Davant la crisi ecològica i social global, cada cop més veus reclamen abandonar la dependència del creixement econòmic i reorientar les polítiques públiques cap al benestar real de les persones i del planeta. L’informe del consorci MERGE titulat “Instruments polítics potencials per a un benestar sostenible i inclusiu” i publicat el passat mes d’abril, recull 20 polítiques públiques transformadores per assolir un benestar sostenible i inclusiu més enllà del creixement econòmic. Lluny de ser utòpiques, aquestes polítiques estan inspirades en experiències reals i volen demostrar que una vida millor amb menys és no només possible, sinó urgent i desitjable.

---

Cap a un benestar sostenible i inclusiu: alternatives reals més enllà del creixement

Què passaria si les polítiques públiques deixessin d’obeir l’imperatiu del creixement econòmic i es posessin al servei del benestar de totes les persones i del planeta? Aquesta és la pregunta que guia el treball elaborat pel Consorci europeu MERGE, que proposa un ventall de mesures transformadores orientades a assolir un nou horitzó: un sistema que garanteixi el benestar sostenible i inclusiu (SIW, per les sigles en anglès) per a les generacions presents i futures.

Més enllà del PIB: què vol dir benestar sostenible i inclusiu?

Durant dècades, el Producte Interior Brut (PIB) ha estat el principal indicador per mesurar el progrés de les societats. Però cada cop més veus alerten que el PIB no capta aspectes essencials com la salut ambiental, la justícia social o el benestar emocional. De fet, pot créixer a costa d’empitjorar la qualitat de vida i el medi ambient.

El concepte de benestar sostenible i inclusiu integra tres dimensions:

1. Benestar present: salut, educació, feina digna, relacions socials, habitatge, aire net, etc.
2. Sostenibilitat: garantir les condicions ecològiques i socials per al benestar futur (clima, biodiversitat, recursos).
3. Inclusió: reduir desigualtats i assegurar una distribució equitativa de les oportunitats i els recursos.

Un nou marc per fer realitat el canvi

Segons MERGE, la transició cap a aquest nou model requereix actuar en tres àmbits interrelacionats:

• Infraestructura tècnica: sistemes d’indicadors que mesurin el que realment importa (més enllà del PIB) i nous models macroeconòmics.
• Governança: processos participatius, objectius polítics clars, mecanismes de seguiment i d’avaluació adaptativa.
• Polítiques públiques concretes: instruments que transformin incentius, normatives i serveis per promoure un canvi sistèmic.

Aquest enfocament integrat pot generar un cercle virtuós: millors indicadors porten a millor governança, que al seu torn impulsa polítiques més justes i sostenibles.

20 polítiques transformadores per al benestar col·lectiu

L’informe presenta un conjunt de 20 instruments de política pública, seleccionats de la literatura sobre decreixement, poscreixement i economia del benestar, que es poden aplicar a escala local, nacional o europea. Es divideixen en cinc grans blocs:

1. Accés a serveis bàsics i protecció social

• Serveis bàsics universals (UBS): proveïts públicament i accessibles per a tothom (educació, sanitat, transport, habitatge, internet…). Experiències com el transport públic gratuït a Luxemburg o les biblioteques d’eines a Finlàndia mostren com satisfer necessitats sense mercantilitzar-les.
• Renda bàsica universal: transferència monetària incondicional per garantir una base material mínima a tothom. Experiments a Finlàndia i Barcelona han mostrat efectes positius en benestar, salut mental i seguretat econòmica.
• Renda per cures: reconeixement social i econòmic del treball de cura, tant humà com ambiental. A diferència de la renda bàsica, s’atorga a canvi de participació en activitats de cura (familiars, comunitàries o ecològiques).

2. Polítiques laborals i economia de les cures

• Garantia d’ocupació: el govern actua com a ocupador d’última instància, oferint feina remunerada a qui ho desitgi en sectors d’alt valor social i ambiental (restauració de boscos, suport comunitari…).
• Reducció del temps de treball: permet repartir la feina i guanyar temps per a la vida, la cura i la participació. Té beneficis en salut, equitat de gènere i sostenibilitat ambiental.

3. Transformació del sistema econòmic

• Límit d’ingressos: establir un sostre als guanys per reduir desigualtats extremes i frenar el consum desmesurat.
• Impost sobre la riquesa i les herències: recuperar capacitat fiscal per finançar serveis públics i corregir la concentració de poder.
• Taxació del luxe amb petjada ecològica alta: dissuadir el consum destructiu i simbolitzar un nou model de valors.
• Pressupostos pel benestar: substituir l’objectiu del PIB per metes socials i ambientals com a guia de la política pressupostària.
• Compra pública verda i social: orientar la despesa pública cap a productes i serveis sostenibles i de proximitat.
• Guia de crèdit: orientar el finançament cap a activitats que generin valor social i ambiental.
• Recerca i innovació responsables: fomentar la ciència i la tecnologia al servei del benestar col·lectiu i no del creixement il·limitat.

4. Medi ambient i recursos naturals

• Drets per a la natura: reconèixer legalment rius, boscos o ecosistemes com a subjectes amb drets, com s’ha fet a Nova Zelanda o l’Equador.
• Pagaments per serveis ecosistèmics: compensar comunitats i pagesos que protegeixen el medi ambient.
• Comunitats energètiques: models col·lectius de producció i gestió d’energia renovable, arrelats al territori i al servei de les persones.
• Aïllament obligatori dels edificis: per reduir el consum energètic i la pobresa energètica.

5. Governança democràtica i participació

• Llei per a les generacions futures: com a Gal·les, garantir que les decisions polítiques considerin els impactes a llarg termini.
• Diàleg civil participatiu: espais institucionals on la ciutadania deliberi i condueixi les polítiques públiques.

En properes entrades del blog abordarem amb més detall aquestes 20 polítiques transformadores. Cada bloc serà objecte d’una anàlisi específica, on explorarem experiències concretes, reptes i oportunitats per aplicar aquestes mesures des d’àmbits locals com el d’Argelaguer i la Garrotxa.

Un canvi de rumb necessari i possible

Aquest conjunt de mesures mostra que hi ha alternatives realistes i rigorosament analitzades per fer front a les múltiples crisis (climàtica, social, econòmica) des d’una nova lògica: posar la vida al centre. No es tracta de fer petits ajustos, sinó de transformar les estructures profundes del nostre sistema productiu, institucional i cultural.

Els casos pràctics exposats a l’informe —des de les guarderies públiques a Noruega fins a l’habitatge assequible als Països Baixos— demostren que no cal esperar a tenir totes les respostes per començar a actuar. Les ciutats, els pobles i les comunitats locals poden ser laboratoris d’aquest nou model, amb polítiques valentes, participatives i arrelades al territori.

A Argelaguer i a la Garrotxa, aquest enfocament pot inspirar accions concretes: potenciar serveis compartits, impulsar comunitats energètiques, reforçar la xarxa de cures, fomentar l’agroecologia o crear espais de deliberació col·lectiva.

El repte és gran, però també ho és l’oportunitat de viure millor, amb menys, i juntes.

---

Llegeix l’informe complet:
Merge consortium (2025). Potential policy instruments for sustainable and inclusive wellbeing.
Disponible en anglès a: merge-horizons.eu