A Espanya, la demanda elèctrica està estancada, però la instal·lació de parcs solars i eòlics no para de créixer. Aquesta nova capacitat renovable no substitueix les fonts contaminants, sinó que s’hi afegeix, creant una sobre capacitat sense reduir el consum de fòssils. Aquesta dinàmica respon a interessos econòmics i especulatius, no a una transició justa. Sense canvi de model, correm el risc que la transició energètica sigui només un maquillatge verd d’un sistema extractiu i insostenible.

---

El parany d’un model energètic sobre equipat

A Espanya fa anys que la demanda elèctrica està estancada. Fins i tot ha disminuït lleugerament, malgrat el creixement econòmic moderat i l’expansió de noves tecnologies. Però, en paral·lel, la instal·lació de nous parcs solars i eòlics no para de créixer. I curiosament, aquesta nova producció renovable no està substituint la generació amb combustibles fòssils. Què està passant? Cap on anem si seguim aquesta dinàmica?

Demanda elèctrica estancada. Una dada que ningú comenta.

Des del 2008, la demanda elèctrica a Espanya s’ha mantingut estable o a la baixa. Això s’explica per diversos factors:

• L’eficiència energètica ha millorat en molts àmbits.
• S’ha produït una certa desindustrialització, amb la pèrdua d’activitat en sectors molt intensius en energia.
• La població no ha crescut significativament, i en molts territoris fins i tot ha disminuït.
• L’autoconsum —sobretot en entorns domèstics i empresarials— ha començat a tenir un cert pes.

Per tant, la nova capacitat renovable no respon a una necessitat de satisfer una demanda creixent, sinó que s’està instal·lant per altres motius.

Un boom renovable amb lògica especulativa

En els darrers anys, centenars de projectes fotovoltaics i eòlics han proliferat arreu del territori, especialment en zones rurals i perifèriques. Aquest boom té poc a veure amb una planificació energètica racional o amb l’apoderament de les comunitats locals. Les causes principals són:

• Els fons europeus Next Generation i les polítiques de descarbonització han generat un context molt favorable a la inversió.
• Empreses i fons d’inversió veuen en l’energia renovable una oportunitat de negoci ràpida i segura, fins i tot amb caràcter especulatiu.
• Hi ha l’expectativa d’exportar energia a Europa, sobretot a través de les futures interconnexions amb França.
• Els objectius oficials de la transició energètica sovint es basen en potència instal·lada, no pas en la reducció real de combustibles fòssils o d’impactes ambientals.

Aquesta dinàmica està generant una sobre capacitat de generació, amb un sistema energètic cada cop més sobre equipat.

No es tanquen centrals fòssils: afegim, no substituïm

Una de les paradoxes més preocupants és que la nova generació renovable no està substituint les centrals de gas o altres fonts contaminants. Per què?

• Les renovables (sol i vent) són intermitents i dependents de les condicions climàtiques. Per tant, el sistema encara necessita centrals de gas per garantir el subministrament.
• Les centrals fòssils, ja amortitzades, poden ser molt rendibles en moments de pics de preu.
• No hi ha una planificació clara per al tancament progressiu d’aquestes instal·lacions.
• El sistema elèctric respon a una lògica de mercat i de benefici empresarial, més que no pas a criteris ecològics o de justícia social.

El resultat és un model que no canvia estructuralment: només afegeix més capacitat al sistema sense reduir realment la dependència dels combustibles fòssils.

Cap on anem si seguim així?

Si aquesta tendència continua, podem acabar en una situació molt problemàtica:

➤ Una bombolla energètica

Estem caminant cap a una bombolla de les renovables, alimentada per la inversió privada, els fons públics i la manca de control democràtic. Una bombolla que pot deixar infraestructures sobredimensionades, territoris afectats i pèrdua de confiança social.

➤ Un model extractiu i centralitzat

Els grans parcs eòlics i solars no beneficien els territoris on s’instal·len. Els beneficis es queden en mans de grans empreses, mentre que les comunitats locals sovint només pateixen l’impacte ambiental i paisatgístic.

➤ Més dependència, no més sobirania

Lluny de construir un model descentralitzat i resilient, s’aposta per un model centralitzat i dependent de la xarxa, on els petits productors i les comunitats tenen un paper marginal.

➤ Nous impactes ambientals

Les renovables també tenen una petjada ecològica. Si no es fa una reducció del consum energètic, sinó que simplement es vol mantenir o augmentar la disponibilitat elèctrica a qualsevol preu, el model continuarà sent ambientalment insostenible.

I què caldria fer?

Per fer una veritable transició energètica, no n’hi ha prou amb instal·lar plaques solars o aerogeneradors. Cal un canvi de model que contempli:

• Una reducció planificada del consum energètic, posant al centre la sobrietat i l’eficiència.
• El tancament progressiu de les centrals de combustibles fòssils, amb mesures clares i objectius vinculants.
• L’impuls de comunitats energètiques locals, amb control democràtic i retorn social del benefici generat.
• Una planificació territorial participativa, amb criteris ecològics i de justícia social.
• Una revisió profunda de la idea que “més energia = més progrés”, incorporant la mirada del decreixement i la suficiència.

---

Instal·lar més renovables no és cap garantia de transformació. Si no canviem les regles del joc, el verd pot acabar sent només un maquillatge d’un sistema extractiu i injust. La transició energètica no hauria de ser només un canvi de tecnologia, sinó una oportunitat per repensar què necessitem, com ho produïm i per a qui. I això només serà possible amb més consciència, més organització col·lectiva i més poder per als territoris.

Des del punt de vista del decreixement, la simplicitat voluntària i el reconeixement dels límits biofísics del planeta, la valoració d’aquests grans projectes fotovoltaics —fins i tot si són “renovables”— no pot ser acrítica ni automàticament positiva. En la pròxima entrada i darrere d’aquesta sèrie ho analitzarem.

Per saber més, descarrega’t:

• Com funcionarà la Comunitat Energètica d’Argelaguer (PDF)
• Com es finança una comunitat energètica i què implica per als participants? (PDF)
• Aproximació sobre com funcionen els parcs FV, quin impacte tenen, quins riscos comporten i què en podem esperar (PDF).
• Com es poden coordinar els parcs FV amb la comunitat energètica?(PDF)

---

✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊

Entrades anteriors d’aquesta sèrie:

1. L’Ajuntament d’Argelaguer impulsa una comunitat energètica. Què són i quins reptes plantegen.
2. Parcs fotovoltaics en zones rurals. Energia neta o extractivisme verd a Argelaguer
3. Una transició energètica per a Argelaguer. Com coordinar els parcs fotovoltaics i la comunitat energètica
4. Una transició energètica per a Argelaguer. Governança compartida per una energia al servei del poble