Entrades que han resistit el pas del temps i que encara avui ens inspiren. Redescobreix les arrels d’aquest espai i sumat a la reflexió col·lectiva. Benvinguts a Clàssics del blog

Text revisat i actualitzat.
Aquest article és una versió revisada i ampliada del text publicat originalment el 15 d’abril de 2013 a aquest mateix blog.

---

El concepte de Lebensraum (espai vital) ha ressorgit, en els darrers temps, en diversos articles (vegeu aquí, aquí o aquí) i debats geopolítics i econòmics, però amb un rerefons alarmant. Originalment formulat pel geògraf alemany Friedrich Ratzel a finals del segle XIX, el Lebensraum establia una suposada connexió natural entre territori i població: segons Ratzel, per tal que un poble es pogués desenvolupar plenament, necessitava expandir-se territorialment, ocupant nous espais que garantissin recursos i condicions per a la seva supervivència.

Aquest pensament, hereu de l’evolucionisme social i el darwinisme mal entès, va esdevenir una de les bases ideològiques del projecte imperialista i expansionista del règim nazi. El Lebensraum va justificar l’ocupació de territoris de l’est europeu, l’extermini de pobles considerats “inferiors” i una política econòmica extractiva brutal. Però més enllà del seu ús històric, la idea d’un dret intrínsec a l’expansió territorial i material per garantir el benestar d’una societat ha perdurat —de manera més subtil— fins als nostres dies.

En el blog The Oil Crash, podem trobar un article de Javier Pérez titulat Lebensraum: el regreso de un concepto siniestro, on l’autor ens recorda que aquest concepte no ha desaparegut. Més aviat, s’ha disfressat de noves justificacions: la necessitat de mantenir “el nostre nivell de vida”, l’auge del nacionalisme econòmic, la militarització de l’accés a recursos naturals o fins i tot l’externalització de la crisi ecològica als països del Sud Global. El rerefons és el mateix: la creença que un poble — entès com a Estat, bloc econòmic o classe social— té dret a consumir, acaparar o ocupar més enllà dels seus límits naturals.

Espai vital i límits planetaris

El Lebensraum de Ratzel estava pensat en una època de fe cega en el progrés, en què la natura era considerada un magatzem infinit de recursos. Avui, però, ja no podem defensar aquest miratge. Sabem que vivim en un planeta finit, amb límits ecològics que estem trencant sistemàticament: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, esgotament de sòls i aqüífers, pic del petroli, etc. Pretendre garantir un “espai vital” per al nostre estil de vida —basat en el consum, la mobilitat il·limitada i l’acumulació— suposa, inevitablement, negar aquest espai vital a altres pobles i espècies.

La idea d’espai vital, aplicada avui, potser ja no s’expressa en termes de conquestes militars, però s’ha reconvertit en formes més subtils i no menys violentes: acaparament de terres (land grabbing), extracció de recursos al Sud per sostenir el consum del Nord, mercantilització dels béns comuns (aigua, aire -si, es ven aire embotellat-, boscos), expulsió de comunitats camperoles, i una arquitectura econòmica global que condemna milions de persones a la precarietat per mantenir les bombolles d’abundància de les elits globals.

Lebensraum i decreixement

El decreixement trenca radicalment amb aquesta visió expansionista. En lloc de reclamar més espai, més recursos i més energia, el decreixement proposa replantejar què necessitem realment per viure bé. No es tracta d’empetitir la vida, sinó de fer-la més justa, arrelada, resilient i compatible amb els límits biofísics del planeta.

El decreixement reconeix que la crisi no és de manca d’espai, sinó de sobresaturació: hem traspassat els límits perquè hem volgut créixer indefinidament en un món finit. La resposta, per tant, no és expandir-nos, sinó replegar-nos amb intel·ligència, reduir el consum, relocalitzar les economies, compartir recursos i recuperar una relació equilibrada amb la natura i amb els altres.

Aquest canvi de paradigma també implica desmuntar l’imaginari del Lebensraum contemporani: el dret a tenir cotxe, vols barats, piscines privades, segones residències i neveres plenes cada setmana. Hem d’entendre que l’abundància d’uns implica la misèria d’altres, i que una vida digna i plena no depèn del creixement material, sinó de les relacions, el temps, la cura i el sentit col·lectiu.

Alternatives des de la proximitat

Les respostes a la crisi ecosocial passen, precisament, per fer el contrari del que proposa el Lebensraum: no ocupar més espai, sinó retrobar-nos amb el nostre lloc. Això vol dir reaprendre a viure dins dels límits del nostre entorn, valorar el que és local, compartir allò que tenim i reconstruir una cultura de la suficiència.

La sobrietat no és pobresa, sinó llibertat: llibertat de no dependre d’un sistema global injust i fràgil, de no haver de competir per recursos escassos, de no perpetuar la lògica de l’expansió. La proximitat ens retorna l’autonomia, l’arrelament i la responsabilitat. Quan cultivem un hort, compartim eines, reutilitzem materials o caminem pels camins del nostre entorn, estem renunciant, en la pràctica, al Lebensraum i triant una altra manera de viure.

Contra el mite del progrés il·limitat

El Lebensraum és, en última instància, una expressió del mite del progrés il·limitat, segons el qual sempre podem créixer més, consumir més, ocupar més. Aquest mite ens ha portat fins al col·lapse ecològic i social. Avui, més que mai, necessitem construir una nova narrativa: una història de retorn, de decreixement, de reconciliació amb la Terra.

No es tracta de resignació, sinó d’esperança activa. D’imaginar comunitats que no aspiren a expandir-se, sinó a cuidar-se.

---

Algunes referències acadèmiques i assajos analítics que avalen i contextualitzen la idea que el concepte Lebensraum ha estat reanalitzat en debats contemporanis:

• Abrahamsson, C. (2013). On the genealogy of Lebensraum. Geographica Helvetica, 68(1), 29–38.
• Bassin, M., & Klinke, I. (2018). Introduction: Lebensraum and its discontents. Journal of Historical Geography, 62, 1–3.
• Bluwstein, J. (2023). Securing conservation Lebensraum? The geo-, bio- and ontopolitics of global conservation futures. Manuscrit/Article acadèmic en circulació.
• Klinke, I. (2018). Friedrich Ratzel, Lebensraum and the death motif. Journal of Historical Geography, 62, 4–12.
• Murphy, D. T. (2018). Ratzel’s spatial dynamics and the expansionist imperative. Article acadèmic especialitzat en història de la geopolítica.
• Progress in Geography. (2019). The evolving concept of lebensraum in political geography. Progress in Geography, 38(5), 745–756.
• Chiantera-Stutte, P. (2023). Ratzel revisited: Space, state and people in contemporary political geography. Tesi/assaig acadèmic sobre la recepció moderna del pensament de Ratzel.
• Diversos autors. (2010–2022). The Geopolitical Economy of Resource Wars. En volums col·lectius sobre geopolítica, recursos i conflictes. Oxford University Press.