Convertir la destrucció de Gaza en negoci immobiliari i colonial

L’actualitat ens obliga a publicar més sovint del que voldríem. La nostra intenció és mantenir un ritme pausat, amb temps per a la reflexió i la profunditat. Però davant del que està succeint, callar seria complicitat.

El diari The Washington Post ha publicat un esborrany sobre els plans de l’Administració Trump per a la Franja de Gaza, el pla The GREAT Trust. Aquest pla vol transformar Gaza en un negoci immobiliari i tecnològic de milers de milions de dòlars. Amb la retòrica de la reconstrucció, s’hi amaga un projecte de colonialisme modern: expulsió, segregació i mercantilització del dolor palestí. Aquesta entrada denuncia com la destrucció i el genocidi poden convertir-se en oportunitat de lucre, i reivindica que la reconstrucció només pot ser justa si és guiada per la població palestina i respecta la seva sobirania.

---

Quan la reconstrucció és negoci i no justícia

L’administració Trump ha filtrat un projecte anomenat The GREAT Trust (Gaza Reconstitution, Economic Acceleration and Transformation) que pretén transformar la Franja de Gaza en un immens negoci immobiliari i tecnològic. Sota la retòrica de la reconstrucció, s’hi amaga un pla que converteix la destrucció i el genocidi en una oportunitat de lucre per a inversors i multinacionals.

Colonialisme reempaquetat

Amb un pressupost estimat de 70.000 a 100.000 milions de dòlars, el pla promet ports, aeroports, corredors logístics i grans complexos urbanístics. Tot pensat per enllaçar Orient i Occident sota control dels Estats Units i Israel. No es tracta de garantir la vida de la població palestina, sinó de redissenyar el territori perquè sigui rendible als interessos externs.

És una nova versió del vell colonialisme: disfressar la despossessió i el control sota l’etiqueta de modernitat i desenvolupament. El mateix llenguatge —“acceleració econòmica”, “transformació”— amaga l’essència del projecte: una operació especulativa sobre un territori devastat.

Expulsió i segregació

El document parla obertament de reubicar la població palestina, dins o fora de Gaza, en assentaments temporals. En realitat, és una estratègia d’expulsió i segregació que no busca dignitat ni drets, sinó apartar la gent de les zones que interessen als negocis.

La vida de les persones queda reduïda a un problema logístic, mentre que el territori és convertit en mercaderia. Les ciutats imaginades al projecte —plenes de gratacels, centres de dades i resorts turístics— només poden existir si primer s’esborra la presència i la memòria del poble palestí.

Mercantilitzar la destrucció

El més pervers és que aquest pla es presenta com a solució humanitària: desminar, aixecar habitatges provisionals, oferir serveis bàsics… Però darrere de la façana hi ha una estratègia de mercantilització del dolor. Les runes de Gaza, fruit d’un càstig col·lectiu que equival a “set bombes d’Hiroshima”, són convertides en terreny disponible per a negocis immobiliaris i tecnològics.

Això no és nou: hem vist processos semblants a l’Iraq, on la invasió de 2003 va obrir la porta a contractes multimilionaris per a empreses estatunidenques de reconstrucció, i a Haití, on després del terratrèmol del 2010 els projectes de “reconstrucció” van deixar més guanys a les empreses estrangeres que no pas a la població local. Gaza podria ser el següent laboratori d’aquest model: destrucció, privatització i negoci.

Una visió extractivista del territori

El GREAT Trust reflecteix la lògica extractivista que coneixem també en altres àmbits: el territori no és vist com a lloc de vida, sinó com a recurs a explotar. A Gaza, això significa convertir la franja mediterrània en un “hub logístic” i un aparador immobiliari, desconnectat de les necessitats reals de la seva gent.

El mateix passa quan es projecten parcs energètics sense tenir en compte el territori, o quan les ciutats competeixen per atraure capitals estrangers oblidant la qualitat de vida dels seus habitants. Gaza és un cas extrem, però el mecanisme és el mateix: la vida se subordina al negoci.

Possibilitats de fer-se realitat

Les possibilitats que un pla com The GREAT Trust arribi a convertir-se en realitat són, de fet, molt limitades per diversos motius:

1. Context polític extremament inestable: Gaza és un territori sotmès a bloqueig i conflictes militars constants. Qualsevol projecte de gran escala depèn d’una estabilitat que no existeix i que no sembla a curt termini probable.
2. Rebuig de la població local: La població palestina no acceptaria una “reconstrucció” que impliqui expulsió, segregació o pèrdua de sobirania. Qualsevol pla que ignori els drets de la gent local tindrà resistència social i política, tant dins com fora del territori.
3. Complexitat logística i econòmica: Les xifres anunciades (70.000–100.000 milions de dòlars) són enormes i difícilment mobilitzables en un context de tensió permanent. A més, la infraestructura necessària (ports, aeroports, corredors logístics) és extremadament vulnerable en un entorn de conflicte.
4. Pressió internacional i legal: Qualsevol intent de “reconstrucció” que impliqui desplaçaments forçats podria enfrontar-se a sancions, protestes internacionals i procediments judicials per violació dels drets humans.
5. Interessos divergents dins dels Estats Units i Israel: Un pla d’aquesta magnitud necessita consens polític i finançament sostingut. Els interessos de diferents grups econòmics i polítics poden xocar, frenant l’execució.

El pla té més probabilitats de quedar en paper com a projecte de propaganda i pressió geopolítica que de materialitzar-se en la forma que proposa. La realitat sobre el terreny és molt més complexa i resistent a un “projecte de negoci” que ignori la vida i els drets de la població.

Una lliçó per a tothom

Des d’Argelaguer, pot semblar un conflicte llunyà. Però el que passa a Gaza ens interpel·la directament. Ens mostra com el capitalisme global és capaç de convertir fins i tot un genocidi en una oportunitat de negoci. Ens recorda que no hi ha justícia sense sobirania dels pobles i que cap transició ecosocial és possible si es construeix sobre l’expulsió, la violència i la negació de drets.

Si avui es mercantilitza la destrucció de Gaza, demà es pot mercantilitzar qualsevol desastre climàtic o conflicte armat. Ja passa amb els grans fons que especulen amb l’aigua, l’energia o els aliments enmig de crisis globals. La mateixa lògica que condemna els palestins a la despossessió és la que, a escala planetària, posa els mercats per davant de la vida.

---

La reconstrucció de Gaza no pot ser un projecte d’inversors, sinó un procés guiat per la població palestina, amb garanties reals de drets humans i de vida digna. El GREAT Trust no és una esperança, sinó la continuïtat del genocidi sota una altra forma.

Si volem un món just i habitable, cal desemmascarar aquestes fantasies colonials i defensar amb fermesa la dignitat i la sobirania dels pobles. Només així la reconstrucció podrà ser veritable: no un negoci sobre les runes, sinó un futur construït per i amb la seva gent.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊

Descarrega’t The GREAT Trust (PDF)