Desemmascarem la narrativa que presenta Ucraïna com un territori clau per les seves reserves de terres rares, qüestionant la seva importància estratègica en el conflicte amb Rússia i en la transició energètica. Argumentem que aquesta narrativa és exagerada i que l’interès real darrere d’acords com el signat amb els Estats Units és més geopolític que material. A més, critiquem l’extractivisme i defensem un model de consum més sostenible, basat en la reducció, la reutilització i el reciclatge, per avançar cap a una transició ecològica veritablement justa.
A Argelaguer en Transició sovint reflexionem sobre els límits físics del nostre model de desenvolupament, el decreixement i les narratives que sostenen el sistema actual. Avui posem la lupa sobre una qüestió clau: les terres rares i el seu suposat paper estratègic en conflictes com el d’Ucraïna.
Des de fa mesos, circulen afirmacions – com aquesta – segons les quals Ucraïna seria un territori estratègic pel control de grans reserves de terres rares, uns elements químics fonamentals per a la transició verda, la tecnologia digital i la indústria militar. Però és certa aquesta afirmació? Quines fonts hi ha al darrere? I quin paper tenen les terres rares en l’equilibri geopolític global?
Què són les terres rares?
Les terres rares són 17 elements de la taula periòdica, entre els quals hi ha el lantani, el ceri, el neodimi o el disprosi. Tot i que són relativament abundants a l’escorça terrestre, es troben en concentracions molt petites i el seu procés d’extracció i refinament és complex, contaminant i costós.
Són essencials per fabricar motors elèctrics, aerogeneradors, pantalles, bateries, sistemes de navegació i armes intel·ligents. Per això, el seu control s’ha convertit en un tema clau en la geopolítica global.
Ucraïna, una potència de terres rares?
La resposta, segons les dades més fiables, és clara: no.
Si consultem l’últim informe del USGS (2024), veiem que Ucraïna, amb menys de 500.000 tones de reserves —l’equivalent a només un 0,34% del total mundial—, quedant lluny dels deu primers països en reserves o en recursos de cap dels 17 elements considerats terres rares.
En informes anteriors i fonts secundàries (com el Servei Geològic d’Ucraïna), s’ha mencionat que el país té reserves, estimades entre 500 kt i 1,200 kt, principalment associades a jaciments a regions com Irshansk i Volnogorsk. Això representaria aproximadament 0.34% – 0.85% del total mundial (considerant el total global de 140,000 kt).
Segons l’Informe oficial sobre terres rares (USGS 2024), aquests són els 10 primers països amb les majors reserves de terres rares (en milers de tones mètriques, kt) i el seu percentatge respecte al total mundial:
| Posició | País | Reserves (kt) | % del total mundial |
|---|---|---|---|
| 1 | Xina | 44,000 | 31.4% |
| 2 | Vietnam | 22,000 | 15.7% |
| 3 | Rússia | 21,000 | 15.0% |
| 4 | Brasil | 21,000 | 15.0% |
| 5 | Índia | 6,900 | 4.9% |
| 6 | Austràlia | 5,200 | 3.7% |
| 7 | Estats Units | 3,000 | 2.1% |
| 8 | Groenlàndia* | 1,500 | 1.1% |
| 9 | Tanzània | 1,000 | 0.7% |
| 10 | Sud-àfrica | 790 | 0.6% |
Per què ens diuen el contrari?
Segons informava El Nacional, el passat dimecres 30 d’abril, Estats Units i Ucraïna van signar un “acord històric” que inclou que la part nord-americana pugui aprofitar-se dels recursos minerals ucraïnesos que haurà de ser ratificat pel parlament del país europeu, la Rada Suprema. Aquesta notícia sembla corroborar la narrativa que situa Ucraïna com a peça clau en l’accés a terres rares i altres minerals. Però com hem demostrat amb dades del USGS, el país només té entre el 0,34% i 0,85% de les reserves globals de terres rares, una quantitat marginal que no justifica per si sola aquest interès estratègic.
Aleshores, per què aquest acord? Més enllà de les terres rares, Ucraïna disposa d’altres minerals (com liti, cobalt o titani) rellevants per a la transició energètica. Però el veritable objectiu sembla ser polític: consolidar una aliança econòmica que reforci la Integració d’Ucraïna a Occident i reduir la influència russa, mentre es legitima el suport militar i financer a Ucraïna sota la retòrica de la “seguretat de subministrament”. És a dir, es tracta més d’una jugada geopolítica que d’una necessitat material urgent.
Aquest cas exemplifica com el discurs dels minerals crítics s’utilitza per justificar intervencions, aliances i inversions que, en realitat, responen a lògiques de poder. Mentrestant, la veritable qüestió —com reduir la dependència global de l’extractivisme— queda enterrada sota narratives convenients.
La narrativa que vincula Ucraïna amb les terres rares pot ser una eina més del relat bel·licista i geoestratègic que vol justificar intervencions militars, canvis de règim o el suport econòmic a conflictes llunyans. Afirmar que Ucraïna és clau per a la transició energètica perquè té grans reserves és senzillament fals. Però ajuda a construir un relat èpic, una lluita pel “progrés”, pel “futur verd” i pels “valors europeus”.
Aquesta manipulació informativa és perillosa. Ens converteix en còmplices d’una visió colonial del món, on els recursos són l’única mesura de valor d’un territori, i les persones i cultures passen a segon terme.
Quina és la veritable urgència?
En lloc de continuar cercant noves mines arreu del planeta —amb els seus costos ambientals i socials—, cal posar el focus en reduir el consum de tecnologia, electrònica i energia. Necessitem avançar cap a un model basat en la reparació, la reutilització i el reciclatge, i reconèixer que la transició ecològica no pot construir-se amb els mateixos valors extractivistes que han provocat la crisi climàtica.
A Argelaguer en Transició volem contribuir a desemmascarar les falsedats que sostenen l’ordre actual. És hora de qüestionar els mites de la modernitat i cercar formes de vida més justes, sostenibles i arrelades al territori. La veritable revolució no serà tecnològica, sinó cultural.
El mite de les terres rares d’Ucraïna forma part d’un relat més ampli que pretén justificar guerres, especulació i polítiques d’expansió. Però la veritable urgència és transformar el nostre model de consum i sortir d’una economia basada en l’extracció sense límits.
Cal construir una altra manera de viure, des del territori, amb consciència dels límits materials del planeta i amb el compromís d’una cultura regenerativa.
📚 Recursos complementaris
🔹 Informe oficial sobre terres rares (USGS 2024)
https://pubs.usgs.gov/periodicals/mcs2024/mcs2024-rare-earths.pdf
L’informe més complet i actualitzat sobre producció, reserves i distribució global de terres rares, elaborat pel Servei Geològic dels Estats Units.
🔹 Mapa mundial de recursos minerals
https://minerals.usgs.gov
Accés a mapes i estadístiques detallades sobre recursos minerals a escala mundial.
✨ Si t’ha agradat aquesta entrada, no dubtis a compartir-la amb els teus amics! 😊
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Argelaguer en transició 