Els EUA han bombardat Nigèria després de les amenaces de Trump. Analitzem els interessos energètics, el rol d’AFRICOM i per què el militarisme no substitueix la transició estructural.

---

Atacs dels EUA a Nigèria: de les amenaces de Trump a la militarització real

El 2 de novembre, Trump amenaçava Nigèria amb atacs si no acabava amb la “matança de cristians”. Sis dies després, el 8 de novembre, publicàvem al nostre blog com aquella retòrica amagava interessos petroliers. Ara, les paraules s’han fet reals: Estats Units ha dut a terme atacs aeris al nord de Nigèria, justificats amb el mateix relat simplificador que ja denunciàvem.

Aquest article és una actualització crítica d’aquella entrada: l’amenaça ja no és retòrica, és acció militar sobre el terreny. I les implicacions per a la sobirania africana i la seguretat energètica global són més greus que mai.

Què ha passat: fets i xifres

El Pentagon ha confirmat atacs aeris selectius contra objectius vinculats a l’Estat Islàmic a la regió nord-occidental de Nigèria. Segons fonts oficials, l’operació ha tingut coordinació amb el govern nigerià, tot i que tot i que veus de la societat civil a Abuja ja han expressat preocupació per la “normalització” d’aquest tipus d’intervencions.

Dades clau que el relat oficial no explica:

• Més de 60.000 persones han mort des del 2009 pel conflicte amb Boko Haram i ISWAP, però la violència no discrimina per religió: musulmans i cristians pateixen igualment.
• El 70% de la violència al nord de Nigèria té origen en disputes territorials i recursos (aigua, pastures), no en gihadisme ideològic.
• Nigèria exporta 1,3 milions de barrils diaris i acumula reserves de 36.000 milions de barrils, un actiu energètic clau que els EUA aspiren a controlar.

Anàlisi. El pretext religiós i el fons energètic

1. La violència contra cristians, un relat útil però incomplet

Les organitzacions humanitàries confirmen que sí que hi ha persecució religiosa, però és una part d’un mosaic molt més complex. Quan Trump utilitzen aquest argument, ho fan perquè ressona en l’electorat evangèlic i justifica intervencions sense debat congressional.

Paral·lelisme amb Veneçuela: al novembre vam explicar com el “narcoterrorisme” amagava el control del petroli. Ara, el “cristianisme perseguit” fa el mateix a Nigèria. Els criteris són sempre selectius: no hi ha bombardejos per protegir minories a Eritrea o Myanmar.

2. AFRICOM: la base militar que ho fa possible

L’atac no és un fet aïllat. Des de 2007, AFRICOM (Comandament Nord-americà per a l’Àfrica) ha desplegat bases i acords d’accés a tot el continent. Nigèria és des de 2025 “aliat major no OTAN“, un estatus que facilita intercanvi d’intel·ligència i… operacions “coordinades”.

Conseqüència: cada intervenció consolida la infrastructura militar dels EUA a l’Àfrica, creant dependència tecnològica i pèrdua d’autonomia estratègica per als països afectats.

3. Sobirania nigeriana: cooperació o subordinació?

El govern nigerià ha “confirmat cooperació”, però la realitat és més complexa:

• Dependència tecnològica: Nigèria no té capacitat de reconeixement avançat sense suport nord-americà.
• Pressió implícita: la cooperació militar va lligada a préstecs del FMI i inversions petrolieres.
• Risc de legitimitat interna: cada atac estranger alimenta moviments antiimperialistes i potencialitza el reclutament gihadista.

Perspectiva de transició: el militarisme com a substitutiu del decreixement

L’article del 8 de novembre concloïa: “la transició energètica no serà pacífica si no es fonamenta en justícia i reducció del consum”. Aquest atac confirma la nostra tesi: el sistema prefereix militaritzar l’accés als recursos abans que reduir la dependència.

Problemes que els bombardejos NO resolen:

• La corrupció que desvia ingressos petroliers (el 40% desapareix en comptes opacs)
• La població juvenil sense expectatives (el 43% té menys de 15 anys)
• La crisi climàtica al Sahel que empitjora disputes per recursos
• La governança extractiva que alimenta el descontentament

Solució des del decreixement:

1. Reduir demanda global de petroli per minimitzar el valor geoestratègic de Nigèria
2. Ajudar a relocalitzar l’economia nigeriana cap a l’agroecologia i les energies renovables
3. Exigir transparència en les empreses occidentals que operen al delta del Níger
4. Desmilitaritzar la cooperació: ajuda per al desenvolupament, no per al desplegament d’armes

Aquest atac és un símptoma, no una solució. Símptoma d’un sistema que, davant l’esgotament dels recursos i la impossibilitat de la transició ràpida, recorre a la força per mantenir l’statu quo energètic.

Però també és una advertència per a nosaltres: la defensa dels drets humans no pot anar deslligada de l’anàlisi dels interessos energètics. I la pau no es construeix amb bombes, sinó amb polítiques que redueixin la dependència del petroli i la desigualtat global.

---

Per aprofundir:

Article del 8 de novembre: Amenaces militars dels Estats Units a Nigèria i Veneçuela