Actualitat. Rússia i Bielorússia juguen amb foc a la frontera polonesa

Militars fent exercicis conjunts en un espai obert

Lentrada de drons russos en territori de Polònia i les maniobres militars conjuntes anunciades per Rússia i Bielorússia a tocar de la frontera amb Polònia recorden massa els moviments previs a la invasió d’Ucraïna. Tot i que una ofensiva directa contra un país de l’OTAN és poc probable, el missatge és clar: intimidació, pressió i desestabilització. Polònia esdevé així un tauler on Moscou vol tensar els nervis occidentals, mentre Bielorússia es consolida com a extensió militar russa i perd encara més marge de sobirania.


Els drons que han sobrevolat i impactat en territori polonès no són només una qüestió tècnica o accidental. Quan es tracta d’un país membre de l’OTAN, cada intrusió aèria és un pas cap a una possible escalada. Rússia pot jugar amb l’ambigüitat —error de navegació, desviament per vent, fallades electròniques—, però el rerefons és molt més polític: provar els límits, mesurar la reacció occidental i mantenir la incertesa com a estratègia.

Aquesta setmana, el calendari militar reforça la sensació de risc. Rússia i Bielorússia han anunciat maniobres conjuntes molt a prop de la frontera polonesa. Els exercicis militars en si mateixos no són nous ni excepcionals, però la memòria recent pesa: el 2022, la invasió d’Ucraïna va ser precedida per unes maniobres similars, que van servir per desplegar tropes i preparar el terreny. El missatge és, doncs, inequívoc: Moscou busca recordar a l’OTAN que pot tensionar el flanc oriental quan vulgui.

El context bielorús és igualment significatiu. Després de les protestes del 2020 i la repressió de Lukaixenko, Bielorússia ha esdevingut un aliat submís de Rússia, cedint el seu territori per operacions militars i renunciant a gran part de la seva autonomia estratègica. Les maniobres actuals no només són una mostra de força conjunta, sinó també una confirmació de la pèrdua de sobirania bielorussa.

Tanmateix, convé no caure en la idea que Rússia vulgui realment obrir un nou front a Polònia. Un atac directe contra un país de l’OTAN activaria el famós article 5 i podria desencadenar una guerra oberta que Moscou difícilment podria controlar. El que sí és versemblant és la repetició de provocacions: incursions aèries, ciberatacs, operacions híbrides o moviments de tropes destinats a desgastar la paciència i a mantenir els governs europeus en tensió permanent.

Aquest tipus d’estratègia és molt rendible per al Kremlin. Amb un cost relatiu baix —uns quants drons, unes maniobres ja planificades— aconsegueix que la premsa internacional parli de Rússia, que els aliats de l’OTAN dediquin recursos addicionals a reforçar fronteres i que l’opinió pública occidental visqui en un estat d’alerta constant. Mentrestant, el focus sobre la guerra a Ucraïna es pot desviar cap a la possibilitat d’un enfrontament encara més ampli.

La situació també obliga a reflexionar sobre la política de seguretat europea. Polònia ha esdevingut un dels països més militaritzats de la UE, amb un pressupost de defensa creixent i un paper central en el suport a Ucraïna. Cada provocació russa reforça aquesta tendència i empeny Europa cap a un model cada vegada més centrat en la seguretat militar, sovint en detriment de les respostes diplomàtiques i socials que també serien necessàries.

En paral·lel, l’OTAN ha activat el programa “Sentinella Oriental”, amb patrulles de caçabombarders i sistemes antidrons desplegats al flanc oriental. Aquesta resposta mostra que l’Aliança no es limita a observar les provocacions russes, sinó que reforça de manera tangible la seva capacitat defensiva a Polònia i als països veïns. El missatge és doble: dissuasió cap a Moscou i tranquil·litat per a les societats europees més exposades.

En definitiva, la combinació d’incursions amb drons i maniobres militars a la frontera polonesa no és casualitat ni improvisació. És part d’un guió conegut: intimidar, provar els límits i desgastar l’adversari. Tot plegat amb un objectiu polític clar: demostrar que Rússia encara té capacitat d’imposar el seu ritme i condicionar l’agenda internacional.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari