Molts hem fet servir Airbnb o Booking pensant que era una bona opció per complementar ingressos o donar ús a una casa buida. Però avui veiem clarament com aquest model, més enllà dels beneficis individuals, genera problemes col·lectius: turisme massiu, pèrdua d’habitatge i erosió del teixit social. La bona notícia? Existeixen alternatives més sostenibles i arrelades

---

Una reflexió que comença per casa

Aquest article no és un judici a ningú. Jo mateix, durant quatre anys, vaig tenir una casa d’ús turístic publicada a Airbnb i a Booking. Era una decisió que em semblava encertada, i en aquell moment hi havia poc debat públic sobre els seus efectes.

Ara, amb més perspectiva i informació, i després d’haver tancat aquest ús, veig clarament que aquest model de turisme, malgrat els beneficis puntuals, comporta uns costos col·lectius que no podem ignorar.

Per això comparteixo aquesta reflexió amb esperit obert i voluntat de transformació, amb humilitat i sabent que jo mateix he format part d’aquest model.

Aquest fenomen contradiu frontalment els principis del decreixement: en lloc d’un ús racional dels recursos, crea circuits extractius que converteixen habitatge en producte i veïns en clients temporals.

Les plataformes i els seus efectes no desitjats

Plataformes com Airbnb i Booking han accelerat la mercantilització de l’habitatge amb un impacte sense precedents. Cal tenir en compte que hi ha una duplicitat significativa d’allotjaments (el mateix pis apareix a les dues plataformes simultàniament), especialment en zones turístiques. Això significa que les xifres totals no són acumulables, però la dimensió del fenomen segueix sent enorme, com mostra la taula següent, que estima el nombre d’allotjaments únics per plataforma a Europa

Allotjaments turístics únics a Europa (2024)*

País	Airbnb	Booking.com	Total (sense duplicats)
Espanya	~300,000	~250,000	~500,000
França	~450,000	~350,000	~700,000
Itàlia	~380,000	~320,000	~650,000
Total UE	~2M	~1.8M	~3.5M

Font: Dades combinades d’Airbnb Transparency i Booking Holdings (2023-24). Xifres aproximades.

Però més enllà de les ciutats grans, aquest model s’estén també a entorns rurals i pobles petits. El cas d’Espanya és paradigmàtic: els 650.000 allotjaments registrats (majoritàriament concentrats en zones urbanes) comencen a replicar-se en àrees rurals, on la pressió turística genera escassetat d’habitatge i tensions comunitàries. La taula anterior mostra com aquesta dinàmica no és aïllada: França i Itàlia superen el milió d’allotjaments combinats, alimentant un mercat globalitzat que prioritza el benefici curterminista sobre l’accés a l’habitatge.

Un model contrari al decreixement

El decreixement defensa un ús racional i just dels recursos, amb criteris de proximitat, solidaritat i respecte pel medi ambient. Les plataformes de lloguer turístic, en canvi, fomenten:

• L’ús intensiu d’habitatges per a finalitats de consum a curt termini.
• L’arribada massiva de visitants sense arrelament ni coneixement del territori.
• L’afebliment dels vincles entre veïns, substituïts per fluxos anònims de turistes.

Quan convertim una casa en actiu turístic, deixem de contribuir a la vida comunitària. No ho fem deliberadament, però cal reconèixer què implica i quines alternatives tenim.

Què podem fer ara?

Abans de parlar d’alternatives, cal fer una matisació important. No totes les plataformes d’allotjament són iguals ni tenen els mateixos impactes. Hi ha una gran diferència entre plataformes com Airbnb o Booking, orientades al lucre i la massificació, i altres iniciatives com Ecobnb o HomeExchange, que busquen promoure un turisme responsable, arrelat i amb criteris socials i ambientals clars. Encara que també funcionin a través d’internet, no responen a la mateixa lògica extractiva. Per això, més que rebutjar totes les plataformes, el que cal és identificar quines poden formar part d’un nou model de viatge més just i sostenible.

Hi ha moltes formes de viatjar i d’acollir sense caure en lògiques extractives:

Turisme de proximitat: Una de les alternatives més coherents amb el decreixement és el turisme de proximitat. En lloc de contribuir a la mobilitat massiva, què tal si redescobrim els nostres entorns? A la Garrotxa, per exemple, tenim racons meravellosos accessibles a peu o en transport públic – una opció que redueix petjada ecològica mentre reforcem l’economia local. Aquest tipus de turisme no només evita els impactes negatius de les plataformes massives, sinó que ens permet crear vincles més profunds amb el nostre territori.

Intercanvi d’habitatge: Plataformes com HomeExchange, People Like Us, HomeLinK o Switchome permeten fer vacances en altres llocs sense intercanvi de diners per nit, sinó a través d’un sistema basat en la confiança, la reciprocitat i l’intercanvi entre persones. Els habitatges s’utilitzen de manera puntual i entre famílies que hi viuen habitualment, fet que no desvia pisos del mercat residencial ni afavoreix la gentrificació. El sistema pot ser recíproc (jo vaig a casa teva i tu a la meva) o bé mitjançant un banc de punts anomenat GuestPoints, que manté una lògica no lucrativa. A més, fomenta una comunitat global de persones obertes i respectuoses, disposades a compartir, cuidar i viure d’una manera més senzilla i sostenible

Allotjaments amb valors: projectes cooperatius o d’ecoturisme com Ecobnb que posen les persones i la terra per davant del benefici. Per aparèixer a Ecobnb, els allotjaments han de complir almenys 5 de 10 criteris de sostenibilitat, com ara ús d’energies renovables, aliments ecològics o de proximitat, aïllament eficient, accés amb transport públic, o separació de residus. Això marca una diferència real respecte d’altres plataformes. La majoria d’allotjaments són projectes petits, rurals o familiars. No hi ha grans gestors ni fons d’inversió al darrere. Això afavoreix una economia més arrelada i justa.

Acollida per estades d’aprenentatge o voluntariat. Hi ha iniciatives que obren casa seva o el seu projecte a persones que volen aprendre o ajudar temporalment. Exemples son WWOOF (World Wide Opportunities on Organic Farms) que promou l’acollida de voluntaris a canvi de suport en tasques agrícoles o domèstiques sostenibles. També existeixen plataformes com HelpX o Workaway, que connecten persones disposades a donar un cop de mà en projectes socials, educatius, familiars o agrícoles amb famílies o comunitats que ofereixen allotjament i alimentació com a contraprestació.

I per als qui encara en fan ús de plataformes com Airbnb o Booking, orientades al lucre i la massificació

Cadascú té les seves circumstàncies. Aquesta reflexió no busca culpables, sinó aliances per construir alternatives. El primer pas és fer-nos preguntes:

• Quin impacte té l’allotjament turístic sobre el poble?
• És coherent amb el que volem preservar?
• Podem buscar formes de fer-ho millor, més arrelades?

Ningú canvia de cop. Però és des de la comprensió podem obrir camins nous.

Si tenim una casa buida, potser val més posar-la a disposició d’un projecte col·lectiu o d’una família que en necessiti una. Si ens visiten amics o coneguts, podem acollir-los sense buscar-ne rendiment. Si pensem en fer turisme, triem opcions coherents amb el món que volem construir.

Argelaguer té encara molt marge per escollir el seu futur. Comencem per parlar-ne.