En un món obsessionat amb el creixement econòmic i el rearmament, el decreixement emergeix com una resposta pacífica i sostenible. Aquesta entrada explora com les comunitats locals, com Argelaguer, poden promoure la simplicitat, la cooperació i la transició energètica per construir un futur allunyat de la violència i l’explotació.

---

Un cicle perillós

Les últimes setmanes han estat marcades per una retòrica bel·licista que, sota l’argument de la “seguretat”, insta Europa a rearmar-se davant una suposada amenaça russa. Aquest discurs és alimentat pels interessos d’una indústria armamentística que necessita conflictes per justificar els seus beneficis. Les pressions de Trump per elevar els pressupostos de defensa de l’OTAN fins al 5% del PIB són un exemple clar d’aquesta dinàmica. Un increment que, lluny de garantir pau, perpetua un sistema on la guerra és un negoci lucratiu.

Paral·lelament, conflictes com els d’Ucraïna-Rússia, Palestina-Israel i Iran-Israel no només han deixat un rastre de dolor humà, sinó que han esgotat arsenals, creant una demanda artificial per a una nova onada de producció d’armament. Aquest cicle és ben conegut: les guerres consumeix material bèl·lic, els governs en compren més, i les empreses armamentístiques obtenen beneficis rècord. Mentrestant, es desvien recursos que podrien destinar-se a sanitat, educació o transició ecològica.

Aquest escenari no és casual. És el resultat d’un capitalisme que, en la seva obsessió pel creixement infinit, troba en la guerra un motor econòmic. La indústria bèl·lica depèn de la inestabilitat: sense conflictes, no hi ha vendes. Però aquesta lògica ens condueix cap a un abisme. Cada euro invertit en armes és un euro menys per a hospitals, escoles o energies netes. Cada discurs de por que legitima el rearmament ens allunya més de la possibilitat d’una pau veritable.

El decreixement ens convida a qüestionar aquesta espiral. Què passaria si, en lloc de destinar milions a destructius, invertíssim a construir comunitats resilients? Si prioritzéssim el benestar col·lectiu sobre els beneficis d’uns pocs? La resposta no és naïf: és l’única via per trencar aquest cicle perillós abans que ens destrueixi.

El decreixement com a resposta

El decreixement proposa una alternativa radical: prioritzar el benestar col·lectiu sobre l’acumulació de riquesa. Aquesta filosofia es basa en:

• Reduir el consum superflu: Evitar la compra de productes que alimenten cadenes de producció explotadores.
• Promoure l’autosuficiència: Fomentar els cultius locals i les energies renovables per disminuir la dependència de sistemes globals.
• Construir comunitats resilients: Reforçar les xarxes de suport mutu per afrontar crisis sense recórrer a la violència.

A Argelaguer, això es pot traduir en iniciatives com grups de consum agroecològic, tallers de reparació d’objectes o projectes d’energia comunitària.

Accions locals per a la pau i la sostenibilitat

1. Transició Energètica

La dependència dels combustibles fòssils alimenta conflictes geopolítics. A Argelaguer, podem avançar cap a l’autosuficiència amb:

• Instal·lació de plaques solars en espais comunitaris.
• Promoció del transport sostenible (bicicletes, compartir cotxe).

2. Economia circular

Reduir el consum i reutilitzar recursos disminueix la demanda de matèries primeres, sovint causa de guerres. Accions com:

• Mercats d’intercanvi d’objectes.
• Tallers de reparació per allargar la vida útil dels productes.

3. Educació per a la pau

Fomentar valors de cooperació i resolució pacífica de conflictes a través de:

• Xerrades i cinefòrums sobre decreixement i pau.
• Projectes escolars que promoguin la sostenibilitat.

El canvi comença a casa. A Argelaguer, podem construir un model de societat allunyat de la violència i l’explotació. Suma’t a iniciatives locals, redueix el teu consum i participa en la transició energètica. Junts, podem crear un futur més just i sostenible.

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊