
L’ús de do ve del concepte clàssic desenvolupat per Marcel Mauss a L’Essai sur le don (1925), traduït sovint com a Assaig sobre el do. En català, aquest concepte es manté com a do, i és la base teòrica de l’economia del regal.
Mauss, M. (1925). Assaig sobre el do: Forma i raó de l’intercanvi en les societats primitives.
Traducció catalana publicada per Edicions Bellaterra.
La Fira del do d’Argelaguer en Transició és una iniciativa que vam organitzar en dues edicions, coincidint amb l’aniversari de la creació del nostre grup. L’objectiu principal és promoure l’economia del regal entre els argelaguencs i també entre aquelles persones que ens visiten des d’altres indrets.
Aquesta fira es basa en la creació d’un espai comunitari on qualsevol persona pot aportar objectes per donar o regalar. Els taulells de la fira s’omplen de tota mena de materials: roba, joguines, eines, llibres, discs, però també serveis intangibles com temps, habilitats o fins i tot abraçades. No hi ha intercanvi directe ni cap mena de transacció econòmica; simplement, els objectes i serveis es posen a disposició de qui els pugui necessitar o els valori.
El concepte de donar que impulsem a la fira va més enllà del simple fet de desprendre’s d’objectes que ja no necessitem. Es tracta d’una pràctica conscient que fomenta la generositat, la desafecció material i el reforç dels vincles comunitaris. Quan donem sense esperar res a canvi, contribuïm a crear un entorn on la cooperació i la solidaritat substitueixen l’acumulació i el consumisme.
Un aspecte clau d’aquesta fira és el compromís de reciprocitat conscient. La idea és que qui accepta un regal es comprometi, al seu torn, a fer una donació futura d’igual o major valor a una altra persona. Aquesta donació no ha de ser necessàriament cap a la mateixa persona de qui ha rebut el regal, sinó que pot ser a qualsevol membre de la comunitat o, fins i tot, a una xarxa més àmplia. D’aquesta manera, es genera un cercle de donació continuada que afavoreix l’hàbit de donar, l’hàbit d’acceptar amb gratitud i l’hàbit de compartir de manera desinteressada.
L’economia del regal que defensem amb aquesta fira no només busca reduir el desaprofitament de recursos materials, sinó que també vol transformar la manera en què ens relacionem amb els béns i amb les persones. Quan donem de manera voluntària, trenquem amb la lògica de la mercantilització i reconeixem el valor humà i emocional de cada interacció. D’aquesta manera, la Fira del do no només és un esdeveniment puntual, sinó una invitació a repensar el nostre model de consum i a construir una societat basada en la confiança i la col·laboració.
