Els mites de la societat moderna
Comencem una sèrie d’entrades en les que volem qüestionar idees aparentment naturals o indiscutibles que sostenen un model de vida insostenible. Cada mes abordem un d’aquests mites arrelats en la nostra cultura —econòmics, socials, tecnològics o ambientals—, l’analitzem críticament i proposem alternatives narratives i pràctiques per imaginar un futur més just, habitable i arrelat als límits del món real.

El mite del progrés sosté que la humanitat avança de forma lineal cap a un futur millor gràcies a la ciència, la tecnologia i el creixement econòmic. Però aquesta creença, tan arrelada a la modernitat, ignora els límits del planeta i les desigualtats socials que genera. En un context de crisi ecològica i social, cal revisar críticament aquest relat i construir-ne de nous, basats en la cura, la sobrietat, la justícia i la relocalització de la vida.

---

El poder dels mites que ens expliquem

Tot col·lectiu humà viu envoltat de relats. Ens expliquem qui som, d’on venim i cap on anem a través d’històries compartides, de símbols, de mites. Aquestes narracions no són simplement fantasies o contes antics: estructuren la manera com veiem el món i com actuem dins d’ell. Els mites socials actuals tenen tanta força com els déus antics, tot i que sovint ens passen desapercebuts. No es troben als temples, sinó als llibres de text, a les polítiques públiques, als anuncis o als discursos oficials.

Un mite és, en aquest sentit, una creença àmpliament compartida que no necessita demostració per ser acceptada, i que condiciona profundament el nostre comportament col·lectiu. A diferència d’una teoria científica o d’una dada contrastable, el mite opera en el pla simbòlic i cultural. I pot ser molt resistent al canvi, fins i tot davant de l’evidència en contra.

En aquest marc, un dels mites més poderosos de la modernitat és el del progrés indefinit: la idea que la humanitat avança cap a un futur millor, gràcies a la ciència, la tecnologia i el creixement econòmic. Aquesta visió ha estat el motor ideològic de la industrialització, del desenvolupament econòmic, i de l’extensió del model occidental arreu del món. Però avui, davant del col·lapse ecològic i la crisi de civilització, cal posar-lo en qüestió.

El mite del progrés: arrels i conseqüències

El mite del progrés s’articula en una narrativa lineal: venim d’un passat fosc (ignorant, pobre, supersticiós), estem en un present de llums (científic, desenvolupat, democràtic) i avancem cap a un futur millor (més ric, més eficient, més feliç). Aquesta visió, tan arrelada en l’imaginari occidental, ens convida a pensar que cada generació viurà millor que l’anterior, i que els problemes que puguin sorgir es resoldran amb noves solucions tecnològiques.

És una visió optimista i tranquil·litzadora, però també profundament enganyosa. Perquè ignora els límits materials del planeta, la complexitat dels sistemes vius i les dinàmiques de poder que operen sota l’etiqueta de “progrés”. El progrés per a qui? En quin sentit? A costa de què o de qui?

De fet, gran part del que anomenem “progrés” ha estat possible gràcies a l’explotació intensiva de recursos fòssils i de mà d’obra barata, sovint en territoris colonitzats o perifèrics. La il·lusió de progrés global ha anat acompanyada d’un empitjorament de les condicions ecològiques, de desigualtats creixents i de processos de desarrelament social.

Quan el progrés deixa de ser progrés

El problema no és el desig d’una vida millor per a tothom, sinó la forma com s’ha definit i perseguit aquest objectiu. Quan el progrés s’identifica amb el creixement econòmic, el consum material i la tecnificació de tots els àmbits de la vida, deixem de preguntar-nos si allò que guanyem justifica el que perdem.

Tenim més cotxes però menys tranquil·litat; més dispositius però menys temps lliure; més producció però menys biodiversitat. Hem après a manipular el genoma però hem oblidat com cultivar un hort. Avancem cap a ciutats “intel·ligents” mentre es desertifiquen les terres agrícoles. El progrés no és neutre: és una elecció cultural que té conseqüències materials i vitals.

Avui, molts indicadors ens alerten que hem traspassat diversos límits planetaris: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, alteració dels cicles biogeoquímics… i que no podem seguir ampliant indefinidament l’esfera de l’economia dins d’un planeta finit. En aquest context, el mite del progrés esdevé perillós perquè ens impedeix reconèixer la necessitat de decreixement, de relocalització, de reconversió profunda del nostre model de vida.

Cap a un nou relat: el progrés del menys

Potser el que cal no és rebutjar completament el concepte de progrés, sinó redefinir-lo. Ja no com una cursa cap a més velocitat, més producció i més consum, sinó com un camí cap a més equitat, més autonomia local i més capacitat de viure bé amb menys. Un progrés que no es mesuri en PIB sinó en benestar comunitari, qualitat ecològica i capacitat d’adaptació.

Per fer aquest canvi de mirada, cal desmitificar el relat dominant i obrir espais per a imaginar altres futurs. I això vol dir també revisar críticament la nostra pròpia educació, el llenguatge que fem servir, les expectatives que projectem sobre les generacions futures. Potser no els deixarem un món “millor” en el sentit habitual, però sí un món més savi, més resilient, més humil.

Tancar el cercle. Pensar els límits com a condició de llibertat

El mite del progrés ha estat útil durant un temps per superar la por, la misèria i l’opressió. Però avui ens encadena a una fantasia insostenible. En lloc de continuar alimentant-lo, potser cal recuperar altres mites: els que parlen de l’equilibri, del retorn, del respecte als cicles de la vida. Mites que ens recordin que no venim a dominar el món, sinó a formar-ne part.

En definitiva, el que necessitem no és més acceleració, sinó més consciència. Més capacitat de posar límits, de viure amb mesura, de recuperar el que és essencial. I per això, cal començar per mirar als ulls el mite del progrés, entendre d’on ve i on ens condueix, i tenir el coratge d’imaginar-ne un altre.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊