Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog.
Un rebost és un espai essencial per emmagatzemar aliments i assegurar una bona provisió en cas d’emergències. Tradicionalment, les llars disposaven d’un rebost situat a les zones més fresques de la casa, habitualment al nord o l’est, per evitar l’excés de calor i mantenir els aliments en bones condicions.
Avui dia, davant d’un escenari d’incertesa econòmica i climàtica, tenir un rebost ben proveït no és només una opció pràctica, sinó una mesura de previsió imprescindible. La possibilitat de talls en el subministrament elèctric, escassetat de productes als supermercats o restriccions en l’ús del combustible són factors que ens haurien de fer replantejar la necessitat de disposar d’un fons d’aliments i aigua per a la nostra seguretat alimentària.
Característiques d’un bon rebost
Perquè el rebost sigui realment útil i eficient, hauria de complir aquestes característiques:
-
Fresc: ha d’estar situat en un lloc amb temperatures baixes per conservar millor els aliments.
-
Accessible: ha d’estar proper a la cuina o zona de preparació dels aliments per facilitar-ne l’ús.
-
Protegit: ha d’evitar l’entrada de mosques, insectes i altres animals que podrien malmetre els aliments.
-
Fàcil de netejar: un espai net i organitzat evita problemes sanitaris i deteriorament dels productes.
-
Ben equipat: prestatges i armaris adequats per a cada tipus d’aliment milloren la seva conservació i faciliten l’ordre.
Quanta quantitat d’aliments hauríem d’emmagatzemar?
L’objectiu és tenir una reserva mínima per a un mes, ampliable progressivament fins a sis mesos. Això ens garantiria un marge de seguretat suficient per afrontar qualsevol imprevist sense dependre exclusivament del mercat.
Segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada persona necessita 2100 kcal al dia, distribuïdes de la següent manera:
-
Hidrats de carboni: 50-60%
-
Proteïnes: 15-20%
-
Olis i greixos: 15-30%
D’acord amb aquests càlculs, podem establir una llista bàsica d’aliments per a una família de quatre persones durant un mes:
Llista d’aliments essencials per a un mes (família de 4 persones)
| Producte | Quantitat recomanada |
|---|---|
| Aigua potable | 120 litres (1 litre per persona i dia) |
| Arròs | 15 kg |
| Oli d’oliva | 5 litres |
| Sal | 2 kg |
| Mel | 2 kg |
| Fruita en almívar | 10 pots |
| Fruits secs | 5 kg |
| Llaunes de verdures | 15 unitats |
| Puré de patates | 10 paquets |
| Llaunes de tomata | 12 unitats |
| Llet en pols/condensada | 5 kg |
| Cereals | 5 kg |
| Embotits envasats al buit | 5 kg |
| Tonyina/sardines en llauna | 15 llaunes |
| Pasta | 10 kg |
| Farina | 10 kg |
| Llegums (cigrons, llenties, mongetes) | 12 kg |
Aquestes quantitats poden variar en funció dels hàbits de consum de cada família. És important rotar els productes perquè no caduquin i adaptar el rebost a les necessitats nutricionals de cada membre.
Què més podem afegir al rebost?
A banda dels aliments bàsics, hi ha altres productes que poden ser molt útils en cas d’emergència:
-
Espècies i condiments per donar més varietat als menjars.
-
Llavors per germinar com la llentia o l’alfals, que aporten vitamines fresques.
-
Xocolata i cacau, una font d’energia i un bon estimulant de l’estat d’ànim.
-
Conserves de carn o peix per diversificar les fonts de proteïna.
-
Suplement de vitamines, especialment en èpoques de manca de productes frescos.
-
Aliments deshidratats, que ocupen poc espai i tenen una llarga vida útil.
-
Cafè o te, per a qui no vulgui renunciar a les petites rutines diàries.
Càlcul de reserves per una comunitat
Si ampliem la previsió a una comunitat de 300 persones, simplement hauríem de multiplicar les quantitats per 75 (300 habitants / 4 persones per família). Això ens donaria una estimació dels aliments necessaris per cobrir un mes de reserves comunitàries.
Mantenir un rebost ben proveït no és només una mesura de seguretat, sinó també una forma d’independència davant de possibles crisis. Planificar, organitzar i rotar els aliments ens permet estar preparats sense caure en l’alarmisme, garantint la nostra autosuficiència i benestar.
📢 I tu, què hi afegiries al rebost? Comparteix les teves idees i experiències! 🏡🥫
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 
En general els pots en conserva són el més adient per la llarga durada que solen tenir. Vigilar de comprar sempre aliments amb data de caducitat molt llunyana en el temps.
Podem trobar llaunes de molts tipus de llegums (mongetes verdes i seques, pastanagues, soja …) ara mateix als supers.
També es poden guardar força temps paquets de torradetes o similars i aliments calòrics como la xocolata que tampoc caduca fàcilment.
De tota manera sempre penso que hi ha un segon pas a la gestió del rebost que moltes vegades falla, que és la renovació.
Haurem de ser capaços de fer inventari periòdicament i anar consumint els aliments que estíguin més pròxims a la seva caducitat, i reposant-los després per altres de nous, si no ens podem trobar molt fàcilment que al cap d’un parell d’anys de mala gestió tindrem un rebost totalment plè d’aliments caducats i haurà perdut tota la utilitat, a part de que haurem llençat un munt de diners.
Un rebost ben gestionat és una inversió, doncs compres aliments avui que segurament quan els consumeixis a la botiga seran més cars, per el que estaràs guanyant diners, però mal gestionat, pot arribar a ser una despesa considerable, cada pot que hagis de llençar per caducitat és una pèrdua total.