Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

“The greatest shortcoming of the human race is our inability to understand the exponential function.” Professor Albert Bartlett.

Com he deixat clar en l’entrada de benvinguda, no és la meva intenció en aquest blog discutir temes tècnics sinó aportar propostes i idees sobre “el que podem fer” individualment i col·lectivament davant la més que probable situació d’escassetat general que es produirà en un horitzó de poques dècades degut, principalment, a l’esgotament del petroli barat i abundant.

Hi ha però un concepte que és imprescindible conèixer i entendre: el creixement exponencial.

El creixement pot ser lineal (2, 4, 6, 8, 10…) o exponencial (2, 4, 8, 16, 32…), és exponencial quan creix en percentatge. Així una unitat que es dobla  després de doblar-se només 10 vegades es converteix en 1024. Si es dobla una vegada més 2048, i una altra vegada més 4096, … originant-se una corba que es gira  cap a l’infinit. Un exemple clar és el creixement de la població com podem veure en aquest gràfic de l’evolució de la població espanyola des de l’any 1 fins al 2008:

El deute públic a Espanya, com podem veure en el gràfic  España: Evolución de la deuda en millones 

d’euros  2000-2010, al créixer percentualment també segueix la corba típica de tot creixement exponencial fins a assolir l’equivalent del 61% del PIB en 2010.

El que ens interessa destacar  per entendre el que està passant és que quan cal retornar un deute amb interès cal un creixement econòmic exponencial i continuat per part de qui ha de retornar el deute. Dit d’una  altra manera, només una economia que creix pot pagar els seus deutes i, per tant, si no creix no es poden pagar els deutes. D’aquí el gran interès dels nostres polítics de “volver a la senda del crecimiento”.

En el següent gràfic (dades Banc Mundial actualitzades a febrer 2012) podem veure com efectivament el PIB d’Espanya des de 1970 fins al 2007  ha seguit la típica corba de creixement exponencial, però a partir de 2008 el PIB no només no creix sinó que decreix fent impossible el pagament del deute. Recordem-ho, sense creixement no es poden pagar els deutes.

Com és evident tota activitat econòmica requereix un consum energètic i si el creixement d’aquesta activitat econòmica és exponencial llavors el consum energètic ha de seguir el mateix ritme.

Així podem veure com efectivament el consum d’energia primària a Espanya en el període 1995 -2011, segons dades INE, segueix la corba del creixement econòmic. Creix exponencialment fins a 2007 i comença a decréixer a partir de 2008 seguint el ritme de creixement i decreixement econòmic.

La clau està a entendre que el procés  de decreixement del PIB que s’ha iniciat a Espanya i a tants altres països és degut, principalment, a l’esgotament del petroli barat (pic de l’oferta) pel que aquesta crisi, com diu Antonio Turiel, no acabarà mai si volem seguir en  una economia de creixement continuat, ja que no disposem ni disposarem mai més de l’energia necessària per tornar a créixer i cal un canvi de model.

En aquest bloc pretenem anar exposant algunes de les coses que podem fer cadascú de nosaltres per iniciar la transició cap aquest nou model.