En una entrada anterior vam veure que la captura i l’emmagatzematge de carboni (CCS) es presenten sovint com una eina per reduir les emissions, però aquesta tecnologia té limitacions importants: costos molt elevats, una aplicació encara reduïda i el risc d’esdevenir una “llicència per contaminar”.

En aquesta nova entrada analitzarem les anomenades solucions naturals per a la captura de carboni —com la reforestació o l’agricultura regenerativa—, que ofereixen una resposta més efectiva, assequible i amb múltiples beneficis davant la crisi climàtica. Aquestes pràctiques, àmpliament provades i documentades, no només permeten retirar CO₂ de l’atmosfera, sinó que també regeneren ecosistemes, milloren la fertilitat del sòl i enforteixen les comunitats locals.

---

En l’enorme repte global que representa la crisi climàtica, sovint es posa l’accent en tecnologies avançades i costoses per reduir el CO₂ atmosfèric. Tanmateix, no cal mirar només cap al laboratori o les grans infraestructures per trobar respostes. Les solucions naturals, com la reforestació, la restauració d’ecosistemes degradats o l’agricultura regenerativa, ofereixen una via immediata i sovint més assequible per capturar carboni de manera efectiva, alhora que generen múltiples beneficis socials i ambientals.

La captura de carboni que ja funciona

Segons el segon informe The State of Carbon Dioxide Removal (2024), les pràctiques naturals de captura de carboni —també anomenades “convencionals”— ja representen la immensa majoria de la retirada de CO₂ que es fa actualment al món. Aproximadament 2 giga tones anuals són absorbides gràcies a accions com l’aforestació (conversió natural o artificial d’un terreny en bosc), la reforestació, la gestió forestal sostenible i la millora del carboni orgànic dels sòls agrícoles. Aquestes pràctiques no només tenen un historial consolidat, sinó que també tenen un alt grau d’acceptació social i ofereixen una durabilitat raonable en l’emmagatzematge del carboni, sempre que es mantinguin les condicions ecològiques i l’ús del sòl no es torni a revertir.

Reforestar amb criteri, no amb presses

El potencial de la reforestació és especialment destacat. Plantar arbres en zones on anteriorment n’hi havia hagut, o integrar-los en sistemes agroforestals, pot capturar grans quantitats de CO₂ durant dècades, mentre es protegeix la biodiversitat, s’estabilitza el sòl i es regula el cicle hidrològic. Ara bé, l’informe recorda que cal evitar una visió simplista: no qualsevol plantació d’arbres és una bona solució climàtica. Reforestar amb espècies invasores, monocultius o en zones que haurien de conservar-se com a pastures o conreus alimentaris pot generar més problemes que solucions. Per això, el context local, el tipus d’ecosistema i les necessitats de les comunitats han de ser sempre el punt de partida.

Sòls vius, pagesia resilient

L’agricultura regenerativa, per la seva banda, representa una alternativa pràctica per augmentar el carboni del sòl sense necessitat de transformar radicalment l’ús del territori. Es tracta d’un conjunt de pràctiques que milloren la salut del sòl, com la reducció del llaurat, l’ús de cobertes vegetals, la diversificació de cultius, la integració de bestiar de manera controlada o l’aplicació de compost i biochar. Aquest enfocament no només permet capturar carboni atmosfèric, sinó que millora la capacitat del sòl per retenir aigua, redueix l’erosió, augmenta la fertilitat i pot fer més resilients les explotacions agràries davant les sequeres o els fenòmens extrems. L’informe indica que l’agricultura regenerativa és un dels àmbits que més ha crescut en recerca i pràctica en els darrers anys, especialment a Amèrica del Nord i Europa.

Els límits no són excusa per no actuar

No obstant això, cal tenir present que les solucions naturals tenen també límits. El seu potencial global és gran però finit, i pot veure’s reduït pel canvi climàtic mateix. Les sequeres, els incendis o les plagues poden malmetre boscos replantats i fer que el carboni acumulat es torni a alliberar a l’atmosfera. A més, hi ha una competència real per l’ús del sòl entre la producció d’aliments, les àrees urbanes i la conservació o captura de carboni. Per això, les solucions naturals han d’anar acompanyades d’una gestió curosa i d’una reducció sostinguda d’emissions en origen.

Una transició amb arrels al territori

Una de les grans virtuts d’aquestes estratègies, però, és la seva capacitat per generar co-beneficis. Més enllà del balanç de carboni, la restauració d’ecosistemes i l’agricultura regenerativa contribueixen a preservar la biodiversitat, milloren la qualitat de l’aigua i de l’aire, creen llocs de treball locals i poden reforçar la sobirania alimentària. Són opcions que, ben aplicades, poden empoderar les comunitats locals en lloc de dependre de grans empreses o tecnologies foranes.

En definitiva, si bé la captura tecnològica de carboni pot tenir un paper complementari en el futur, les solucions basades en la natura són ja una realitat efectiva, assequible i alineada amb una transició ecosocial. Reforestar amb criteri i regenerar el sòl no és només una estratègia de mitigació: és una aposta per una relació més harmònica amb el territori. Potser la millor innovació climàtica és, precisament, recordar com funcionava la natura abans de pensar a reemplaçar-la.

---

El contingut d’aquesta entrada s’ha basat en el document “The State of Carbon Dioxide Removal – 2nd Edition” publicat el 2025, que ofereix una anàlisi detallada de l’estat actual de les tecnologies de captura de carboni, les seves perspectives de futur i els reptes que afronten en el context de la crisi climàtica global.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊