L’ús majoritari de la intel·ligència artificial s’orienta avui cap a una eficiència cega que alimenta el creixement il·limitat, ignorant els seus elevats costos energètics i materials. En un context de transició ecosocial, delegar el pensament a algoritmes centralitzats soscava la nostra autonomia i sobirania tecnològica. No es tracta de rebutjar la tecnologia, sinó de subordinar-la al criteri humà i a les necessitats reals de la comunitat. Hem de prioritzar eines que enforteixin la resiliència local i el pensament crític, evitant caure en dependències estructurals que ens allunyin de la sobrietat i el respecte als límits planetaris.

---

L’anàlisi dels usos actuals i projectats de la Intel·ligència Artificial (IA) per als anys 2025-2026 revela una tendència predominant cap a l’optimització de l’eficiència i l’automatització de tasques, tant en l’àmbit professional com en el personal. Aquesta orientació, si bé pot semblar beneficiosa a primera vista, entra sovint en conflicte amb els principis fonamentals que defensa Argelaguer en transició: el decreixement, la sobirania, la relocalització i una crítica ecosocial profunda.

Usos majoritaris de la IA (2025-2026)

La IA s’està integrant ràpidament en diversos sectors, amb una adopció empresarial que s’espera que arribi al 78% . Els àmbits on la seva presència és més notòria inclouen:

Àmbit empresarial i professional:

•Màrqueting i Vendes: La IA s’utilitza per a la creació de contingut (articles, publicacions en xarxes socials), la personalització de missatges publicitaris i l’anàlisi de tendències de mercat per maximitzar el consum .

•Atenció al Client: Els chatbots i agents virtuals gestionen un volum creixent de consultes, buscant reduir costos laborals i augmentar la rapidesa de resposta .

•Tecnologies de la Informació (IT): La generació i depuració de codi, així com l’automatització de proves de programari, són tasques on la IA ja és una eina habitual, impulsant una major productivitat en el desenvolupament de software .

•Operacions i Finances: L’optimització de cadenes de subministrament, l’anàlisi de riscos financers, la detecció de fraus i la resposta a preguntes financeres són aplicacions clau que busquen l’eficiència i la reducció de costos .

•Recursos Humans: La IA s’empra per al filtratge de currículums i el suport en la selecció de personal, amb l’objectiu d’agilitzar els processos de contractació .

Àmbit personal i quotidà:

•Assistents Personals: La IA facilita la planificació de viatges, la gestió de correus electrònics i l’organització de l’agenda, buscant simplificar la vida diària .

•Educació i Aprenentatge: S’utilitza per ajudar amb els deures, explicar conceptes complexos i traduir idiomes, sovint com a substitut de la recerca o l’esforç intel·lectual propi .

•Creativitat i Oci: La IA genera textos creatius, participa en jocs de rol i produeix imatges i música, obrint noves vies d’expressió però també qüestionant l’autoria i el valor de la creació humana .

•Cerca d’Informació: Cada cop més, la IA actua com a intermediari en la cerca d’informació, oferint respostes directes i sintetitzades que poden desincentivar la consulta de múltiples fonts i el desenvolupament del pensament crític .

Anàlisi des de la perspectiva d’Argelaguer en Transició

La majoria d’aquests usos, tot i presentar-se com a avenços, plantegen seriosos interrogants des de la nostra filosofia:

1. El Paradigma de l’eficiència i el decreixement

La IA s’adopta majoritàriament per augmentar l’eficiència i la productivitat: fer més en menys temps i amb menys recursos humans. Aquesta lògica és inherentment pro-creixement i xoca directament amb el concepte de decreixement. En lloc de qüestionar la necessitat de produir constantment més contingut, més serveis o més béns, la IA esdevé una eina per accelerar aquest cicle, sense abordar la pregunta fonamental del “per a què” . L’obsessió per l’eficiència pot portar a una producció desmesurada i a un consum energètic i material insostenible.

2. Dependència tecnològica i sobirania

L’ús massiu de la IA, especialment la generativa, implica una dependència creixent de grans corporacions tecnològiques que controlen les infraestructures, els models i les dades. Aquesta dependència estructural soscava la sobirania tecnològica i la relocalització. Els projectes i les comunitats que s’hi basen queden lligats a decisions i models de negoci externs, sovint opacs i centralitzats, que no responen als interessos locals ni ecosocials . La capacitat de desconnectar-se o de controlar les eines pròpies es redueix dràsticament.

3. Costos ecosocials ocults

Malgrat la seva aparença “virtual”, la IA té una petjada material i energètica considerable. Els grans models de llenguatge i els centres de dades que els sustenten consumeixen quantitats ingents d’electricitat, sovint generada a partir de fonts no renovables, i requereixen una extracció intensiva de minerals rars per a la fabricació de hardware . Aquesta realitat contradiu directament el respecte als límits del planeta i la necessitat de sobrietat material. La majoria dels usuaris ignoren aquests costos ocults, perpetuant un model de consum tecnològic insostenible.

4. Atrofia del pensament crític i autonomia intel·lectual

Molts dels usos personals de la IA, com l’ajuda amb els deures o la síntesi d’informació, tendeixen a substituir el pensament crític i l’esforç intel·lectual propi. Si la IA “pensa per nosaltres”, la nostra capacitat de discerniment, d’anàlisi profunda i de generació d’idees originals s’atrofia. Això genera una nova forma de dependència, no només tecnològica sinó també cognitiva, que va en contra de l’autonomia intel·lectual i la capacitat de criteri que són essencials per a una transició conscient i autogestionada .

Conclusions

Els usos majoritaris de la IA actualment estan fortament alineats amb la lògica del creixement il·limitat, l’eficiència a qualsevol preu i la centralització tecnològica. Aquesta dinàmica representa un desafiament significatiu per als valors d’Argelaguer en transició. És imperatiu, doncs, promoure un ús de la IA que sigui conscient dels seus costos reals, que fomenti la sobirania i la resiliència local, i que posi el pensament humà i el criteri ètic al centre, en lloc de delegar-los a les màquines. La qüestió no és la IA en si, sinó el model de societat i els valors que la seva implementació massiva està reforçant.