Actualitat. Què implicaria i per què ens hauria de preocupar el tancament de l’Estret d’Ormuz

Vista panoràmica de diversos vaixells mercants navegant a través d'aigües marítimes tranquil·les, amb penya-segats a la vora i núvols foscos en el cel.

Els darrers dies, les tensions militars a l’Orient Mitjà han tornat a posar en risc l’Estret d’Ormuz, una artèria vital per al subministrament global de petroli i gas. El Parlament iranià ha aprovat avui 22 de juny una moció per tancar-lo, fet que podria desencadenar una crisi energètica i militar d’abast mundial.

Des d’Argelaguer en Transició, parlem d’aquests conflictes perquè ens recorden fins a quin punt el nostre model energètic és vulnerable, depenent de rutes llunyanes, de combustibles fòssils i d’un equilibri militar precari. Analitzar què passaria si Ormuz es tanca ens ajuda a entendre per què necessitem una transició real, local i planificada cap a una energia més propera i democràtica.


📍 Per què és tan important l’Estret d’Ormuz?

Aquest pas marítim d’uns 40 km d’amplada concentra una de les rutes comercials més delicades del planeta. Aràbia Saudita, els Emirats, Kuwait, Qatar o l’Iraq exporten el gruix del seu petroli per aquest corredor. Si Iran en bloqueja el pas, el petroli no arriba als vaixells, i els preus mundials poden disparar-se en qüestió d’hores.

⚔️ Què passaria si s’arriba al bloqueig efectiu?

Podem esperar quatre tipus de reacció immediata:

  1. Resposta militar directa
    Els Estats Units, que mantenen una flota permanent a la zona, han advertit que no permetran el bloqueig d’Ormuz. Una acció iraniana podria desencadenar atacs aeris, intervenció de submarins i operacions navals per obrir de nou el pas. No cal dir que això augmentaria el risc d’una guerra oberta.
  2. Crisi energètica global
    El preu del cru i del gas natural es dispararia. Ja ha passat en altres episodis de tensió regional. Una pujada del petroli impactaria en el transport, la producció i els preus dels aliments, i castigaria especialment els països empobrits.
  3. Pressió diplomàtica i sancions
    L’ONU, la UE i la Xina intentarien evitar el desastre amb mediació o sancions, però és poc probable que Iran faci marxa enrere sense una garantia clara d’aturada dels atacs contra el seu territori.
  4. Escalada regional
    Hezbollah al Líban, les milícies a l’Iraq o els hutis del Iemen podrien entrar en joc com a aliats d’Iran, mentre que Israel podria intensificar bombardejos o, fins i tot, atacar les instal·lacions nuclears iranianes.

📊 Hi ha probabilitats reals que Iran tanqui l’Estret?

Tot i l’amenaça, els analistes internacionals coincideixen que un bloqueig total de l’Estret d’Ormuz és poc probable però no descartable. Avaluant els factors militars, polítics i econòmics en joc, la situació actual (juny de 2025) permet fer aquest pronòstic aproximat:

  • Probabilitat d’un bloqueig total i efectiu: ❗ 15-20%
  • Probabilitat d’un bloqueig parcial o simbòlic (mines, advertiments): ⚠️ 30-40%
  • Probabilitat que no es materialitzi cap acció i es mantingui la tensió: ✅ 40-50%

Iran té la capacitat de bloquejar el pas, però fer-ho perjudicaria greument la seva pròpia economia (també exporta petroli per Ormuz) i provocaria una resposta militar directa dels EUA. És per això que probablement utilitzarà aquesta amenaça com a eina de pressió diplomàtica, mantenint la incertesa sense arribar al punt de no retorn.

🌍 Què ens revela tot plegat?

Aquest episodi, més enllà del seu component geoestratègic, posa al descobert la vulnerabilitat del sistema energètic global, totalment dependent del petroli i del gas transportats per vaixells, sovint a través de zones en conflicte. Ens recorda que les grans potències parlen de transició energètica, però encara avui el món continua enganxat als combustibles fòssils i al control militar de les rutes comercials.

En comptes d’avançar cap a una energia descentralitzada, democràtica i local, es manté un model extractivista, especulatiu i profundament inestable.

🌱 I nosaltres, què podem fer?

Aquest conflicte ens queda lluny, però les seves conseqüències poden afectar el nostre dia a dia. Per això cal:

  • Reduir la nostra dependència de combustibles fòssils, no només per raons climàtiques sinó per seguretat i sobirania.
  • Promoure un decreixement planificat del consum energètic i de recursos.
  • Preparar-nos, com a comunitats, per fer front a possibles crisis externes.

L’Estret d’Ormuz no és només una línia en un mapa. És un símbol de fins a quin punt hem posat la vida del planeta en mans d’una energia escassa, controlada per pocs, i transportada per rutes fràgils. La veritable transició energètica no depèn només de plaques solars o aerogeneradors, sinó de canviar la nostra relació amb l’energia, el territori i el poder.

🔄 Actualització (24 de juny de 2025, 10:00 h UTC+2)

L’Iran ha atacat amb míssils la base nord-americana d’Al Udeid, a Qatar, sense causar víctimes. Tot i les tensions, l’Estret d’Ormuz continua obert, però sota amenaça constant. Els mercats energètics oscil·len, amb el petroli a la baixa, mentre Trump anuncia un “alto el foc total” entre Iran i Israel. Iran, però, no ha confirmat l’acord i exigeix que Israel cessi primer les hostilitats. S’han produït nous atacs amb víctimes, i la situació continua altament volàtil. Qualsevol escalada podria afectar greument l’economia global. Seguim en alerta màxima per possibles represàlies o intents de bloqueig que tindrien un impacte directe sobre el sistema energètic internacional.

🔄 Actualització (26 de juny de 2025, 10:00 h UTC+2)

La tensió entre Israel i Iran mostra signes de desescalada controlada, amb intercepcions de drons (per França/EUA) i atacs limitats. L’Estret d’Ormuz romandrà obert per ara, gràcies a pressions diplomàtiques (especialment de la Xina), evitant una crisi energètica global. Els preus del petroli (68 $/bbl) reflecteixen mercats tranquils, però qualsevol incident podria disparar-los.

El risc més gran ve d’actors regionals: si Hezbollah o milícies proiranianes (Iemen, Iraq) entren en acció, el conflicte podria rellançar-se. Els EUA, tot i donar suport militar a Israel, pressionen per contenció. A més, ambdós bàndols podrien optar per ciberatacs o guerra encoberta si eviten l’enfrontament directe.

Tot i l’actual calma, la situació és fràgil: un error tàctic, un atac sobtat o tensions internes a Iran (amb el règim afeblit) podrien revertir l’escenari. La comunitat internacional mira d’evitar una escalada, però el perill persisteix.

📌 Seguiment de la situació

Estem fent seguiment actiu de l’evolució d’aquest conflicte. Si hi ha novetats importants sobre el tancament de l’Estret d’Ormuz —decisions oficials, accions militars o impactes energètics—, actualitzarem aquesta entrada per mantenir-la al dia.

Pots subscriure’t al blog o seguir-nos a Bluesky ‪@argelaguerentrans.bsky.social‬ per estar informat.

Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari