Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

Són molts els pics i cims que, al llarg d’aquests tres darrers anys, hem assolit plegats en les sortides mensuals d’AenT. Hem pujat al Bassagoda, al Mont, al Comanegre, al Talló, a Roca Colom, al Taga… Cada ascens ha estat un repte compartit i cada cim, una petita celebració col·lectiva.

Quan es corona un cim, hom sap que ja ha arribat. Ja no cal pujar més. És el moment de contemplar el paisatge, descansar i, després, emprendre el descens amb calma i prudència.

Com a societat, també hem assolit un cim: el pic del petroli. I, amb la mateixa naturalitat amb què encarem el descens després d’una ascensió, ara ens toca fer el mateix a escala col·lectiva. El pic del petroli ja ha quedat enrere i, ens agradi o no, haurem d’iniciar (tant sí com no) el camí de retorn, de descens. Un descens que pot seguir diferents rutes, ritmes i actituds.

Tanmateix, com a societat ens resistim a acceptar l’evidència. Malgrat que els indicadors són clars, molts encara creuen que és possible continuar “pujant”, és a dir, seguir creixent econòmicament com si els recursos fossin infinits.

El passat dilluns 20 d’abril es va tancar el termini per presentar candidatures a les eleccions municipals. A totes les persones que s’hi han presentat, tant a la Garrotxa com a Argelaguer, volem fer-los arribar el nostre reconeixement pel pas endavant que han fet i desitjar-los que els vents els siguin favorables.

Ara bé, a totes elles volem fer-los una pregunta fonamental: cap a on voleu anar?

Voleu continuar mirant amunt, com si encara quedés cim per escalar? O, assumint que ja hem arribat al límit, esteu disposats a encarar el camí de descens?

A Argelaguer en Transició tenim clar que el creixement continu no tornarà. I que, com quan s’arriba al punt més alt d’una muntanya, l’única direcció possible és cap avall. Però això no ha de ser vist com una derrota, sinó com una oportunitat per transformar. El descens pot ser un procés conscient, ordenat, col·laboratiu. Un retorn a la terra, a la simplicitat, a les relacions locals, a la vida amb sentit.

Les polítiques municipals dels quatre anys vinents marcaran el rumb: o bé continuaran alimentant la il·lusió d’un progrés impossible, o bé es prepararan per augmentar la resiliència de les nostres comunitats i minimitzar els riscos davant un escenari de col·lapse.

Fa poc vam compartir, en una entrada anterior, les mesures que considerem imprescindibles per iniciar aquest camí de transició des dels ajuntaments. Ho resumim amb claredat: cal enfocar la política local a augmentar la nostra resiliència comunitària i disminuir la nostra vulnerabilitat col·lectiva.

Això implica decisions valentes, accions coherents i una mirada a llarg termini.

Des d’AenT, ens posem a disposició de totes aquelles persones i projectes que vulguin caminar plegats en aquest nou paisatge que ens espera.

Us desitgem un bon Sant Jordi i un bon camí.