La nova llei de pressupostos impulsada per Donald Trump suposa una retallada dràstica dels programes socials i ambientals i un augment de la despesa militar i repressiva. Lluny de respondre als límits ecològics i materials que afrontem, reforça un model insostenible basat en el creixement, la desigualtat i l’explotació. Aquestes mesures agreujaran el malestar social, desmantellaran els petits avenços en transició energètica i ens allunyaran de la simplicitat voluntària i el decreixement necessari.

---

Què amaga el nou pressupost de Trump

Aquest juliol, Donald Trump ha signat la nova llei de pressupostos federals, que ell mateix ha anomenat —fidel al seu estil— com la “Gran i bonica llei per fer Amèrica més gran”. Però darrere d’aquesta retòrica populista s’amaga una reforma profunda que redibuixa les prioritats del govern nord-americà en una direcció molt preocupant: menys programes socials i ambientals, més diners per a la defensa, la vigilància i les fronteres, i una nova baixada d’impostos per als més rics.

Aquest pressupost no només tindrà un impacte intern als Estats Units, sinó que és un símptoma més d’un model global que ignora els límits ecològics, fomenta el malbaratament de recursos i aguditza les desigualtats. Analitzem els principals punts d’aquesta llei i què signifiquen des del punt de vista del decreixement, la simplicitat i la justícia social.

Més diners per a la guerra i la repressió

Un dels aspectes més destacats del nou pressupost és l’augment significatiu de la despesa militar. El Pentàgon rebrà més recursos que mai, amb una justificació basada en el reforç del “lideratge global” d’Amèrica i la lluita contra noves amenaces. Alhora, es destinen més fons a la vigilància fronterera i a les polítiques d’immigració restrictives, amb la promesa de continuar reforçant el mur amb Mèxic i augmentar la capacitat de detenció i deportació.

Aquesta aposta per la militarització i el control social reforça un model autoritari i extractivista, que prioritza el domini i l’exclusió en lloc de la cooperació i la cura. En lloc d’adaptar-se a un món amb menys energia i recursos, s’opta per blindar el sistema amb força i repressió. Un camí que, històricament, només ha portat més conflicte i patiment.

Retallades als programes socials i a les polítiques ambientals

La contrapartida d’aquest augment de la despesa militar és una reducció dràstica de les partides socials. El pressupost inclou retallades als subsidis d’aliments, a l’atenció sanitària pública (Medicaid), a l’educació i als programes d’habitatge. En paral·lel, es desmantellen ajudes destinades a les energies renovables, als vehicles elèctrics i híbrids, i a la recerca climàtica.

Aquest gir suposa abandonar milions de persones vulnerables i renunciar a preparar-se per a un futur de menys disponibilitat energètica i més inestabilitat climàtica. És una passa enrere en tots els sentits: es destrueix la incipient infraestructura per a una transició energètica, s’impedeix l’accés equitatiu als serveis bàsics i es reforcen les condicions per a una fractura social profunda.

Reforma fiscal: més regals per als de sempre

El tercer pilar de la llei és una reforma fiscal que redueix de manera significativa els impostos als trams alts de renda i a les grans empreses. Aquesta mesura es justifica amb el vell argument de l’“efecte degoteig” (trickle-down economics), segons el qual afavorir els rics acabarà beneficiant tothom. Però l’evidència històrica és clara: això no passa. Les desigualtats s’accentuen, els serveis públics es debiliten i el poder econòmic es concentra encara més.

Aquest tipus de polítiques són l’antítesi del que necessitem en un món marcat pels límits materials i energètics. En lloc de repartir la riquesa i fomentar comunitats resilients, es consolida un sistema on uns pocs acumulen cada cop més mentre la majoria veu com el seu accés a les necessitats bàsiques es deteriora.

Un camí oposat al decreixement just

Des del punt de vista del decreixement, aquest pressupost és un exemple clar del que no cal fer. El decreixement no vol dir empobriment, sinó reduir el consum superflu i repartir millor els recursos. Vol dir prioritzar la salut, l’educació, l’habitatge i l’energia neta i local, en lloc de malbaratar recursos en armes, infraestructures inútils o incentius a sectors contaminants. Aquesta llei, en canvi, reforça el creixement econòmic per a uns pocs i la misèria planificada per a molts.

En comptes de caminar cap a la simplicitat voluntària, l’autosuficiència i la cooperació comunitària, es perpetua un model dependent de combustibles fòssils, de l’explotació laboral i de la violència estructural.

Quin futur estem alimentant?

Amb aquesta llei, els Estats Units envien un missatge al món: no pensen cedir ni un gram del seu privilegi, ni que sigui a costa del planeta o del benestar de la seva pròpia població. En lloc de liderar una transformació justa i necessària, fan un pas més cap al col·lapse: un col·lapse ecològic, sí, però també ètic i social.

Però aquesta no és l’única opció. A escala local i comunitària, continuem tenint marge per construir alternatives: sistemes de suport mutu, comunitats energètiques, economies locals, formes de vida més simples i plenes. Cal entendre que cada decisió compta, i que com més s’allunya el poder institucional de la realitat, més important és el que fem des de baix.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊