Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

“En català, el terme més adequat i utilitzat per traduir gift economy és economia del do, tal com recullen la literatura antropològica i els moviments d’economia solidària.”
— Vegeu: Mauss (1925), XES (2020), Alexander et al. (2024)

En un món amb recursos escassos, guanyaran importància noves formes de relacionar-nos i de satisfer les nostres necessitats. En aquest escenari, l’intercanvi i el regal es desenvoluparan progressivament. En aquest article, us parlem de l’economia del do: què és, en què es basa i quins beneficis té.

Què és l’economia del do?

L’economia del do —de vegades traduïda literalment de l’anglès gift economy com a economia del regal— és una teoria social en què els béns i serveis s’atorguen sense un acord explícit de quid pro quo (una cosa a canvi d’una altra).

Es basa en el principi de viure sota la premissa que “al meu veí no li falti res”. Una segona premissa seria actuar des d’un nivell de consciència on “el que fem avui no sigui recordat demà”, perquè les nostres accions es fonamenten més en l’amor al proïsme que en l’interès o la vanitat. Generalment, l’economia del do es dona en cultures o subcultures en què s’espera una recompensa social o intangible, com el karma, l’honor, la lleialtat o qualsevol altra forma de gratitud.

De vegades, l’economia del do també es coneix com a cultura del regal. En alguns casos, els regals simultanis o recurrents fan que la gratitud circuli dins la comunitat, la qual cosa es pot entendre com una forma d’altruisme recíproc. A vegades, es pot esperar rebre béns o serveis d’un valor similar als que s’han donat. No obstant això, el veritable esperit de l’economia del do és donar sense esperar res a canvi.

El maig de 2012, un estudi dirigit per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley (EUA), va demostrar que les comunitats que desenvolupen aquest tipus d’economia generen un major sentiment d’inclusió i generositat entre els seus membres.

Exemples i beneficis

Alguns exemples d’economia del do són:

• Compartir aliments en societats de caçadors-recol·lectors, com a mecanisme de protecció davant una collita dolenta.

• El ritual potlatch dels pobles amerindis, en què els líders donen grans quantitats de béns als seus seguidors, reforçant la cohesió del grup. En sacrificar part de la seva riquesa, el líder guanya prestigi i posició dins la comunitat.

• Les festes Theravāda del mèrit budista al sud-est asiàtic, on els béns són donats no només pels líders, sinó per qualsevol membre de la societat.

• El desenvolupament del programari lliure i altres formes de treball col·laboratiu.

• Les xarxes de favors dins d’empreses o comunitats.

• Famílies en què cada generació paga l’educació de la següent, creant una cadena de reciprocitat.

• El delme religiós.

• La filantropia i les donacions benèfiques.

L’economia del do es coneix també com a economia de compartir. Alguns autors sostenen que variacions d’aquest model podrien ser una clau per trencar el cercle de la pobresa.

L’escriptor Lewis Hyde descriu l’esperit de l’economia del do en contraposició a l’economia de mercat. Segons ell, “el que donem ha de ser regalat al seu torn o substituït per alguna cosa de valor similar”. El regal pot ser retornat a qui l’ha fet, però això no és el més important. L’únic essencial és que el regal ha de circular. En aquest sentit, l’economia del do es fonamenta en tres principis:

1. L’obligació de donar.

2. L’obligació d’acceptar.

3. L’obligació de ser recíproc.

Aquest model econòmic planteja una alternativa a la lògica purament mercantil i convida a repensar com volem estructurar les nostres relacions i la nostra societat.

L’economia del do és una alternativa viable per construir comunitats més fortes i resilients. Quines experiències heu tingut en aquest àmbit? I què podríem fer per fomentar-la al nostre entorn? Deixeu les vostres idees als comentaris i inspirem-nos mútuament!

.