Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

Es coneix com a  BAU – abreviatura de Business as usual i que podríem traduir com Negocis com sempre –  la política seguida pel govern britànic del primer ministre Asquith, durant els primers anys de la Primera Guerra Mundial i es referia a la conveniència de mantenir estable el funcionament del país, a què els ciutadans es comportessin de la mateixa manera com abans de la guerra. Es creia que canviar el comportament era sinònim d’una victòria per a l’enemic.

Originalment, però s’utilitzava per fer referència al fet que després d’una desgràcia com una inundació, un incendi, etc l’activitat continuava amb normalitat.

En el context actual, quan es parla del BAU ens referim al fet que tard o d’hora superarem la crisi actual i tot tornarà a ser com abans.

Aquesta creença que manté la majoria de la població i, aparentment la majoria de polítics i mitjans de comunicació, és malauradament infundada.

És sorprenent que el constant i progressiu deteriorament de la situació general i particular de molts ciutadans no comporti un nivell de conscienciació i mobilització paral·lel.

L’augment de l’atur, la caiguda continuada de l’Ibex 35, la reducció d’ingressos de l’estat i dels particulars, l’augment del deute i del preu de productes bàsics i del preu del petroli, de l’electricitat i del gas, la caiguda en les vendes al detall i de vehicles, l’augment dels desnonaments i de les persones que han de recórrer als menjadors socials, les dificultats de liquiditat de les administracions i la impossibilitat d’obtenir crèdits tant per part de les administracions, de les empreses com dels particulars, el deteriorament i privatització dels serveis de benestar social, el retrocés en els drets socials i polítics o la desconfiança creixent en els partits polítics, entre altres són signes evidents que anem directes cap a un empobriment general de la població i un augment del risc d’esdeveniment violents. Un exemple que esgarrifa d’on estem i cap on anem és aquesta notícia publicada avui mateix a El País, Girona sella los contenedores para evitar que se busque comida en ellos.

Malgrat això la majoria de la població segueix esperant una recuperació que ens permeti tornar a fer el que equivocadament creiem s’havia fet sempre: créixer contínuament, accés a una energia abundant i barata, treball per a tothom i uns ingressos que ens permetin comprar tot allò que vulguem.

La realitat és, però que els “negocis com sempre” no tornaran i que caldrà, entre tots, construir una nova societat en què el creixement continuat serà inviable per la manca de recursos, l’energia escassa i cara, el treball haurà de repartir-se i els ingressos seran limitats.

Seguir pensant en el retorn a la situació anterior a  la crisi ens porta a no actuar i a seguir inconscientment cavant en el pou en què estem i, com diu un proverbi xinès,  per sortir d’un pou el primer que cal fer és deixar de cavar.