Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

En un món on el capital gira sense parar al voltant de grans corporacions, cada cop més comunitats recuperen una idea senzilla però revolucionària: que els diners puguin servir per a unir veïns en lloc d’enriquir bancs. Les monedes locals, també anomenades socials o complementàries, són aquesta eina silenciosa que està canviant pobles i barris arreu del món.

L’economia del cara a cara

A diferència dels bitllets anònims que portem a la cartera, les monedes locals neixen de la confiança entre persones que es coneixen. A Ithaca (Nova York), des dels anys 90 funcionen les Ithaca Hours, uns bitllets coloristes que valen hores de treball. “In Ithaca we Trust” (a Ithaca confiem), diuen, parodiant el famós “In God we Trust” dels dòlars. Cada hora equival a 10 dòlars, però el que realment valen són les connexions humanes que creen.

A Espinal, un poble indígena de Mèxic, el Túmin ha esdevingut més que una moneda: és una eina de resistència. Permet als totonaques intercanviar productes i serveis sense dependre dels pesos mexicans, que sovint escassegen en aquesta regió marginada.

Per què creixen aquestes iniciatives?

En temps de crisi, les comunitats sempre han trobat maneres creatives de sobreviure. Durant la Gran Depressió dels anys 30, pobles de tot Europa i Amèrica van crear les seves pròpies monedes. Avui, amb l’augment de les desigualtats i la crisi climàtica, el fenomen torna amb força.

Els beneficis són clars:

• Els diners es queda al territori en lloc de fugir a paradisos fiscals
• Es valoren feines invisibles, especialment les realitzades per dones
• Es redueix la petjada ecològica en promoure el consum local
• Es creen xarxes de suport mutu entre veïns

I a casa nostra?

A Catalunya també hi ha experiències notables. L’Eco, impulsat a Barcelona, però amb vocació de créixer, vol ser una eina per a construir sobirania alimentària i energètica. A més, la xarxa de bancs de temps demostra que no cal ni paper moneda per a crear economia solidària: les hores de treball són la millor divisa.

Aquests projectes ens recorden una veritat oblidada: el veritable valor no està en el paper, sinó en les relacions que els diners pot ajudar a construir. En un món cada cop més globalitzat, però també més solitari, les monedes locals ofereixen alguna cosa encara més valuosa que els béns materials: la possibilitat de recuperar comunitat.