Fer un like és fàcil, ràpid i dona la sensació d’haver fet alguna cosa, però en realitat no implica cap canvi real. L’activisme digital pot ser útil per visibilitzar causes, però és insuficient si no es tradueix en compromís concret i continuat. El món no es transforma amb cors a les xarxes, sinó amb presència, organització i accions reals en la vida quotidiana i comunitària. Per això cal passar del gest simbòlic al compromís actiu, del clic a l’acció, si volem un futur diferent.

---

Per què cal anar més enllà de les xarxes socials

En un món inundat d’imatges, notícies i crides a l’acció, el gest més senzill és fer un clic: un like, un retweet o compartir un post. Les xarxes socials ens presenten aquests gestos com una forma de participació, com si fossin contribucions significatives a una causa. Però són realment accions transformadores? La pregunta és directa i incòmoda: donant likes, estem canviant alguna cosa o, en realitat, no fem res?

La il·lusió del clic instantani

Un like ens proporciona una satisfacció ràpida i efímera. És un gest còmode, que no exigeix esforç ni compromís. Ens dona la sensació d’haver fet “la nostra part”, de posicionar-nos al costat del que és just o correcte. És com una dosi de tranquil·litat instantània: “ja he contribuït, ja formo part del moviment”. Però aquesta sensació és enganyosa.

Les plataformes digitals estan dissenyades per reforçar aquesta il·lusió. Ens fan creure que som part d’una causa sense necessitat d’aixecar-nos del sofà. És el “jo també hi sóc” sense les conseqüències ni l’esforç que comporta una implicació real. Aquest mecanisme ens atrapa en un cicle de gratificació superficial que rarament es tradueix en canvis tangibles.

Activisme digital. Espurna o simple aparença?

No es pot negar que les xarxes socials tenen un potencial enorme per donar visibilitat a determinades causes. Un hashtag ben utilitzat pot col·locar un tema a l’agenda pública, i un vídeo viral pot desencadenar debats globals. Campanyes com #MeToo o #BlackLivesMatter han demostrat que la difusió en línia pot amplificar veus que d’altra manera serien silenciades.

Tot i això, cal reconèixer els límits d’aquestes accions. Un like no transforma estructures socials, polítiques o econòmiques. No desafia les relacions de poder ni resol problemes sistèmics. En el millor dels casos, pot ser una espurna que encengui una flama més gran. Però si aquesta espurna no va acompanyada d’acció concreta, es converteix en el que es coneix com a slacktivisme: un activisme que consisteix bàsicament a protestar i manifestar-se a través de les xarxes socials sense fer cap altra acció per a contribuir a denunciar les injustícies o canviar la societat.

La comoditat com a parany

Vivim en una societat que celebra la immediatesa i la comoditat. Les xarxes socials encaixen perfectament amb aquesta mentalitat: ens permeten “participar” sense moure’ns de casa. Però els reptes socials, polítics i ecològics més urgents del nostre temps —desigualtats, crisi climàtica, erosió de la democràcia— no es resolen amb clics. La transformació real requereix temps, esforç, constància i, sovint, una bona dosi d’incomoditat.

Accions com organitzar un hort comunitari, assistir a una assemblea de barri, participar en una manifestació, donar suport econòmic a una causa o ajudar un veí no tenen el glamur d’un post viral. Però el seu impacte és infinitament més profund, perquè creen vincles, transformen realitats locals i generen canvis concrets.

Com passar del gest a l’acció

Si volem que el nostre suport vagi més enllà del simbolisme, cal fer un pas endavant. Aquí van algunes idees pràctiques per convertir l’impuls inicial d’un like en un compromís real:

1. Informar-se a fons i contrastar fonts: No n’hi ha prou amb llegir titulars o posts virals. Cal entendre el context, investigar les causes profundes i contrastar la informació per evitar caure en narratives simplistes o manipulades.
2. Actuar en l’entorn proper: Sovint, les oportunitats de canvi més efectives estan al nostre voltant: al barri, a la comunitat o al lloc de treball. Participar en iniciatives locals, com grups de consum responsable o associacions veïnals, pot tenir un impacte directe i mesurable.
3. Aportar recursos concrets: El temps, els diners, els coneixements o les habilitats són formes de suport molt més valuoses que un like. Per exemple, col·laborar amb una ONG, ensenyar una habilitat a algú o fer una donació són accions que poden marcar la diferència.
4. Assumir compromisos personals: Reduir l’ús de plàstics, repensar els hàbits de consum, prioritzar productes locals o canviar la manera de desplaçar-se són decisions individuals que sumen quan es fan de manera conscient i constant.
5. Organitzar-se col·lectivament: La força d’un individu es multiplica quan es treballa en grup. Unir-se a col·lectius, associacions o moviments socials permet abordar problemes de manera més estructurada i efectiva.

El poder de la presència física

Un like pot augmentar les mètriques d’una plataforma, però no omple una plaça, no participa en una assemblea ni conrea un hort. El veritable poder transformador rau en la presència física i el contacte directe: les converses cara a cara, les accions col·lectives i el compromís tangible amb la realitat.

Les xarxes socials poden ser un altaveu, però no substitueixen l’arrelament a la comunitat ni la força de les accions concretes. La política, l’ecologia i el canvi social es construeixen amb cossos, veus i temps dedicat, no amb clics.

Més enllà dels likes

El problema no és fer likes, sinó quedar-se en ells. Hem de donar a aquests gestos el valor que realment tenen: són un punt de partida, no una meta. L’afirmació amb que hem titolat aquesta entrada, ‘donar likes no canvia res’ ens invita a mirar-nos al mirall i qüestionar si estem realment contribuint al canvi o només calmant la nostra consciència.

Si el like és només l’inici d’un camí cap a una implicació més profunda, pot ser el detonant d’una transformació real. Si ens hi quedem, no fem més que afegir soroll a un món ja saturat de gestos buits. El repte és clar: passem del clic a l’acció, del simbolisme al compromís, del sofà a la realitat.

Si aquesta entrada t’ha fet reflexionar, no et quedis en el like o en compartir-la: compromet-te amb accions concretes que transformin el nostre entorn. ✊