La transició energètica a Espanya, tot i ser imprescindible, s’ha gestionat de manera precipitada i desordenada. El desplegament massiu de renovables ha topat amb problemes tècnics, administratius i econòmics que han generat una situació crítica: curtailment, preus negatius, apagades i una bombolla especulativa. El decret d’urgència 7/2025 aprovat el 25 de juny de 2025 aprovat pel govern espanyol intenta salvar inversions i estabilitzar la xarxa, però ho fa sense abordar les causes estructurals del problema. Cal repensar el model per garantir una transició coherent, justa i útil per al territori i la societat.
Actualització. 25 de juliol de 2025. Aquest decret havia de ser convalidat en el termini d’un mes pel Congrés dels Diputats, però va ser derogat el 22 de julio amb 165 vots a favor i 183 vots en contra.

---

A Argelaguer en Transició seguim de prop l’evolució de la transició energètica, perquè afecta de ple el futur del nostre territori. Des de fa setmanes analitzem les implicacions dels parcs fotovoltaics, de les comunitats energètiques i de la planificació energètica en zones rurals com la nostra. Aquesta entrada parteix dels fets ocorreguts el 25 de juny de 2025, quan el govern espanyol va aprovar d’urgència un decret per salvar centenars de projectes renovables que no havien arribat a posar-se en funcionament en el termini màxim establert de 8 anys.

Ens sembla important explicar què hi ha darrere d’aquest episodi: no només decisions polítiques i tècniques precipitades, sinó tot un model energètic mal planificat, orientat a satisfer interessos especulatius i no pas necessitats socials ni ecològiques. Entendre-ho és clau per defensar una transició real, local, justa i coherent amb els límits del territori.

Una transició energètica mal enfocada

Els darrers anys s’ha impulsat una gran quantitat de projectes renovables a Espanya, especialment solars i eòlics. L’any 2017, el govern va adjudicar més de 5.000 MW a través de subhastes públiques. Però retards acumulats (pandèmia, manca de materials, traves administratives) han fet que molts d’aquests projectes no estiguin operatius encara avui.

La data límit per posar-los en marxa era el 25 de juny de 2025. Davant l’amenaça de cancel·lació massiva de molts projectes, el govern ha aprovat un decret exprés que prorroga terminis i flexibilitza requisits. Aquesta mesura d’urgència revela la manca de previsió i la feblesa estructural del model actual.

Curtailment, preus negatius i desincentius

Mentrestant, s’ha anat acumulant una sobre capacitat solar: cada cop hi ha més plantes generant en hores de màxima insolació, però la demanda elèctrica no ha augmentat. Això provoca situacions de curtailment (aturada forçosa de producció) i preus del MWh que arriben a zero o valors negatius.

Aquests escenaris no només desincentiven la inversió sinó que revelen un problema de fons: estem instal·lant molta capacitat renovable sense adaptar el sistema per aprofitar-la adequadament. Sense eines com l’emmagatzematge, la flexibilitat o l’autoconsum distribuït, les renovables esdevenen inestables i poc útils.

Problemes tècnics no resolts

Les tecnologies solars i eòliques no aporten inèrcia a la xarxa elèctrica, un element essencial per estabilitzar la tensió i evitar apagades. Aquest dèficit ha estat identificat com un dels factors de l’apagada general del 28 d’abril de 2025.

El decret recent inclou mesures per “millorar la reactivitat” i estabilitzar la xarxa, però moltes d’aquestes mesures ja estaven previstes fa anys i no s’han implementat. Ara es parla d’instal·lar volants d’inèrcia, reactàncies, sistemes de control i compensacions econòmiques. Tot plegat, un pegat davant d’un problema estructural.

Especulació i bombolla renovable

Tot i que les energies renovables són una eina imprescindible per reduir les emissions i combatre el canvi climàtic, el seu desplegament a gran escala no sempre respon a criteris de sostenibilitat ni d’interès públic. En molts casos, el negoci no es troba tant en la generació efectiva d’electricitat com en la fase prèvia: aconseguir permisos, dissenyar el projecte, captar finançament, rebre subvencions públiques i vendre’l abans que entri en funcionament.

Aquest model ha generat un efecte especulatiu: promotors i inversors obtenen beneficis sense necessitat de produir energia, simplement pel fet de participar en la cadena de desenvolupament de projectes. Això ha provocat una allau de propostes de grans parcs fotovoltaics i eòlics que no sempre responen a una necessitat real del territori ni a una demanda energètica local.

Molts d’aquests projectes s’han acumulat en un entorn de bombolla: s’inflen amb expectatives de rendibilitat, ajuts i beneficis futurs, però sense una base sòlida. Quan arriben dificultats tècniques, retards administratius o desequilibris al mercat elèctric (com ara preus a zero o curtailment), la viabilitat econòmica trontolla.

El decret aprovat el 25 de juny de 2025 intenta frenar l’esclat sobtat d’aquesta bombolla, allargant terminis i flexibilitzant requisits perquè moltes instal·lacions no quedin automàticament descartades. Així es protegeixen inversors i promotors que ja han fet despeses, evitant pèrdues econòmiques immediates.

Tanmateix, aquesta protecció sovint es fa a costa del territori, del medi ambient i de la participació ciutadana. El decret elimina l’obligatorietat de fer avaluacions d’impacte ambiental per a certs projectes, com les bateries o les repotenciacions, i accelera la tramitació administrativa, reduint els espais de deliberació pública. Això implica un risc real: que la transició energètica esdevingui un nou extractivisme disfressat de verd, que imposa projectes des de fora sense escoltar les comunitats locals ni valorar els impactes ecològics i socials.

Per evitar-ho, calen normes clares, transparents i participatives, que posin l’energia al servei de la gent i no del benefici ràpid. Cal una transició energètica justa, planificada amb criteri i arrelada al territori.

Quin model volem?

Aquesta situació és un toc d’alerta. La transició energètica no pot basar-se només en megawatts i decrets exprés. Cal un model pensat a llarg termini, que:

• Redueixi la demanda i aposti per l’eficiència,
• Prioritzi l’autoconsum i les comunitats locals,
• Garanteixi l’estabilitat tècnica del sistema,
• Respecti els ecosistemes i els drets col·lectius,
• I asseguri una distribució justa dels costos i beneficis.

Aquesta transició no pot ser una nova forma d’extractivisme, ni un negoci per a uns pocs. Ha de ser una eina per fer front als límits ecològics, socials i materials del nostre temps.

Descarrega’t:
Real Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del sistema eléctrico (PDF)

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊