
Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog.
És difícil de creure, però el novembre de 2012, es va batre el rècord històric de consum televisiu diari a Espanya: 269 minuts per persona, és a dir, 4 hores i 29 minuts diaris de mitjana.
Segons dades de Barlovento Comunicación, Andalusia i Catalunya van ser les comunitats amb més consum televisiu (333 minuts diaris per persona). El moment de màxima audiència es va registrar el 18 de novembre a les 21:19 h, quan 21,1 milions de persones estaven mirant la televisió a Espanya.
Mirar la televisió per costum
És evident que no tothom es dedica a veure només documentals de La 2. Moltes persones tenen la televisió encesa encara que no la mirin —“fa companyia”, diuen— o la utilitzen per desconnectar, relaxar-se o simplement per no fer res.
Però, és la millor manera de fer-ho?
Sovint, davant la pantalla acabem veient continguts que no ens interessen, canviant de canal sense rumb o fins i tot frustrats.
L’impacte energètic de la televisió
Un televisor típic consumeix 45 W per hora en funcionament i 15 W per hora en repòs (mode en repòs). Això significa que, si la tenim encesa segons la mitjana estadística, representa 480 W al dia, dels quals el 60% es gasta amb l’aparell apagat.
Això pot suposar fins a un 5% del consum elèctric mensual d’una llar.
Un any sense televisió: experiència personal
A casa, fa aproximadament un any, se’ns va espatllar la TDT, i vam deixar de veure televisió involuntàriament. El resultat? No la trobem a faltar.
A més de reduir la factura elèctrica i la petjada ecològica, segons les estadístiques, hem guanyat 4 hores i mitja al dia per dedicar-les a altres coses —fins i tot a l’important art de no fer res.
Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
Enhorabona pel blog. Ja t’he votat als premis 20blogs…
Estic d’acord amb que la tele no aporta gaire.
Per un’altra banda, però, està clar que amb tanta gent al atur, esverats, sense saber què fer i amb ganes de no pensar, segur que la tele és un recurs molt utilitzat.
De vegades les crisis personals no deixen, al menys al principi, gaire espai a plantejaments més profunds per el bloqueig personal que comporten. Hi ha que donar-nos més temps per anar trobant noves i més creatives solucions a les nostres situacions actuals…