L’impacte ambiental de l’aviació: contaminació, crisi i alternatives sostenibles

Vista d'un aeroport amb passatgers esperant, avions enlairant-se i nuvols al cel.

Il·lustració creada amb eines digitals (2025) per acompanyar aquesta entrada històrica del blog. 

El cost ocult de volar: creixement, impacte i alternatives a l’aviació

L’any 2011, un total de 204.386.371 passatgers van utilitzar els aeroports espanyols, sent els de Madrid, Barcelona, Palma i Màlaga els més concorreguts.

L’augment respecte al 2010 va ser del 6%, però l’evolució del trànsit aeri ha estat exponencial. Per exemple, l’aeroport del Prat de Barcelona ha passat d’1 milió de passatgers el 1963 a més de 34 milions el 2011.

Liberalització i auge de les companyies baix cost

A partir de 1995, la liberalització del sector de les aerolínies a la Unió Europea i l’aparició de les companyies baix cost (subvencionades) van provocar una contínua baixada de preus. Això va disparar el nombre de passatgers fins al punt que, en trajectes relativament curts, volar és més barat que viatjar en tren o en cotxe.

Contaminació i impacte ambiental

L’aviació és un dels sectors amb major impacte ambiental. Per exemple:

  • Un Boeing 737-700 consumeix 2.420 kg de combustible per hora de vol.

  • Un avió comercial emet 0,17 kg de CO₂ per quilòmetre i passatger.

  • Comparativament, un tren emet 0,06 kg de CO₂/km i un cotxe petit amb un sol ocupant en genera 0,12 kg de CO₂/km.

A més, les persones que viuen a prop dels aeroports han de suportar contaminació acústica i ambiental, trànsit constant de vehicles i mercaderies, i la incertesa d’una possible ampliació de les infraestructures.

Una indústria en crisi

Malgrat el creixement del trànsit aeri, el sector no és sostenible econòmicament. En els darrers anys, moltes aerolínies han fet fallida, com Spanair, Futura, LTE, American Airlines, Air Comet, Malev, Alitalia, Japan Airlines, Sabena, Varig, Air Madrid, entre d’altres.

A més, Iberia ha declarat pèrdues d’un milió d’euros diaris, i companyies com Air Europa i Air Nostrum han hagut de fer retallades i acomiadaments. Amb l’encariment del combustible i la reducció de les subvencions, moltes més companyies desapareixeran i els bitllets d’avió es tornaran més cars.

Alternatives i accions individuals

L’organització Plane Stupid lluita contra l’expansió de l’aviació amb tres objectius:

  1. Fi dels vols de curt recorregut (fins a 500 km) i de l’expansió dels aeroports.

  2. Aturar la publicitat de l’aviació.

  3. Promoure una transició justa cap a formes de transport sostenibles.

Què podem fer com a individus?

  • Reduir significativament l’ús de l’avió.

  • Limitar el nombre de vols anuals.

  • Utilitzar alternatives com el tren o l’autocar.

  • Evitar les ofertes temptadores de les aerolínies baix cost.

L’opció més radical és renunciar completament a volar, però cada petit canvi pot contribuir a reduir l’impacte ambiental i avançar cap a una mobilitat més sostenible.

 


Descobriu-ne més des de Argelaguer en transició

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

5 pensaments sobre “L’impacte ambiental de l’aviació: contaminació, crisi i alternatives sostenibles

  1. Ens falta conciència medioambiental. Jo he pujat a un avió tres vegades a la meva vida. I no és per concienciació: és que em fan pànic…Si he de viatjar, que sigui “piano, piano”…
    Però, a qui li agradi conèixer mons llunyans, com ho farà sense l’avió?

    • Fins fa només 40 – 50 anys viatjar en general era un luxe i només es feia per necessitat o per feina. Viatjar per plaer o a terres llunyanes era un cosa literalment impensable.

      El desenvolupament del turisme a partir dels anys 60 – 70 va estar, de fet, la manera de fer rendible el temps que no passava el treballador a la fàbrica (al menys que es bellugin!! varen pensar). Es tractava de que els treballadors fossin rentables en tot moment fins i tot quan descansen. I així, es va crear aquesta nova necessitat i desenvolupar aquest nou negoci que és el turisme subvencionant hotels, aeroports, carreteres, cotxes, …

      La gent relament motivada i que viatja per conèixer mons llunyans com tu dius són una proporció molt petita dels que diàriament volen en avió. L’absurd arriba a tal extrem que hi ha gent que viatja de Londres a Girona per comprar tabac o a Cancun o a Isla Margarita per tancar-se 10 dies en un hotel.

Deixa una resposta a Alicia Selene Sanabria Velázquez Cancel·la la resposta