Després de l’apagada elèctrica d’abril i dels preus negatius de la llum durant la primavera, l’estiu ha portat un canvi de tendència: la demanda creix, els preus pugen i desapareixen les hores de llum “gratis”. Aquest canvi ens recorda que no n’hi ha prou amb produir energia renovable, sinó que cal consumir-la de manera intel·ligent i coherent amb els cicles naturals. Aprendre a planificar l’ús domèstic pot marcar la diferència, tant ecològica com econòmica.

---

🔌 Després de l’apagada: quan la llum deixa de ser “gratis”

Aquells dies de finals d’abril i començaments de maig ens van deixar una sensació estranya: la llum era tan barata —i fins i tot negativa en alguns moments— que semblava que havíem entrat en una nova era. Rentadores al migdia, plaques solars abocant energia a dojo a la xarxa, i un cert entusiasme col·lectiu entre qui fa temps que defensa una transició cap a les renovables.

Però aquells preus baixos, gairebé simbòlics, han resultat ser una excepció més que no pas una nova norma. Amb l’arribada de la calor, el final de la primavera i els primers dies intensos d’estiu, el paisatge energètic ha tornat a canviar. I el que ens trobem ara és un panorama més conegut: preus que tornen a pujar, factures més altes i una realitat que ens recorda que la transició energètica no serà mai lineal ni automàtica.

De l’eufòria a la realitat

L’apagada del 28 d’abril va ser un toc d’alerta. El sistema elèctric no va aguantar la sobreproducció solar en un dia de baixa demanda i va col·lapsar temporalment. Després d’aquell episodi, les hores de preus negatius es van reduir de forma dràstica. Durant el maig encara vam tenir alguns moments de llum gairebé gratuïta al migdia, però al juny això ja ha quedat enrere. Els preus han tornat a valors més habituals, amb puntes al vespre i franges més econòmiques durant les primeres hores de la tarda.

L’augment de la demanda, especialment per l’ús d’aire condicionat, l’arribada del turisme i el funcionament més intens de la indústria han fet desaparèixer aquella sensació d’abundància. També les centrals hidroelèctriques i les de cicle combinat (gas) han tornat a agafar protagonisme, regulant l’oferta i estabilitzant els preus.

I això, què ens implica com a consumidors?

Per a molta gent que té la tarifa indexada al mercat (com la PVPC), això vol dir una cosa ben clara: la factura puja. No tant com en els pics de crisi energètica dels anys anteriors, però sí prou per a notar-ho. I per als que havien començat a adaptar hàbits, com posar rentadores al migdia o carregar el cotxe elèctric quan el sol brillava més, arriba la frustració de veure que potser ja no hi ha tant estalvi com abans.

Els qui tenen plaques solars tampoc ho tenen fàcil. Durant els dies de preus negatius, els excedents pràcticament no es compensaven. Ara, amb preus més alts, es recupera una part del valor d’aquests excedents, però també augmenta el valor de l’energia que cal comprar fora de casa. És a dir, el balanç no millora automàticament. I com sempre, qui realment estalvia és qui pot consumir directament l’energia generada en el mateix moment.

Tot plegat ens porta a una conclusió: en el context actual, no es tracta de produir molt, sinó de consumir millor. Aquesta afirmació és vàlida tant a escala del sistema energètic com en l’àmbit domèstic. No n’hi ha prou amb instal·lar més renovables si després l’energia es malbarata o es genera quan no es necessita. I tampoc és eficient tenir moltes plaques solars si la major part de l’energia s’aboca a la xarxa en hores de preus molt baixos. El repte no és només generar, sinó consumir en el moment adequat, de forma intel·ligent, adaptada i responsable.

Viure amb consciència energètica

Arreu, moltes llars ja han fet petits canvis: endolls amb temporitzadors, electrodomèstics amb retard, vigilància del consum en hores punta… Però encara tenim marge per millorar. La gràcia no està només a reduir la factura —que també— sinó en aprendre a viure de forma més coherent amb els cicles naturals i els recursos disponibles.

Durant dècades, ens hem organitzat d’esquena a la natura, com si els recursos fossin infinits i els ritmes del planeta no tinguessin res a veure amb nosaltres. Però en realitat, la nostra vida depèn completament d’aquests cicles.

Viure amb coherència vol dir, per exemple, consumir energia quan n’hi ha, especialment si prové del sol o del vent. Vol dir menjar el que dona la terra en cada moment, en lloc d’exigir-ho tot tot l’any. Vol dir adaptar-nos a la calor estiuenca en lloc de combatre-la amb climatització excessiva. Vol dir reduir el malbaratament, planificar amb sentit comú, fer durar les coses i respectar els límits.

També vol dir recuperar un ritme de vida més humà: dormir més a l’hivern, aprofitar millor les hores de llum, descansar quan el cos ho demana. Ens hem acostumat a la immediatesa i a l’excés, però el planeta ens convida —i ens obliga— a tornar a una manera de fer més senzilla, més tranquil·la i més justa.

Aprendre a viure d’aquesta manera és un procés, no una fórmula màgica. Però és un camí necessari. I cada petita decisió que prenem —com i quan cuinem, com ens movem, què comprem, com ens escalfem— pot ser una passa en la direcció correcta.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊