El Govern pretén reduir un 50 % la població de senglars per frenar els danys agrícoles, els accidents i el risc de Pesta Porcina Africana. Però és una mesura eficaç? L’anàlisi ecològica i sanitària indica que no: és difícil de dur a terme, té efectes temporals i no aborda les causes de fons del problema —des de l’excés d’aliment disponible fins a la bioseguretat deficient del model agroindustrial. Reduir senglars pot ser útil en casos puntuals, però no és la solució que necessita el país.

---

Un anunci contundent, una solució feble

Darrerament, el Govern de la Generalitat ha presentat la intenció de reduir un 50 % la població de senglars de Catalunya. L’objectiu declarat és combatre els danys agrícoles, disminuir els accidents de trànsit i, sobretot, prevenir la Pesta Porcina Africana (PPA), una malaltia vírica que s’estén de manera preocupant per Europa. El missatge és clar i políticament atractiu: actuar amb contundència contra un animal que, segons el relat públic, “és massa abundant” i “posa en risc el sector porcí”.

El problema és que, un cop analitzada la mesura amb una mirada crítica i realista, la proposta fa aigües per molts costats. No només és difícil de dur a terme, sinó que el seu impacte real sobre la PPA i sobre els problemes que s’atribueixen als senglars és, com a màxim, parcial i temporal.

La PPA: una amenaça real, però mal enfocada

La Pesta Porcina Africana és un virus resistent i persistent que afecta el porc domèstic i el porc senglar, però no les persones. La seva entrada a Catalunya seria un cop duríssim per a un sector porcí que basa la seva competitivitat en la intensificació i l’exportació.

Tanmateix, cal dir-ho clar: els senglars no són el vector principal de la PPA. El virus es mou sobretot a través de:

• el transport d’animals i productes carnis,
• els moviments interns de granges,
• els vehicles i eines contaminades,
• restes de menjar infectat,
• i, en menor mesura, el contacte entre animals salvatges.

Reduir senglars pot disminuir lleument la probabilitat d’un brot explosiu un cop el virus és present, però no impedeix que el virus entri. L’experiència europea és clara: països que han intentat reduccions dràstiques —Alemanya, Bèlgica, països bàltics— només han tingut èxits parcials, i sempre quan aquestes reduccions anaven acompanyades d’un reforç fortíssim de la bioseguretat, de la vigilància i de la gestió de residus de caça. Sense això, els resultats són minsos.

Confiar en la reducció de senglars com a mesura principal és, senzillament, un error estratègic.

Un animal que es recupera ràpidament: el miratge de les xifres

Suposem que la Generalitat aconsegueix eliminar la meitat dels senglars en un o dos anys. Seria un èxit estable? Probablement no.

Els senglars actuals tenen una capacitat reproductiva altíssima gràcies a la disponibilitat constant d’aliment —deixalles urbanes, depuradores, restes agrícoles, camps de blat de moro o fruiters. Reprodueixen entre 4 i 10 garrins per ventrada i poden tenir una o dues camades l’any. A més, la disminució de densitat provoca un conegut efecte rebot: més femelles reproductores, més fertilitat i més supervivència dels garrins.

Dit d’altra manera: fins i tot després d’una reducció dràstica, la població es recupera en pocs anys.

La mesura, per tant, és com buidar una banyera sense tancar l’aixeta: un esforç immens per a un resultat efímer.

La viabilitat real: una muntanya massa alta

Reduir el 50 % de la població no és només una qüestió biològica; és sobretot una qüestió operativa i logística.

Perquè aquesta reducció fos realista caldria:

• multiplicar batudes i captures durant anys,
• mobilitzar molts més caçadors del que el país té disponibles,
• professionalitzar la gestió en zones urbanes i periurbanes,
• finançar equips, vigilància i gestió sanitària,
• i coordinar administracions, agents rurals, pagesos i ajuntaments.

La realitat és ben diferent: el col·lectiu de caçadors és envellit i mal distribuït, la caça està fortament limitada en zones urbanes i protegides, i els ajuntaments no disposen de recursos per gestionar captures amb seguretat. És, essencialment, una mesura molt més difícil d’executar del que sembla als titulars.

El veritable origen del problema: aliment i model agroindustrial

Posar el focus només en la reducció de població és ignorar les causes que alimenten el problema.

1. Sobreabundància d’aliment

Els senglars prosperen perquè el nostre territori els convida a fer-ho:

• restes de menjar i abocaments,
• depuradores mal protegides,
• cultius sense mesures preventives,
• urbanitzacions sense gestió de residus.

Mentre això no es resolgui, qualsevol reducció de població és pur maquillatge.

2. Un sector porcí extremadament vulnerable

La PPA seria devastadora a Catalunya perquè el model porcí:

• és altament intensiu,
• depèn de moviments continus d’animals i camions,
• concentra milers de caps en espais reduïts,
• i manté una bioseguretat sovint insuficient.

És aquí on caldria intervenir amb urgència. No en els senglars.

Què caldria fer realment?

Una gestió integral i realista hauria de combinar diferents accions complementàries:

• Reduir l’aliment disponible

Tancar l’accés a depuradores, reforçar contenidors, evitar abocaments i revisar cultius especialment atractius.

• Millorar la bioseguretat de les granges

Control estricte d’entrades i sortides, neteja real, protocols obligatoris i sancions efectives.

• Captures selectives i continuades

Més tècnics professionals i una planificació basada en dades, no en pressions mediàtiques.

• Estratègies diferenciades segons territori

No és el mateix la Serra de Collserola, un entorn agrícola de Ponent o el Prepirineu. Cal mesures ajustades a cada context.

Un problema complex que no admet solucions simples

La proposta d’eliminar un 50 % dels senglars és una resposta que encaixa bé en un titular i fa la sensació d’acció decisiva. Però, quan s’hi posa lupa, la mesura es revela limitada, poc realista i insuficient per fer front a la PPA o als conflictes que genera l’espècie.

Els senglars són només una peça d’un trencaclosques molt més ampli: la gestió dels residus, els desequilibris ecològics, la urbanització dispersa i un model agroindustrial fràgil i intensificat fins al límit. Sense abordar aquestes causes estructurals, qualsevol reducció poblacional serà, en el millor dels casos, temporal.

És hora de superar l’obsessió per les solucions ràpides i apostar per una gestió seriosa, coherent i basada en el coneixement. El país no necessita menys senglars: necessita millor gestió, menys residus i un model ramader molt més robust i respectuós amb el territori.

Llegir més sobre aquest tema:
Actualitat. Pesta porcina africana, un avís al model agroindustrial