Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

Recuperant el forn de llenya: una eina tradicional per a una cuina sostenible

Aquest darrer mes he dedicat tot el temps lliure que he pogut a construir un forn de llenya a casa. Amb aquesta iniciativa, hem volgut recuperar una manera tradicional de cuinar que, a més de ser eficient i saborosa, utilitza una font d’energia renovable, local i al nostre abast: la llenya.

Una gran part de la població mundial, sobretot als anomenats països en desenvolupament, encara utilitza la llenya per cuinar. És una pràctica mil·lenària, adaptada a diferents entorns i cultures, que ha donat lloc a una gran varietat de forns i tècniques de cocció.

El forn tandoor: l’origen

Un dels models més antics i estès és el tandoor, un forn cilíndric fet d’argila, molt comú a l’Índia, Turquia, Iran, Pakistan, l’Uzbekistan, l’Afganistan, els Balcans, el Pròxim Orient i diverses regions d’Àsia central. S’utilitza tant per a cuinar plats com el pollastre tandoori com per a fer pans com el naan.

El funcionament del tandoor és senzill i eficient: s’encén foc a l’interior del forn amb fusta o carbó vegetal i, un cop s’assoleix una temperatura elevada, els aliments es couen gràcies a la combinació de radiació directa, convecció i calor acumulada a les parets.

Els grecs tomben el forn (literalment)

Fa més de dos mil anys, els grecs van introduir una modificació clau: van tombar el forn, van afegir-hi una porta frontal i una base plana (solera), convertint-lo en un forn més eficient i versàtil. Aquest model, construït amb pedra o maó refractari, acumula molt bé la calor, de manera que permet retirar les brases abans de coure el menjar, aprofitant l’escalfor residual.

Aquest és el tipus de forn de llenya que s’ha conservat fins als nostres dies en moltes regions rurals d’Europa i que ara hem volgut recuperar a casa.

Com funciona un forn de llenya?

Els forns tradicionals s’escalfen encenent una flama viva a l’interior amb branques seques de combustió ràpida. Quan la pedra interior agafa un color blanc característic, sabem que hem assolit una temperatura òptima. Aleshores es retiren les brases cap a la perifèria i s’hi introdueixen els aliments.

La temperatura del forn va disminuint progressivament: primer es couen aliments que requereixen molta calor, com ara coques fines o rostits, i més tard, a mesura que la temperatura baixa, s’hi poden fer pans, galetes o pastissos. No és estrany que la dita castellana “no está el horno para bollos” faci referència a aquesta lògica tèrmica!

Un gest de sobirania energètica

Fa no tants anys, el forn de llenya era una eina essencial a qualsevol casa rural, fos a la cuina o en algun racó del corral. Recuperar aquest tipus de cuina avui és, per a nosaltres, una manera de reconnectar amb el coneixement tradicional i reduir la dependència energètica. És també un pas cap a una vida més resilient i autosuficient.

A la galeria d’imatges podeu veure el procés de construcció del nostre forn, que esperem que sigui molt més que una peça decorativa: un espai de trobada, de cuina compartida i de celebració.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.