Entrades que han resistit el pas del temps i que encara avui ens inspiren. Redescobreix les arrels d’aquest espai i sumat a la reflexió col·lectiva. Benvinguts a Clàssics del blog

Text revisat i actualitzat.
Aquest article és una versió revisada i ampliada del text publicat originalment el 10 de desembre de 2012 a aquest mateix blog.

---

L’any 2012, des d’Argelaguer en Transició, vam posar el focus en l’impacte ambiental i social de l’aviació. Ja aleshores, aquest sector evidenciava signes d’insostenibilitat econòmica i ecològica. Avui, tretze anys després, la situació és encara més preocupant: la crisi climàtica s’ha accelerat, el turisme massiu ha saturat infinitat de destinacions i la justícia climàtica s’ha convertit en una necessitat urgent. Renunciar, reduir o qüestionar el nostre ús de l’avió no és només un gest individual: és un acte de responsabilitat col·lectiva.

---

La realitat el 2025

Les xifres parlen clar. Segons les estadístiques d’AENA, a l’Estat espanyol, el 2024 es van superar els 300 milions de passatgers anuals, la qual cosa representa un increment del 9,2% respecte a l’any anterior. Aquest augment sostingut del nombre de passatgers posa de manifest la necessitat d’abordar els impactes ambientals associats a l’aviació i de considerar alternatives de transport més sostenibles.

L’aviació representa un 2% de les emissions globals de CO₂, però si hi sumem els efectes de l’emissió d’altres gasos i la formació de núvols artificials (contrails), el seu impacte climàtic real podria arribar al 5-8%.

Quan comparem l’eficiència ambiental per passatger i quilòmetre recorregut, les dades són contundents:

• Tren elèctric: 0,006–0,03 kg de CO₂/km (segons la font d’energia).
• Cotxe elèctric: 0,04–0,08 kg de CO₂/km (depenent de l’origen de l’electricitat emprada).
• Avió: 0,25 kg de CO₂/km (i fins a 0,4 kg en vols curts).

Els vols de curta distància són especialment ineficients i contaminants, tant pel consum elevat durant l’enlairament com perquè, en molts casos, existeixen alternatives ferroviàries molt més sostenibles i competitives.

Què podem fer?

1. Reduir els vols al mínim indispensable
Prioritzar viatges de llarga distància només quan siguin essencials, com per motius familiars o laborals imprescindibles. Evitar del tot els vols interiors o inferiors a 500 km, on el tren és una alternativa ràpida, còmoda i molt menys contaminant.

2. Triar alternatives sostenibles

• Tren nocturn: L’oferta europea de trens nocturns està revifant. Rutes com Barcelona-Zúric o Madrid-Lisboa permeten viatjar de manera còmoda, més ecològica i pràctica.
• Autobusos i cotxe compartit: Plataformes que promouen el compartir cotxe o línies d’autobús modernes ofereixen opcions de baixes emissions per recorreguts mitjans i llargs.
• Teletreball i reunions virtuals: Apostar per les reunions en línia pot evitar milers de viatges innecessaris.

3. Compensar emissions amb criteri
Si viatjar en avió és inevitable, evitem les compensacions de carboni “low cost” que moltes aerolínies ofereixen, ja que sovint es basen en projectes poc transparents o d’eficàcia dubtosa. En molts casos, aquestes compensacions no redueixen realment les emissions o bé preveuen beneficis futurs incerts (com plantar arbres que trigaran dècades a capturar CO₂). És preferible compensar directament mitjançant iniciatives verificades i de proximitat, com projectes locals de reforestació o energia renovable comunitària.

4. Boicotejar el turisme baix cost depredador
El model de vols barats, promogut per companyies com Ryanair o EasyJet, perpetua l’explotació laboral, l’evasió fiscal i el dany ambiental. Preguntem-nos: realment necessito un viatge exprés de cap de setmana per 30€? Apostem per un turisme més pausat, local i conscient.

5. Exigir polítiques públiques justes
La transformació no pot recaure només en decisions individuals. Cal reclamar:

• Taxes sobre vols freqüents (Frequent Flyer Levy (FFL)). Aplicar taxes especials a les persones que fan molts vols cada any. El 10% de la població mundial és responsable de la major part dels vols i de les emissions associades, i per això s’han proposat sistemes de “taxes progressives” que incrementin el cost de cada vol addicional realitzat dins el mateix any.
• Subvencions i inversions en trens de rodalies i mitjana distància assequibles i accessibles. El model d’alta velocitat no és ni sostenible, ni just, ni assequible per a la major part de la població, i cal apostar per una xarxa ferroviària que connecti territoris de manera eficient, amb serveis regulars i preus populars.
• Prohibició dels vols curts quan existeix una alternativa ferroviària competitiva (com el Barcelona-Madrid).

6. Conscienciar i compartir alternatives
Difondre el concepte de slow travel —viatjar lentament, gaudint del trajecte i prioritzant la proximitat— ajuda a canviar l’imaginari col·lectiu sobre què significa realment viatjar. Aquest enfocament promou la sostenibilitat i el respecte, buscant experiències que siguin respectuoses amb el medi ambient, l’economia local i les comunitats visitades. Sovint implica viatjar a destinacions més properes per explorar més a fons la cultura i el patrimoni local, evitant les emissions de carboni associades als vols llargs, i prioritzant mitjans de transport més ecològics com el tren, la bicicleta o caminar, en lloc de l’avió o cotxes privats.

---

Renunciar completament a viatjar en avió pot ser difícil en una societat globalitzada, però cada vol que evitem compta. El canvi individual té un poder multiplicador quan s’acompanya de pressió social i d’exigència política. Viatjar menys, viatjar millor, és avui una de les eines més potents per a la transformació climàtica i social.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊