstic

Una família austríaca ha passat més de tres anys reduint al màxim el consum d’aquest material sintètic. L’experiència d’aquest temps l’explica Sandra Krautwaschl, una fisioterapeuta de 40 anys que viu prop de la ciutat de Graz, en el seu llibre Plastikfreie Zone (Zona lliure de plàstic), publicat recentment.

Tot va començar l’estiu de 2009, quan, durant unes vacances a Croàcia, els seus tres fills li van preguntar sobre l’origen de les escombraries de plàstic que suraven al mar i s’acumulaven a la riba. Encara amb aquestes preguntes al cap, Krautwaschl va veure el documental Plastic Planet, que alertava sobre els efectes tòxics del plàstic tant per al nostre cos com per al planeta. Werner Boote, el director de la pel·lícula, hi exposava que actualment hi ha més partícules diminutes de plàstic a l’oceà que de plàncton i que, fins i tot, els humans ja tenim traces d’aquest material sintètic a la sang, sense conèixer-ne encara els efectes a llarg termini sobre la salut.

Amb la complicitat del seu marit i els seus tres fills, la família Krautwaschl va acceptar el repte d’intentar viure un mes sense plàstic. Van començar traient de casa tots els productes de plàstic: joguines, carmanyoles, mobles de jardí, electrodomèstics i roba. Objectes tan presents en la vida diària que gairebé s’havien tornat invisibles. Krautwaschl també va obrir un blog on relatava la seva experiència, que posteriorment es va convertir en la base del seu llibre.

“El problema no és el plàstic en si, sinó la manera com l’utilitzem. I també el fet que prestem poca atenció als seus efectes a llarg termini sobre la salut”, recalca Krautwaschl sobre l’ús d’un material que triga segles a degradar-se.

Tanmateix, reconeix que no han pogut prescindir de tots els productes de plàstic: continuen fent servir un cotxe, que comparteixen amb una altra família, i també tenen telèfon mòbil, entre altres coses. “Intentem fer-lo servir el mínim possible i de la manera més sostenible”, destaca.

Krautwaschl subratlla que la seva família no és un grup d’activistes contra el plàstic, sinó contra el seu malbaratament. “L’objectiu no és prohibir-nos absolutament res ni tornar-nos radicals. No es pot motivar altres persones si et tornes extremista”, assegura.

La reacció de la gent davant la seva decisió de crear una zona lliure de plàstic ha estat, en general, molt positiva. El més gratificant, diu, ha estat conèixer persones que han trobat inspirador el seu esforç.

El missatge que vol transmetre la família Krautwaschl amb el seu projecte és clar: el món pot canviar, i cada acció individual pot tenir un impacte. Cadascun de nosaltres pot contribuir a aquest canvi amb petits gestos quotidians, com evitar les bosses de plàstic en les compres. Si algú s’ho repensa i decideix fer un pas en aquesta direcció, ja haurà valgut la pena.

Web: http://www.keinheimfuerplastik.at/